Columbretes, estela de plata

Diumenge, 20 - 23 d’agost de 2023

El mar dorm, es respira una calma estranya amb auguris de retorn. Qui sap on ha anat el vent. L'esperaríem, Columbretes és màgia, però la calor enterboleix el seu sortilegi. Fondejats al conus de l'antic volcà, les hores s'acumulen en contemplació i record.

Quin viatge companys, més de mil milles navegades, números gairebé rodons que contenen tota la llum de capvespres incombustibles, legions d'onades peregrines, un deix de complicitat amb el vent i la difícil tria de quin to de blau serà el que no oblidarem.

Re-aprenem el que ja sabíem, que el que de veritat compta no coneix de mesura i l'únic que ha de ser infinit és la paciència. Navegar, és fibló de bellesa, és esforç, repte i frustració, un camí que no sempre pots decidir i que converteix el temps en veritable tresor.

Hem gaudit de la nostra riquesa amb les mans plenes, invertint-la en ampliar horitzons a l'oest del meridià. Univers circular viscut des de la proa de l'Arnau, el nostre veler, la nostra pàtria diminuta. Cau la tarda, cel i mar es fonen, no hi ha perspectiva, tan sols aquesta profunditat blava que espera la lluna per cobrir-se de plata.

Columbretes és el lloc perfecte, refugi fet de mar, illa que amb prou feines és braç de terra, seca i aspra. En el camí d tots els vents, en una mirada l'abarques sencera. El seu far li dóna senyorio resplendent. L'austeritat, però està tan sols en la superfície, sota la quilla relleus submarins insondables i el blau més pur.

Quin lloc més salvatge, una esgarrapada d'instint. Nit de quietud infinita i més estels dels que caben al cel. La llum del far escombra distàncies, feixos lluminosos que parlen als navegants. Dormim dins el volcà, aquí tot queda lluny. Aviat serà hora de tornar a mar obert, l'hora d'una nova travessia, la que ens durà a casa.

Quadern bitàcola: navegar té els seus condicionants, la distància n’és un. Quan les milles s’acumulen a proa és fa difícil escollir el moment òptim de salpar, la previsió de moltes hores a mar obert ens fan ser prudents amb la meteo. Aquest cop, a les portes d’una pertorbació, toca aprofitar una calma que ens roba el vent per fer la travessia.

* Moraira - les Columbretes (20 - 21 d’agost): 80 milles nàutiques i setze hores de motor. Onades i vent han fugit lluny, tan sols queda un mar en calma. No sempre es pot escollir el vent. No hi ha horitzó, mar i cel són un únic blau. Nit de plata i un far que ens guia. A les vuit del matí entrem al volcà.

* les Columbretes - Mataró (22 - 23 d’agost): 130 milles nàutiques i vint-i-cinc hores de navegada, quatre a vela i vint-i-una de motor. A primers de tarda posem proa al nord, mar obert, només blau. Les hores que passen ràpid i plaents. No hi ha pressa, som atemporals.

Apunts de fondeig: no és possible fondejar en tota la reserva marina, però a la Columbreta Gran està permès amarrar en alguna de les deu boies que trobem a l’interior del conus (info enllaç). Les boies són gratuïtes i no és necessari fer cap reserva, ens hi podem estar 48 hores. Si les boies estan plenes està permès abarloar-nos a un altre vaixell. El conus està completament obert al llevant i la tramuntana i es converteix en una autèntica ratonera si bufa amb força.

A l’exterior de la illa trobem tres boies que en cas de llevant donen certa protecció. A la resta d’illes hi podem trobar alguna boia on passar el dia, però en cap cas està permès fer-hi nit o baixar a terra. A l’estiu a partir de les deu del matí les boies s’emplenen per les embarcacions que venen de Castelló, millor arribar de bon matí o cap al tard per trobar-ne alguna de lliure.

Pinzellades insulars: Illes Columbretes, petit arxipèlag d’origen volcànic constituït per quatre grups d’illes amb els seus respectius illots situat a unes trenta milles de la costa de Castelló. Actualment són reserva marina i tan sols es pot desembarca a la Columbreta Gran o Illa Grossa en uns horaris determinats per fer la visita guiada (enllaç).

La seva història és tan fascinant com el seu aspecte. Els grecs les anomenaren Ophiusa per la gran quantitat de serps que les habitaven. Dels ofidis ja tan sols en queda el nom, un rastre de llegenda incrementat pels interessos contraposats que sempre ha despertat la seva ubicació estratègica. Si en voleu conèixer més aquí ho trobareu (enllaç).

La terra ferma és breu, concisa, en un cop de vista la tens a l’abast, aquí la veritable riquesa és sota aigua. Submergir-se en el conus volcànic de la Columbreta Gran o vorejar el seu contorn exterior és entrar en un món silenciós ple de vida que s’acaba de sobte en precipicis submarins de bellesa contemplativa.

El lloc és màgic, una aparició en mig del mar, poder conèixer-lo des de la coberta de l’Arnau és el nostre privilegi. La cloenda perfecta d’un viatge del que encara queden moltes milles per navegar. 

Com diu el company, todo blue!

companysdeviatgeiatzars:Lau&Arnau

π