En Raül Coromines, el nostre amic Rusky, va marxar 12 mesos a recórrer els Andes de sud a nord, com a única companyia tenia la seva motxilla i una il·lusió tremenda en fer realitat un vell somni, assolir el cim mes alt de cada país que forma aquesta allargassada serralada. El primer en pujar va ser el mes alt de Xile, fora de temporada i amb una solitud total i amb el nucli poblat mes proper a 400 quilometres, assoli el cim de Ojos del Salado que frega els 7.000 metres sense aclimatació prèvia. Setmanes mes tard era el torn del solitari Sajama a Bolivia, el fred i el vent durant la seva ascensió van ser el company mes fidel. Un cop a Peru, arriba el torn del complicat Huascaran, la ruta normal esta impracticable i opta per anar el mes lleuger possible, tant lleuger que en tant sols 4 dies surt de Huaraz, trepitja el seu cim i torna a la ciutat.
La següent parada es als volcans de Equador, amb grans problemes de orientació enmig de la nit i la boira, amb un fred insuportable aconsegueix assolir en cim del Chimborazo. A Venezuela ha de encaminar les seves passes cap a la serralada de Santa Marta, la segona mes alta, el cim mes alt d'aquest país el Pico Cristobal Colon, esta sota control de la guerrilla i es impossible accedir, sense excessius problemes tècnics pero amb un mal temps continuu, trepitja el Ustak otnar en dos ocasions diferents. A prop d'allà es troba el Pico Bolívar el mes alt de Veneçuela, aquí també li deneguen l'accés per anar fora de temporada i en solitari, després de dies d'espera aconsegueix convèncer a un escocès per anar a fer un “trekking” i marxa a mitja nit en solitari cap al cim, les condicions de gel i mal temps ho posen a prova i s'ensurt perfectament. Ara ja nomes falta la guinda del pastis,l'Aconcagua amb la seva companya Elena escolleixen la llarga ruta de Polacos i en menys de una setmana estan de tornada a Mendoza amb el cim mes alt d'America a la butxaca. Potser aquesta es l'activitat que pot destacar mes durant aquest periple andí, però per qui entengui una mica de muntanya hia altres dades que realment no pots passar de llarg, con son la gairebé seixantena de cims diferents trepitjats en tant sols un any ( feu la mitja...), a alguns els hi va agafar gust com el Huayna Potosi que va trepitjar en cinc ocasions. El seu esperit de descoberta sobre tot a les remotes regions Bolivianes de Ancohouma i la Peruanes de Vilcanota on amb la mes absoluta de les solituds aconsegueix trepitjar una desena de cims verges. Algunes accions seves, son un bon boto de mostra de la seva generositat, com per exemple a punt d'assolir el cim de Rumiñahui, a 5.000 metres es troba greument accidentat un muntanyenc Belga, sense perdre temps baixa fins al ciutat i aconsegueix mobilitzar un gran operatiu de rescat, inclòs el salvament a mes alçada mai fet per cap helicòpter a Equador. Tanta activitat amb un gran merit afegit... la seva minsa experiència tècnica en terreny vertical.
A que ve tot això, us preguntareu, oi? Aquest darrers dies la FEEC ha fet public els premi les millors activitats del 2008 i ohh sorpresa!!. En Rusky, tot i haver-la presentat, no apareix per enlloc... està clar que gent com en Coromines, Baró, Sílvia Vidal, Pelut... juguen a Champions vist des de l'òptica del escalador de cap de setmana, no hi ha res a objectar. Peró sempre hi ha un petit premi de consolació (sense calers pel mig) que són les mencions especials. Aquest any l'activitat guardonada ha estat una ascensió a un cim verge del Spiti Valley (India). Sense voler entrar en polèmica ni jutjar a ningú, ja que tothom té tot el dret del món a fer realitat els seus somnis, no entenc com s'ha optat per destacar una activitat contractada i guiada per una agència i crec que el comitè responsable dels premis, integrat per gent de molta vàlua i dilatada experiència, ha tingut una gran patinada. Vull pensar que les activitats dignes de reconeixement no poden excloure altres factors com: el projecte en seu conjunt, el compromís adquirit i la sobrietat dels mitjans emprats. Vull pensar que els premis mai tindran un preu previ (2.198 euros + vol, per persona en aquest cas). Vull pensar......
Mes info a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada