" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** ThePassenger (285m, 6b, 6a oblig); Pollegó Inferior (cara Sud), Pedraforca

Dimecres, 16 de juny de 2021


Confesso que l'adherència és una disciplina on tinc un ampli marge de millora, tot i així em fascina. L'equilibri fet moviment per surfejar els solcs que l'aigua perfila en la muralla sud del Pedra. Les línies d'aquesta paret sempre havien constituït un misteri tan simple que resoldre'l superava els meus recursos verticals, però la bellesa és un parany traïdor.


Vies desproveïdes de tot element superflu que ens ensenyen a confiar en una roca de la que tothom parla meravelles, com no vaig deixar-me temptar per una paret així! The Passenger ha estat la porta d'entrada a aquest bastió de perfecta sobrietat mineral. M'oblido de fissures i em concentro en una roca sumptuosa, capaç de desplegar una trama de relleus ínfims que ens mantenen sempre al límit de l'impossible.



Passos subtils als que t'aboques amb fe cega i l'absoluta convicció de no saber on vas, però surten i a poc descobreixes una forma nova d'escalar on tota força és sobrera. Murs que s'ondulen en la vertical i t'ensenyen a depurar el gest i ves per on que quan te'ns el pas après la paret es redreça reclamant una potència parella a la contundència de cantells i fissures trepidants.


Indaguem aquesta nova combinació que aporta una inesperada varietat al territori de plaques incessants que venim recorrent. La porta de sortida, però són unes insignes canaleres que ens retornen a moviments d'incertesa contínua i elegància desbordada. Cim, la mirada es perd vers cordals coneguts, però amb la coneixença plena d'un misteri que no ha fet més que començar, el d'aquest camins sorgits del no res!


Notes d'interès vertical: The Passenger, quan es va obrir el 2015 es parlava de futura clàssica de la paret, actualment el categòric atractiu del seu traçat i un grau moderat la converteixen en via de referència d'aquest vessant. Elegància i dificultat combinades amb enginy per tastar el magnífic calcari d'aquest pany on tan sols sembla existir la placa.



Via equipada amb bolts, algun pitó i uns pocs ponts de roca, escalar-la tan sols demana unes setze cintes, tot i que el semàfor d’aliens i algun friend mitja (fins C2) pot ser útil. Reunions sempre amb dos bolts, excepte R4 que és d’un bolt i un pitó, tres primeres Rs rapelables.



Aproximació, optem per sortir del pàrquing del mirador de Gresolet, pugem al refugi Lluís Estasen i seguim fins la tartera de l’Enforcadura, la creuem i passat un gran bloc ja trobem un camí (fites i marques verdes) que puja pel bosc i ens porta a l’aresta. Seguim pel cordal fins un marcat coll pel que baixem fàcilment fins el peu de la cara sud perfectament visible al nostre davant (1h30min).



Per localitzar The Passenger prenem com a referència una cova amb un característic cordino vell penjant al mig que marca l’inici de la Ventura Highway, la nostra via comença just a l’esquerra. A l’extrem d’una indefinida vira herbosa un pont de roca al terra marca la R0 i just a sobre a l’esquerra veiem un segon pont de roca, la primera assegurança de la via.



Llevat del quart llarg i un tram del cinquè la roca és excel·lent, amb una adherència difícil de creure fins que la tastes per lo franca que resulta. La primera meitat de la via discorre per una gran placa inclinada i la segona es redreça oferint-nos bústies i fissures que tornen la progressió aèria a la par que atlètica.


La placa de “canalizos” de la darrera tirada ens trasllada per moments a Picos, és d’un exotisme geològic que et fa rumiar. Totes les tirades tenen el seu punt i un estil propi que aporta varietat i bellesa a la via. Grau correcte (6a obligat) i passos ben protegits, convida a escalar apurant el gest.


Descens per les Costes del Dou (fites i marques verdes), baixem resseguint la cresta fins perdre força alçada, quan el cordal es fa més aeri estem atents perquè el camí entra a bosc i baixa fins la part baixa de la tartera de l’Enforcadura des d’on ja retornem al refugi i aparcament (45min).


Mira que en fa de temps que tenia ganes de tastar aquesta via, tothom me’n parlava bé i ara puc afirmar que el criteri de la majoria l’encerta de ple. Concebuda per realçar les virtuts d’aquest esplèndid calcari i perfectament executada, s’ha guanyat un lloc destacat en el panorama de la sud del Pedra.


conspiradorsdelavertical:Angélica&Raimon

3 comentaris:

Xavi ha dit...

De les millors de la cara sud! Per cert, la pista de les mines està arreglada i es pot pujar fins a dalt sense deixar-s'hi els pneumàtics.

Raúl ha dit...

Me alegro de que te guste la vía que abrí con mi compañero de cordada Marcos.
Un saludo.

laura pi ha dit...

Xavi,
tothom ho diu i és ben cert, una magnífica línia que sap trobar el millor que aquesta paret pot oferir. Quina adherència, fins que no la tastes no et creus que aquestes plaques monolítiques siguin escalables. Si la pista està arreglada s'haurà d'aprofitar hi tinc tantes vies per fer encara aquí!!!

Raúl,
felicidades, no es fácil abrir una vía tan buena a estas alturas. Una línea lógica, variada y bella, para disfrutar escalando cada largo. Me gusto y mucho!

Salut, tapia i alegria companys