*** Haizea D+ (max 75º), 200m. Gra de Fajol Petit, Ulldeter (nova via)

Diumenge, 7 de desembre del 2008

Avui tornem a enfilar les llargues rampes sota el Gra de Fajol Gran, al cap portem fer un altre intent a la Phoenix, serà a la tercera la definitiva? Gairebé a peu de via veiem que no sera... esta mes esquifida encara que els altres dies la forta pujada de temperatures ha fet molt de mal a les condicions, sobre tot de rutes exigents com aquesta, aproximant semblava un dia primaveral amb la calor que feia i avui poques opcions tenim un cop aquí, però això si... es un lloc privilegiat per veure la paret NE del Petit Fajol que aquesta tardor esta increïble! Veiem lineas que mai ens havien cridat l'atenció i just al peu de la Canal Oriental,

s'obre pas una vertical i elegant linea i en no res ja ens estem al peu equipant-nos mentres aixequem la vista per descobrir els seus amagats secrets, la primera impressió es bona i ho tenim clar, ens caldrà apretar una mica, surto en travessia de la reunió i la inclinació es deixa notar, en tot moment es mantingut entre 70 i 75 graus i amb algun ressalt puntual mes dret, la roca per tot arreu es generosa, alla on mires entra el primer que tinguis a ma i aixo ens anima a no dubtar en anar amunt. Aixo si... no tot podia ser perfecte, oi?

La calor d'avui aquí es deixa notar de valent, la neu dura sembla que es vulgui tallar en qualsevol moment que traccionem de les nostres afilades eines, cal aguantar la respiració, mantenir el màxim de puntes en contacte amb la neu suposadament dura i a ser possible levitar!, amb la corda gairebé al limit em decideixo donar treva a la meva taquicàrdia, “Massima vibracione”, seria una bona definicio al meu estat en aquest moments.

Vaja sorpreses ens depara aquesta tardor Ulldeter, ohhh mon amour!!, Mentres tant per la Canal Oriental van passant cordades i al·lucinen al veure per on ens estem enfilant, segur que pel seu cap pensem que no ens sabem orientar i ens hem encigalat, tant evident que es la Canal Oriental!.

Laura quan arriba fins a mi també esta en el mateix estat eufòric i la seva definició en calent es ben sincera... “ divertida, petita i mona, es com Haizea!” ahir mateix vam rebre un mail de en Willy i la Raquel, uns solvents alpinistes i amics de Donosti on ens dèiem que acaben de ser pares de una preciosa nena anomenada Haizea (viento).

A partir d'ara podem escollir, la tranquil·litat de un bon passeig fins al cim per l'altre vessant del esperó, o continuar per d'isolada vessant i anar fent camí a traves de les dificultats ara mes puntuals, esta clar... escollim la segona opció, no es difícil aquesta travessa pero cal anar amb compte i per això fem un llarg ensamble fins arribar a l'aresta de cim, una via curta i sense gaires pretensions que ens ha deixat un bon sabor de boca, com ha de ser!!

un cop al solete, gaudim de l'espectacle, el que es veu a vista d'ocell des de allà i el que ens regala la gran gentada que ressegueix la baixada des de el Fajol Petit, el primer que ens trobem, es en Costa amb en Toni que avui fa el seu bateig alpí, i amb bona nota!, li sortim per la rereguarda per sorpresa, tot i que crec que cada cop el sorprenem menys... passa gent i mes gent, moltes cares conegudes, d'altres de saludats, esta clar on tenim el nostre habitat! Pero els que esperem de veritat, no acabam d'arribar mai, amics de Mataro amb qui havíem aproximat i es prenen aixo de l'alpinisme d'una manera molt diferent a la nostre, amb alegria, gresca i diversió costant, sens dubte farem be de contagiar-nos una mica d'ells!