Dissabte, 22 d’agost de 2020
L'estiu és època d'extrems, d'opcions contraposades fruit d'una estratègia única, fugir de la calor. Així que del turquesa mediterrani salto al verd translúcid dels estanys pirinencs, però els ulls no s'hi entretenen, l'espectacle és a les alçades on impol·luts panys de granit ens esperen. El vent, però enreda núvols als crestalls, així que cerquem recer als discrets murs de sota la pressa de Cavallers.
Toca explorar sectors nous, ressenya en ma intuïm la via que amaguen aquestes planxes perfectes encaixades amb encert perquè no faltin fissures. Torno a gaudir d'aquesta roca que sempre m'agafa de nou, tècnica i atlètica alhora m'exigeix i més després de mesos de sequera vertical. El cos recupera la memòria del moviment mentre els dits llegeixen el gest ocult a la roca, aprenentatge continu d'un mestre exigent.
La via és breu, però la seva lògica li confereix una discreta elegància confirmada per l'arc final que dibuixa el seu sostre. Curiós sector amb noms gatuns que compleix a la perfecció amb la tasca assignada, desvetllar de nou el fanatisme vertical. Estem al lloc correcte, l'esportiva s'encarrega de donar-ne fe i esgotar braços fins que les darreres llums imposen el retorn a la calma!
Notes d’interès vertical: Línia discreta, però amb dues darreres tirades prou aèries que ressegueixen l’atractiva fissura d’un arc de roca motiu de ser de la via. La ruta s’ubica en una dels murs que s’alcen enmig de bosc per sota la presa, un cop comences a aproximar costa de trobar la paret, així que és interessant tenir-la localitzada des de l’aparcament.
Per arribar a aquest sector cal deixar el cotxe en un petit aparcament senyalitzat en una pista lateral a mà dreta en baixada, un quilòmetre i poc abans de que la carretera creui el riu. El pany on es localitzen les vies del sector del Gat Fer el tindrem davant nostre a l’esquerra, un sender poc evident amb una fita a l’inici que surt de la carretera mateix ens hi porta en vint minuts.
Cal estar atent a les fites, el camí creua unes tarteres incòmodes fins un ressalt amb una corda fixa, superat aquest anem a la dreta, creuem per una petita zona d’esportiva i el camí queda tallat per una gran planxa inclinada de granit. Baixem amb l’ajut d’una corda fixa i anem a la dreta, la via comença a la dreta d’una petita cova, el primer bolt és visible per sobre un desplom breu i decidit. Són quatre tirades (compte que la segona tan sols té deu metres) semi-equipades amb bolts als passos més picants (6a obligat).
El primer llarg està una mica brut, però queda compensat per la franquesa dels diedres que ens surten al pas i una bavaresa final que arrodoneix l’itinerari. Mantinguda en el sisé grau, es deixa equipar bé i com sempre, el granit té la seva tècnica, cal treballar els passos, tot i que la dificultat la marquen els trams verticals.
Porteu material que cal completar les tirades, un joc de friends fins el 4 (repetir mitjans), micros i tascons seran bons aliats. Les reunions estan equipades. El descens és amb un parell de ràpels, el primer de 50m amb tendència a l’esquerra per trobar la instal·lació de la via veïna,el Gato Perez, un segon ràpel més curt ens deixa al terra.
Una via perfecte per un dia ventós, breu, però atlètica quan el grau va cap amunt i amb caràcter auster als trams de placa. Si el temps o les ganes aconsellen noves dosis de roca no faltaran sectors d’esportiva propers. Absolutament recomanable la Placa Xalmet, escola severa i amb estil propi. Perfecta i completa jornada d’aprenentatge... al final li trobaré el punt al granit, prometo insistir!
conspiradorsdelavertical: Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada