" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Diedro Edwards (210m, 6b+, 6b obligat), Peñón del Divino (Sella), Alacant

Dijous, 22 d’octubre de 2020


Als companys se'ls ha d'escoltar i si saps que la il·lusió d'un d'ells és escalar el Diedro Edwards al Divino, la resta ens apuntem a la festa. L'evidència de la línia és tal que no cal demanar més arguments, esquinça la paret amb precisió de cirurgià desmentint amb subtilesa la inviolabilitat de la tàpia. Execució de pulcritud absoluta i geometria exacta.



A més haig de confessar que tastar una via regida pels cànons d'estil britànics em tempta, solen ser sinònim de qualitat, austeritat de mitjans i un compromís gens menyspreable. Així que a la que la meteo anuncia un dia ennuvolat emprenem l'aproximació, llarga i amb un punt senglar ens deixa clar que avui toca aventura. La paret es desplega damunt nostre, monolítica, impenetrable, l'únic punt d'inflexió és la fissura que la recorre en biaix, ja tenim la nostra línia de fuga cap al cim.



Aïllats en la perfecta solitud del Diví ens centrem en un únic propòsit, escalar i ho fem a consciència, no queda altre remei, la ruta és brutal. Les plaques difícils de llegir i encara més d'equipar, ens apropen als límits de l'equilibri, mentre que la diagonal del diedre ens trasllada ja a una altra dimensió. Visualment perfecte, ens manté al fil d'un buit que t'obre la ment i quan la seva directriu cessa virem rumb per clavar-nos a l'única fissura capaç de penetrar el mur final, compacte fins l'inaccessible.



Passos cada cop més durs fins un sostre, toc mestre del recorregut i amb l'emoció afegida de la pluja, convidada sorpresa de la jornada. Tensió fins el darrer pas, volada inclosa i al baixar, distrets pel joc dels núvols, errem camí. Sincerament, avui no ha faltat de res i ens ha quedat ben clar que la fama dels anglesos és merescuda. Quina via més neta, salvatge i ben executada, aquest Edwards sap el que es fa. Bona tria company!



Notes d’interès vertical: Hi ha línies que s’expressen per si soles i reclamen ser camí, Rowland Edwards sap escoltar la crida i basteix una via que no desvirtua ni un àpex el tarannà de la paret. Sòbria, agresta i excitant, una lliçó de clàssica no apte per paladars refinats.



Situada a la Paret de la Cima, just a l’esquerra de la inaccessible Taula, la via arriba al mateix cim del Divino, toc mestre de qualitat, però que comporta una llarga i entretinguda aproximació (1:15h). Des del refugi Font de l’Arc continuem per la pista que va cap el Divino un quilòmetre llarg, hem de creuar per davant de dues cases (mà dreta) i just una mica més amunt de la segona trobem a la esquerra un sender (fites) que trenca cap a l’esquerra i puja suau per una pineda vorejant per sota tota la base del Divino.



Quan deixem enrere l’esperó Pertemba el camí és fa més selvàtic, així que a la que estem sota les parets de la Taula cal estar atents per trobar una canal amb marques blaves per la que grimpem (II-III) fins una ampla vira herbosa que puja en diagonal fins el peu mateix de la Paret de la Cima. La característica fissura diagonal per on discorre la primera meitat de la via és tan evident que com a referència és immillorable.


El Diedro Edwards és una via pràcticament desequipada, tan sols trobem algun parabolt o pitó en passos claus que no es poden protegir i reunions a muntar o reforçar, compromís i aventura garantits. Tirades llargues i grau ajustats, necessitarem material, unes setze cintes, tascons, dos jocs fiends/totems (0.3- 3) i un núm.4 i algun micro. Escalem la via en cinc llargs, prescindint d’algunes reunions intermèdies i allargant les tirades al màxim.


El primer llarg (55m, 6a+) comença per la placa de l’esquerra del gran diedre diagonal, buscant sempre l’itinerari més evident i fissures per protegir (V+). A l’alçada d’una antiga reunió ens desviem a la dreta cap el diedre que ja no abandonarem, superem un petit sostre sortint per l’esquerra (6a+) i muntem reunió (R1) en una placa inclinada d'una sabina.



Segona tirada (50m, 6b) d’una bellesa i elegància excepcional en absoluta sintonia amb una dificultat que no cedeix. Escalem al fil del buit, alternant placa, diedre o bavaresa, tot d’una netedat gairebé absoluta. Després d’una reunió que ignorem en un petit nínxol trobem els passos més exigents i un cop s’acaba el diedre sortim a l’esquerra on trobem R2 en una petita lleixa de la paret (2 bolts).


Tercer llarg (40m, 6a+), interessant canvi de registre, comença per una placa tècnica d’adherència i equilibri difícil de llegir (bolt i pitó, 6a+), trobem un reunió de dos pitons que no fem i seguim per placa més senzilla (V+, adherència) en diagonal a l’esquerra per sota una mena de sostre, fins que trobem el punt per superar-lo (fissura, pitó) i un cop al mur muntem reunió aprofitant un bolt (R3) a l’esquerra d’una gran canal-xemeneia interrompuda per un sostre.



El quart llarg (50m, 6b+) és el clau, sortim a la dreta per terreny fissurat, vertical i franc d’escalar (V+) on trobem algun bolt de la via Mamtastic que marxa cap a l’esquerra. Continuem cap a la dreta fins endinsar-nos de ple a la canal, escalada fanàtica de fissures de dits, tècniques, explosives i netes (6b), fins situar-nos sota el desplom final del sostre, atlètic i rabiós (6b+, 2 bolts). Muntem reunió en una còmoda repisa just al sortir del sostre (R4, friends). Llarg realment al·lucinant.


Cinquena i darrera tirada (45m, V+), caràcter alpí, la dificultat cedeix, canal de grans blocs algun d’ells inestables. Reunió al cim a muntar. El descens en si és va convertir en la continuació de l’aventura, ens vam perdre i poques indicacions us puc donar, tan sols recomanar que des del cim baixeu ben enganxats a la carena per trobar, un cop sobrepassem la Taula, la canal de descens que indiquen diferents ressenyes.



Jornada en el que tot suma i encaixa, entorn, ruta, estil i compromís. Una escalada de les d’abans, oberta amb austeritat de mitjans, enginy i valentia. Brutal poder-la tastar!


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan