*** Tak Mahal (180m, 6c), Serrat Alt (Paret dels Diedres), Àger

Divendres, 12 d’abril de 2024

Més enllà de Cap del Ras, Àger té parets on la solitud es reserva la seva porció d'aventura. En el seu moment la febre oberturista va posar la paret de Sant Miquel en el punt de mira, però passat el primer assalt la calma ha retornat als seus diedres. I mira que en són de bons. Bons i amb el do de brindar a les vies lògica i fermesa, dos atributs que en clàssica cotitzen a l'alça.

Avui n'hem triat una que es mereix estar entre les millors, Tak Mahal. La seva línia atreu al primer cop d'ull, unes fissures que de tan rectes desperten recels. No serà fàcil navegar-les. Tampoc ho volem. Atents a les sensacions que aquest calcari ens dicta confirmem el que sospitàvem, la força bruta dels diedres i la creativitat d'unes plaques que fan de l'adherència el seu punt fort.

Escalada simplificada a uns pocs elements, no abusa del metall, tan sols hi cedeix com a concessió a una dificultat que porta aparellada l'estètica del gest. El resultat, elegància i compromís. Una via en la que et sents sòlid escalant.

Notes d’interès vertical: Tak Mahal (ressenya Edunz), nom carregat d’intenció per una via que satisfà per iguals les expectatives d’escaladors clàssics atrets per la concepció del traçat com dels més llençats que busquen el lliure en la línia. En una paret on totes les fissures resulten atractives sap trobar el diedre més ben plantat. Projecta sobrietat amb estil.

- Oberta el gener de 2019 (any de màxima proliferació de vies en aquest sector de la Paret de Sant Miquel) per Jordi Marmolejo i Edu Plana.

- Semi-equipada amb criteri, assegurances que no abunden, però col·locades on toca. A les tirades trobem pitons (alguns d’ells casolans) i ponts de roca, els bolts queden reservats per al tercer llarg. En general es protegeix bé amb flotants. Pel que fa a les reunions, R3 i R4 equipades (dos bolts), la resta a muntar en arbres.

- De material necessitem catorze cintes, un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4), repetir C3 i tascons.

- Calcari robust, sense polir, tal qual la paret ens el brinda, fiable. Roca aspre, amb bones fissures i trams de placa on vibrarem. Si ets un escalador tot terreny parlem de roca excel·lent, tot i que cal parar atenció al principi del primer llarg i on la dificultat afluixa.

- Grau clàssic posat amb seny. El tercer llarg és el més picant amb diferència i el que marca la dificultat obligada (6a+ oblig).

- Compromís mitjà per l’equipament, auster i que a més inclou pitons casolans que no sempre garanteixen la fiabilitat necessària per apurar els passos.

- Orientació sud, sud-oest, si entrem aviat el sol no es deixarà notar fort fins el migdia.

- Traçat dels d’abans, deixa que la roca decideixi el camí i l’encerta. Lògic, aventurer i variat, fa rumiar els passos i desvetlla l’elegància natural de plaques i fissures. L’escalada comença resseguint el diedre que configura les dues primeres tirades, ens posa a prova en l’esplèndida placa del tercer llarg i ens sedueix amb l’estètica lineal de la fissura que mana en el quart i cinquè llarg. Recorregut on el factor visual en forma part.

- Accés, des d’Àger prenem la carretera que puja al coll d’Ares, quan portem uns onze quilòmetres, just abans de que la carretera traci una marcada corba a esquerra, trobem a la dreta el rètol Refugi Colobor on surt la pista que recorre la base de les parets. Prenem la pista, ignorem un trencant a dreta i seguim planejant. Deixem enrere les parets de Cap del Ras i dels Puntals, seguim per la pista fins trobar un gran prat a mà dreta on estacionar, en la vertical de la Paret de Sant Miquel. El prat és la segona explanada que trobem a mà dreta, situat aproximadament a uns set quilòmetres de l’inici de la pista (enllaç maps).

- Aproximació, sense camí, però evident. Des del prat és possible ubicar la via i amb aquesta referència pugem per la pendent del bosc (força neta) fins la base de la paret (30min). La Tak Mahal discorre pel flanc esquerra de la muralla, els seu inici es situa uns metres a la dreta de la Cincuentones (inscripció TAK a la base). Els dos primers pitons de la Tak Mahal són visibles, el primer té una baga penjant. A la dreta una via equipada amb ponts de roca que s’endinsa en una canal correspon a la Freestyle.

- Descens, poc fressat, però senzill. Acabada la via no cal remuntar fins la carena, sinó tan sols flanquejar a l’esquerra (oest) fins un collet on trobem una vira on es dibuixa un sender que va vorejant la paret fins una ampla canal que ens retorna al bosc d’accés (30min).

En aquesta paret cal acceptat la tirania del calcari, únic domini al que ens sotmetem. La Tak Mahal deixa clares les seves regles, acatar-les és descobrir una escalada notable on els passos ens fan brillar. Escalades amb aura.

companydeviatgeiatzars:Lau

π