" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Diamante (200m, 6a+), Aguja Encantada (Puig Campana), Alacant

Dissabte, 24 d’octubre de 2020


Disposats a seguir amb la lliçó de clàssica dels anglesos reincidim en una nova via Edwards, però aquest cop canviem de terreny de joc que en una visita Alacant el Puig Campana no pot faltar. Diamante, una joia en brut, sense polir encara, perquè assaborim la seva essència i l'esperit amb que va ser oberta.



La norma segueix sent expansions mínimes, cercar bones fissures que basteixin el traçat i apretar amb gust i ganes que la verticalitat continua sent l'ingredient principal. L'aparent senzillesa de la línia no dóna pistes del que espera de nosaltres, cal indagar. Ens convertim en caçadors de diedres, exploradors de plaques i estrategues de breus desploms en una alternança que no coneix més ordre que el d'una lògica parella a l'enginy necessari per descobrir-la.


Energia salvatge la que desprèn aquesta via, pura bellesa d'un gest que ens connecta a la paret. Roca amb una història que explicar i que mister Edwards destria amb cura perquè no perdi gens d'empenta un cop la posa a l'abast d'escaladors amb ànsies d'itineraris on encara s'ensuma l'aventura!



Notes d’interès vertical: Diamante, via amb segell Edwards o el que és el mateix, via de categoria on caldrà escalar. Estem davant un itinerari magnífic, de fissures verticals, atlètiques i tremendament atractives que enfila de la forma més directa possible el pilar dret de l’Aguja Encantada. Semi-equipada amb bolts i pitons i grau collat molt més enllà del que marca la ressenya vibrarem per resoldre les tirades.


Intenses i no sempre evidents, caldrà navegar i estar atents a no desviar-nos per alguna de les vies veïnes, sobretot a la part superior més indefinida. Cal anar proveït de material, setze cintes, tascons i friends/tòtems (0.3-3), podem repetim algun mitjà/petit. Totes les reunions muntades. Orientació oest o el que és el mateix, ombra fins el migdia.



Per arribar-hi des del poble del Finestrat anem a la Font del Molí i seguim un quilòmetre més per la mateixa carretera fins trobar a mà dreta una explanada amplia on no es pot aparcar (helicòpters) i on neix el sender que voreja tot el Puig Campana. Aparquem i prenem el camí, ample i en pujada primer per planejar després entre bancals amb el Puig Campana a la nostra dreta. Trobem un primer trencant (dreta) que ignorem fins ser gairebé a l’alçada de l’Aguja Encantada, abans d’arribar-hi trobem un sender a la dreta que s’enfila cap a la seva base (40min).



L’inici del primer llarg és comú amb el Pilar del Finestrat, un llarg flanqueig a dreta cercant el camí més lògic, trobem una reunió que no fem i seguim en diagonal a la dreta fins el capdamunt d’un petit gendarme. El diedre/bavaresa per arribar a la R1, junt el mur fissurat rematat per un contundent desplom del segon llarg i l’elegant diedre del tercer són de lo millor de la via.



Tirades de roca agressiva, exigents, mantingudes i equipades amb les mínimes expansions per respectar el dictat de la paret. Important des de la R1 flanquejar a la dreta (aeri) per abastar de ple el magnífic mur fissurat on trobem els passos més difícils de la via (6b+). A la tercera tirada un cop xapem el darrer bolt sortir del diedre que es va difuminant i anem a la dreta buscant sempre el terreny més evident i que permeti equipar.



La placa de sortida del quart llarg manté la tensió esmolada i després cal afinar l’instint per no sortir-nos del traçat original, com a referència, una característica cova que cal vorejar per l’esquerra i després retornar de nou a la vertical. Un cop al cim desgrimpem amb cura pel vessant oposat (exposat) fins un coll on trobem una rústica instal·lació de ràpel (pont roca amb cordinos).



Un sol ràpel (45m) ens deixa en una plataforma des de la que podem anar als pendents de la dreta pels que anem flanquejant i baixant fins trobar el sender que ens retorna al camí d’aproximació (1h). Nom que fa justícia a la via, Diamante, una joia polida lo just per desvetllar una bellesa clàssica que perdura en el temps. L’elegància de l’aventura!


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

Cap comentari: