Alacant, bellesa fragmentada

Dissabte, 12 - 19 d’agost de 2023

La costa alacantina s'ofega sota el ciment, navegar-la es notar com s'estreny el cor davant tal desgavell. Urbanisme desmesurat que esborra per igual la identitat de pobles i litoral. Tot i així hi ha racons que encara respiren, pinzellades de llum entestades en sobreviure. Ens hi submergim, les necessitem.

Tabarca, illa diminuta, tros de blau arrencat al mar. En ella hi regna un far que és frontera i uns carrers tan bonics que el temps s'hi atura. Quan la tarda cau, ho té tot. Però no ens hi podem quedar, retornem a una costa que satura, Torrevella, Santa Pola... sobrepassats en fugim.

Elx, oasi verd de cúpules antigues, soroll d'aigua fresca i palmeral que és jardí. Recuperem el plaer de vagarejar. El gregal torna al seu cau i retornem al mar, a navegar que en aquesta costa és on millor s'està. Proa al nord-est i com un mantra, rere cada cap, una nova badia de bellesa fragmentada.

Benidorm ens obre les portes a terreny conegut, Puig Campana, Ponoig, Mascarat,Toix... tots desfilen endreçats donant-nos una perspectiva i una profunditat que mai havien tingut. Les alçades són els espais on aquesta costa respira. El Peñón d'Ifach clou la desfilada, imponent i salvatge, la seva presència domina.

Dormim sota les seves parets perquè si un fondeig tenia clar en Alacant era aquest, em fa especial il·lusió que l'Arnau el conegui. Moraira és compàs d'espera, per davant ja tan sols una tasca, creuar Cabo la Nao, punt d'inflexió de somnis, vents i destí.

Quadern de bitàcola: una costa recorreguda amb esperança i recel, tot i que la realitat s’ha encarregat de deixar clar que els dubtes eren fundats. Urbanitzada fins l’esgotament, encara s’hi intueix, però una bellesa que fa més amarga la desil·lusió. Navegar-la es el nostre bàlsam.

* Mar Menor - Cabo Roig (12 d’agost): 20 milles nàutiques i quatre hores navegada, només motor. Comiat murcià, adéu a les muntanyes, entrem en un litoral on tot és pla, Alacant.

* Cabo Roig - Torrevieja (13 d’agost): 5 milles nàutiques i una hora de navegada, tot vela. Breu interludi de calma.

* Torrevieja - Tabarca/Santa Pola (14 d’agost): 20 milles nàutiques i quatre hores de navegada, tres de vela i una de motor. Pescar es la millor distracció per la monotonia de la costa.

* Santa Pola - ensenada de l’Albufereta (17 d’agost): 15 milles nàutiques i tres hores de navegada, una de motor i dues a vela. Vent que ens empeny i espinnaker que fa feina. Aquesta costa està feta de badies, una rere l’altra, grans o petites, com els caps que les delimiten.

* Albufereta - Calp (18 d’agost): 35 milles nàutiques i set hores de navegada, sis de motor i una de vela. Poc a poc el litoral torna a respirar i ens dóna alenades en forma de cims i caps que ja tenen entitat pròpia. En Benidorm la costa es fa agrest de nou posant punt i final a la monotonia de la plana, però no del ciment.

* Calp - Moraira (19 d’agost): 5 milles nàutiques i una hora de navegada, tot vela. Voregem el Peñón d’Ifach per recrear-nos amb les vistes i enfilem el proper cap, un Toix en miniatura.

Apunts de fondeig: jornades de distàncies més curtes que ens fan ser més atrevits en els fondejos, en tastem un bon recull. Com ja ve sent habitual, la protecció ens la donaran els caps o en alguns casos l’estructura del port mateix. Preveure tèrmic que fins que no baixi ben entrat el fosc pot fer l’estada incòmoda pel mar que forma.

- Cabo Roig, cala arrecerada al sud del cap amb de fons de sorra, parets ataronjades i edificis arreu. Tot i tenir el port (Marina Cabo Roig enllaç) a tocar, no hi trobem botigues ni gairebé bars. Funcional, però sense encant. Tan sols de bon matí recuperem una pau franca i neta que ens obre els ulls a la bellesa presonera del lloc.

- Torrevieja, fondeig inaudit, llencem àncora dins el port (enllaç) mateix, ben resguardats rere la seva escullera en l’ampli espai que ens deixen a l’entrada de la marina. Espaiós, ben protegit i amb l’encant decadent de l’antic moll comercial en desús.

- Ensenada de l’Albufereta, per damunt d’Alacant trobem aquesta coqueta ensenada i el Cap d’Horta protegint-la de llevant. Fondegem en sorra rere una característica barrera d’esculls que s’insinuen arran d’aigua (balisa).

- Calp, fondegem a ponent del Penyal d’Ifach, en la petita platja que hi ha a l’entrada del port de Calp (enllaç). Poc espai i fons de sorra, ben protegit de llevant, però oberta al sud. Motores que no paren d’entrar i sortir de port fan la guitza, però la visió del Peñón ho compensa tot. Aquí el pols de l’escalada es combina amb l’instint de navegar.

- Moraira, bonica cala a tocar del seu port (enllaç), urbanitzada amb mesura i amb la dosi justa de verd perquè resulti acollidora. Bon fons de sorra i perfectament protegida de llevant pel Cap d’Or. Fondeig còmode i pintoresc.

A Alacant l’únic port on ens hem abrigat ha estat el de Santa Pola, Marina Miramar (enllaç), modern i ben situat, però sorollós i car. Millor buscar amarre al Club Náutico Santa Pola (enllaç), ambient més mariner i millors preus.

Pinzellades de terra ferma: Tabarca és una preciositat, una Formentera diminuta colonitzada per sicilians, un híbrid entre cultura i natura que persevera en el temps (enllaç). Mereix tornar-hi per gaudir les hores que ens hi ha faltat.

Torrevieja i Santa Pola no són més que un amuntegament d’edificis a primera línia de mar, arquitectura dels setanta, uniforme, quadrada i sense concessions a l’estètica. Ni rastre del poble antic, tan sols turisme de masses i especulació que arrasa amb tot. Les dimensions del port pesquer de Santa Pola sobrepassen expectatives.

Elx, l’oasi que necessitàvem, fugim a l’interior i trobem una ciutat endormiscada de cúpules blaves i carrers senyorials. Monumental i cuidada en el detall, és un plaer passejar pel seu casc antic. El palmeral l’envolta i a l’Hort del Cura es converteix en jardí, paratge on tot és harmonia i frescor, a l’estiu visita obligada (enllaç).

L’ensenada de l’Albufereta és la sorpresa, en trobem amb un litoral de gres i sorra amb les seves pròpies formacions i espais. La plataforma marina que voreja el Cap d’Horta dóna a la costa un relleu molt particular. Hi trobem senders que ens permeten estirar cames i desconnectar de tant ciment (enllaç).

Moraira, poble recent, torre antiga i església original en el seu blanc retallat d’arabescos, mereix una incursió.

companysdeviatgeiatzars:Lau&Arnau

π