Diumenge, 05 de juliol 2020
El Midi tempta, provoca descarat amb la seva silueta imponent i ens veiem abocats de nou a les seves fissures. Cansats, confiem en la falsa amabilitat d'un traçat que emparat pel segell de clàssica d'iniciació encobreix un itinerari vertiginós, tot i que en petit format. El tarannà de la paret no cedeix, senzillesa continua sent sinònim d'expansió zero i pitons escassos, graus que cal interpretar amb carinyo i navegació amb emoció garantida.
Escalar la Mailly és meravellar-se davant la gosadia dels seus aperturistes. Que el 1935 s'endinsessin en la muralla en pos d'una línia que des de la llunyania és d'una lògica perfecta em fascina, més encara quan intentes resseguir-la i comproves com s'amaga rere en un puzle inconnex de fissures tan diverses que totes són atractives.
Diedres, bavareses, desploms... tot s'hi val per fer-nos gaudir de valent. Aquest cop la ruta se'ns fa curta... quines ganes de tornar-hi. Paradís fet a mida de les nostres ànsies d'aventura!
Notes d’interès vertical: Bona via per fer un primer tast del caràcter del Midi. A primer cop d’ull sembla no anar enlloc, però des dels primers metres exhibeix una fermesa pròpia de gran paret que la redimeix de la seva brevetat, únic defecte d’aquest esplèndid itinerari.
Comença a la part superior de la tartera, poc després de la Flip Matinal, per una placa que ja apunta maneres i ens porta a una canal diedre que les confirma. La lògica del traçat, com bona clàssica, és absoluta i la netedat de les fissures sumada a una verticalitat constant li donen el punt just de compromís.
Variada, atlètica i sostinguda requereix més tècnica que no pas força per moure’ns amb solvència en aquesta roca tan particular. Com era d’esperar, graus ajustats i equipament a completar, pitons antics (menys del que marca la ressenya) i ponts de roca als passos claus i reunions a reforçar.
Segona i terceres tirades són les que donen la clau de pas, exigents i obligades. Cal carregar ferralla amb moderació, un bon grapat de cintes, un joc de totems/camalots del 0.3 al 4 (repetir petits i mitjans al gust) i un joc de tascons.
Descens per les virettes, per anar-les a buscar des de la darrera reunió fem un ràpel curt (30m) fins una estreta i evident feixa de bon fer que acaba en un petit balcó on un segon ràpel (45m) ens deixa a la tartera de peu de muralla. Clàssica amb historia que no pot faltar a cap pirineista devot!
conspiradorsdelavertical: Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada