Divendres i dissabte, 24 - 25 de juliol de 2020
Recuperant els bons costums. Parets breus amb caràcter sorrut, saturades del color del ferro i la terra. Juguem amb cantells desgastats per la sal que impregna els dits, temptant l'equilibri per copsar-los com cal i agraint la destresa de les fissures que ens reconcilien amb la gravetat.
Misterioses finestres creuen el nostre recorregut i el mar a l'esquena ens recorda que estem encara als seus dominis. Quin racó de món tan ben trobat, escalades plenes de llum que et mantenen connectat a aquest món aquàtic que darrerament copsa tot l'horitzó. Cales Coves... i seguim explorant!
Notes d’interès vertical: Menorca té molts atractius, però les parets verticals no n’és el principal. Tot i així quan el “mono” de roca apreta, més enllà del psicobloc trobem algun petit sector d’esportiva on saciar les nostres ànsies d’escalar.
És difícil trobar-ne informació, et topes abans amb una paret on per art de màgia brillen bolts que amb alguna ressenya que t’orienti en la recerca. Cales Coves, a la costa sud, n’és una petita excepció, escola modesta i ben cuidada amb l’encant innegable de la història de l’indret i lo pintoresc de la cala.
Aprofiteu el matí per escalar ja que les parets són orientades a oest o sud-oest, predominen els sisens ben ferms amb passos un xic polits on la roca és vermellosa. Les rutes no són massa llargues i algunes concentren la dificultat en passos atlètics que deixen els braços ben calents, d’altres resulten inesperadament tècniques i requereixen treballar bé els moviments.
Algun itinerari senzill trobem quan la paret es converteix en esperó. La ruta que per si sola val una visita és l’elegant Marc 2000 (6a+, 60m, en croquis la núm.1) que podeu fer en dues tirades per gaudir de la seva peculiar i excel·lent roca blanca.
El passeig de baixada des de la part alta del penya-segat t’acaba d’enamorar d’aquestes aigües turqueses si és que encara no t’havies rendit als seus encants. Petit i benvingut parèntesi vertical enmig d’un estiu ben mariner!
companydeviatgeiatzars: Lau&Arnau
2 comentaris:
ohhhhhh
Ei Albert,
no són els Alps,però també té el seu encant, jejejeje!!!
Salut, alegria i tàpia en la versió que sigui
Publica un comentari a l'entrada