**** Terra Incògnita (335m, 6b/Ae), Les Agudes, Montseny

Divendres, 6 d’octubre de 2023

Obrir una via no és tasca fàcil, Terra Incògnita va ser la primera. Propera i ignorada pel gruix dels escaladors, fa quinze anys les Agudes i el seu caos d'esperons era terreny propici on aventurar-nos a explorar. Ens hi aplicarem amb ganes. Vam buscar, netejar, provar, errar, assajar, tornar a provar, batallar i cuidar cada llarg al detall fins quedar satisfets.

Després d'un munt d’hores i il·lusió va sorgir la línia i per la nostra alegria va agradar. La vaig arribar a escalar tantes vegades, però que en vaig perdre la perspectiva, la repetició desgasta. Han hagut de passar deu anys per tornar-ne a tenir ganes. L'espera ha valgut la pena. No la recordava tan esvelta. Reconec els passos amb ulls nous, assaborint la sensació de meravella que verticalitat i esplèndides regletes saben crear.

Roca que demana intuïció i moviments contundents, roca on la fe hi té cabuda perquè el seu tacte ens pren a la paret. Murs i fissures fabriquen un traçat que busca la continuïtat i en bona mesura la troba. Atlètica i tècnica, té el punt just d'intensitat per fer-nos vibrar. Escalar-la ara és reconèixer el seu encert. I penso... la tardor li senta bé.

Notes d’interès vertical: Terra Incògnita (ressenya collita pròpia), itinerari de descoberta del Montseny més vertical. Atlètica i generosa ens desvela la personalitat d’uns esperons que van més enllà del que la seva imatge insinua. Escalar-la és sorprendre’s, no hi ha gest forçat, tan sols encaix entre bona roca i verticalitat. Ambient alpí de proximitat.

La primavera del 2008 amb en Josep Mula vam començar l’exploració d’un terreny que no sabíem on ens portaria, amb paciència i intuïció vam resoldre la incògnita i va sorgir una línia que va prendre la seva forma definitiva l’agost del mateix any. Hauríem desitjat una via amb menys ferro, però on la paret tenia més interès les fissures desapareixien així que vam utilitzar expansions.

La Terra Incògnita és un itinerari semi-equipat amb caràcter on els passos més difícils són ben protegits, però entre ells i sobretot a les plaques cal escalar i no sempre es pot col·locar alguna peça. A les tirades trobem bolts (la majoria de mètrica 8 i algun força rovellat) i uns pocs pitons casolans supervivents dels originals que serveixen més que res per marcar el recorregut.

Els bolts de mètrica 10 no són els originals, són afegits o substitucions posteriors de generació espontània. Totes les reunions equipades (bolts 10) i la darrera rapelable. A l’inici de la sisena tirada el tram de placa actualment està protegit amb tres bolts (durant l’obertura nosaltres vam deixar-hi els dos caps de burí que hi vam trobar). De material necessitem dotze cintes, un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3) i tricams o tascons, estrep opcional.

Roca, gneis amb denominació d’origen Montseny, és a dir relativament adherent i amb unes regletes d’escàndol que fan vàlida la verticalitat de la paret. Per contrast, les plaques menys dretes ens reserven moviments d’equilibri i relleus arrodonits. No té res a envejar al granit. En general, la roca és bona, però no podem oblidar que estem en una cara nord que a l’hivern es gela i on no falta el toc alpí de líquens i molsa ocasionals. A la sortida de les feixes i les esperons cal vigilar amb els blocs

Grau correcte, consensuat pel pas de les cordades (V+/6a, A1 obligat). Els passos més durs no són obligats i es poden resoldre en artifo o A0, però per sota del sisè s’ha d’escalar i les assegurances no sempre són properes amb l’afegit de placa compacta difícil de reforçar. Per tant parlem de compromís mitja per equipament (algun tram amb caiguda lletja i assegurances distants) i entorn d’escalada.

Orientació nord-est al primer esperó i nord quan canviem de paret, ombra que la fa perfecte pel bon temps. El traçat no és eloqüent, rebuscat a primer cop d’ull, no hi ha cap línia que ens guiï, cal escalar-lo per comprendre el camí que amaga la paret. Hi destaca l’equilibri entre plaques i fissures que dóna varietat a l’itinerari.

Va ser inevitable haver de canviar d’esperó per garantir que la verticalitat no es dissolgués en un crestall, així que resignació en la feixa intermèdia, breu interludi per agafar nova perspectiva. Per compensar, la segona part de la via és força més atlètica i sostinguda.

Com a detalls pràctics, millor enllaçar els dos primers llargs, el conjunt guanya en entitat i acaba sent una de les tirades més boniques de la via. Per canviar de paret cal baixar uns metres, atents a veure per on creuar l’esperó de la dreta i anar a buscar l’ampla canal de l’altre costat. Baixem per la canal prenent com a referència dos arbres solitaris, una mica per sota del segon continua la via (bolts visibles). Són uns 70-80 metres de transició.

En la via no hi ha llarg banal, tots tenen el seu interès i dificultat, però el quart destaca per potència i naturalitat amb que fa sorgir el gest i el darrer com el més alpí, un llarg on quedar-se a gust col·locant catxarros. Accés, des del petit aparcament de terra situat al punt quilomètric 23,8 de la carretera BV-5114 que creua el Montseny entre Santa Fe i Sant Marçal (enllaç maps).

Aproximació, al marge dret del torrent que hi ha davant de l’aparcament surt un camí que enfila cap al bosc (fita). Pugem per la fageda traçant zetes fins sortir a una pista, la creuem i anem amunt per una tartera (fites) que ens deixa en una nova pista. Creuem i continuem pujant per la dreta d’una tartera que porta cap a la gran canal que baixa de la paret. Sense arribar al a canal, abans d’arribar al peu del primer esperó ens desviem a la dreta i voregem la base de la paret per un corriol poc marcat (fites).

Passem per sota d’una corda fixa que marca l’accés a la via més recent del Montseny, Teràpia Vertical (ressenya blog Alquimistes de la Roca) i creuem un parell de canals atents a trobar la fita que marca on baixar uns metres i continuar flanquejant fins que la paret gairebé acabi, moment en que anem amunt i trobem la via en una petita clariana entre arbres (35min). Una marca de pintura blanca amb el nom escrit i un pitó marquen l’inici de la via.

Descens, tenim dues opcions, la més directa (ràpels, desgrimpada per aresta i rectes canal avall tal com marca la foto de la ressenya) o la més romàntica, crestejar fins el cim de les Agudes i baixar a l’ample coll que les separa del Turó de l’Home on neix a l’esquerra el camí que porta sense pèrdua a la Font de Passavets. Un cop a la font sortim a la carretera, girem a l’esquerra i pugem per ella 1,8qm fins l’aparcament (1h). Si coneixeu la zona abans de la font es pot prendre alguna de les pistes transversals que ens retornen al cotxe sense trepitjar carretera.

La Terra Incògnita no va ser fàcil de trobar, buscàvem la fissura i ens vam trobar amb un pany de paret on la verticalitat era monolítica. M’ha agradat retrobar-la, escalar-la de nou amb la perspectiva del temps m’ha permès apreciar-ne els detalls. Atlètica, engrescadora i incitant, t’agafa per sorpresa, potser per això enganxa tant. És una via de la que sempre en surts amb la sensació d’haver escalat.

companydeviatgeiatzars:Lau

π