Dissabte, 04 de juliol 2020
Midi... lliure, intens, salvatge! Paradís vertical erigit amb la saviesa antiga de fissures i pilars que sustenten fermament la muralla i al mateix temps n'esdevenen porta d'entrada. Escalada transparent i de bella complexitat on cap camí és fàcil. Tastem roca nua, primitiva, l'únic metall que acompanyarà les passes serà el que duguem penjat a l'arnés i un rastre subtil de pitons que han conegut èpoques millors.
Tres mesos allunyada de la paret i ara m'hi submergeixo amb un delit que tan sols frena el respecte ancestral que imposa l'altiu volcà. Moviments tan diferents que tots gestos semblen nous, però hi ha marge per assajar-los, si algo no li falta a la ruta són metres i caràcter.
Directíssima Sud, autèntic festí que no podem pair amb la calma que voldríem i tot i així s'acaba abans de tastar-ne la totalitat. Tirades dures on cal afinar l'instint al màxim i navegar vers les alçades, a canvi elegància esculpida en pedra.
Ens abandonem a l'atractiu ferotge del Midi i escalem amb una energia que no té res a envejar a la seva, tot així som conscients que perdem la batalla a les hores de llum i ens retirem amb una set infinita d'aquestes fissures. Al que sí que no renunciem és al plaer de dormir bressolats pel seu magnetisme. Delícia de bivac!
Notes d’interès vertical: Grand course, de les que tan sols poden oferir parets tan severes com la muralla de la Pombie. Lluny de ser inaccessible la paret ens brinda un ventall tan ampli de fissures, diedres, bavareses i xemeneies que una bona ressenya i saber-la interpretar resulten element indispensables per moure’ns amb seguretat en aquest entramat vertical.
Graus ajustats on la norma és plaques molt tècniques delicades d’equipar alternades amb fissures atlètiques, tot plegat fa que el grau resulti ajustat i obligat, concepte clàssic que inclou l’equipament, auster i d’època. Tal com és habitual al Midi, no trobem expansions, tan sols alguns ponts de roca i pitons que donen la pista i protegeixen passos claus, les reunions totes a reforçar i algunes netes.
Amb aquestes premisses cal anar ben proveït de material, un bon grapat de cintes, bagues, dos jocs de friends/totems del 0.3 fins el 4 (no cal repetir el 4) i tascons. La via comença a la part mitja de la muralla, una trentena de metres més amunt de la Sud-est Clàssica, poc després de la Surplombs que queda a la seva dreta, l’inici és per un diedre tombat amb un pitó a uns 8m del terra.
L’entitat de la via es veu boicotejada per les ressenyes que s’entesten en dividir-la en dues parts. La part “inferior”, consta de vuit tirades fins les virettes (possible i freqüentada escapatòria), s’ha d’estar atent per seguir l’itinerari, perquè tot i la seva lògica la varietat de fissures del Midi posa a prova la nostra precisió com a navegants. Malgrat tot, cada llarg sol tenir un element característic (diedre, sostre, mur, bavaresa...) que el defineix i dóna la pista, els pitons,sempre estratègics, corroboren que anem per bon camí.
A destacar la potència de la sisena tirada, equilibri i força en perfecta harmonia i l’airós flanqueig de la segona tirada que resol sostres amb enginy. Les cinc tirades de la part “superior” permeten arribar al cim de l’agulla, menys equipades i amb una dificultat que no cedeix requereixen encara un bon cop de gas.
Ens hi apliquem amb energia, però les intrigants plaques del novè llarg ens deixen clar que escalar els quatre restants demanarà un temps del que no disposem. Aprofitem l’escapatòria que ens brinden les vires per retornar al terra satisfets pels metres escalats, però amb la recança de no haver pogut tastar sencera una via tan bella. Clàssica que reflecteix a la perfecció el caràcter auster i primigeni del Midi, atracció irremeiable!
conspiradorsdelavertical: Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada