*** Esperó Sud, via Original (120m, V), Sant Llorenç de Montgai

Dimecres, 1 de maig de 2024

Escollir una via sol dependre de varis factors, però l'elecció d'avui tenia un únic motiu, clar i meridià, l'amistat. Em feia molta il·lusió encordar-me de nou amb la companya de les meves primeres incursions verticals. Fa un munt d'anys em va donar la força i confiança necessàries per atrevir-nos plegades amb rutes que jo veia grandioses. La seva experiència em va obrir camí i ara que ha retornat a la roca ho volia compartir.

Així doncs, com a bones clàssiques l'Esperó Sud de Sant Llorenç de Montgai ens escau. Lògic i bonic ho té tot per gaudir. La seva és una verticalitat plena de possibilitats aliada amb la esveltesa de l'aresta i una roca que reclama protagonisme des del tacte. Aquest cop, fidels al traçat original sortim per una xemeneia que hauria de ser d'escalada obligada per als qui apreciïn l'exotisme en el recorregut.

Pintoresca, li dóna el toc tradicional que li faltava. Una ruta que sempre resulta rodona en la seva senzillesa. I la bellesa perenne d'aquest racó de món a la que avui se li afegeix l'alegria del temps compartit.

Notes d’interès vertical: Esperó Sud (ressenya Eskalatzencas), gentilesa i encert la converteixen en clàssica imprescindible de Sant Llorenç de Montgai. L’atractiu de l’aresta dóna entitat a una escalada perfecta per iniciar-se en les sensacions de la vertical. Una via que sempre té el seu moment.

- Oberta el gener de 1974 per J.A. Farreny i J. Vidal.

- Actualment la via es troba semi-equipada amb bolts i pitons. La tercera tirada, tot i que senzilla té alegria entre seguros, afegir algun flotant no hi fa nosa. Si al quart llarg optem per la xemeneia de la sortida original està completament net. Totes les reunions són de bolts, tan sols la primera és d’un bolt i dos pitons amb anella clavats a fondo. La quarta reunió no és el bolt solitari que trobem quan sortim de la paret a una marcada vira, cal continuar per ella 3-4m cap a l’esquerra i trobem la R4 (dos bolts).

- De material necessitem dotze cintes i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2), C3 opcional, resulta útil tan sols per si a la darrera tirada optem per la variant de la xemeneia i tot i així no és imprescindible.

- Calcari amb toc alpí, en general compacte i amb fissures que permeten fer anar flotants. Format d’esperó amb breus trams plaqueros on les preses acusen cert desgast, a mida que guanyen metres l’adherència millora. Roca bona excepte la xemeneia final amb trams descompostos que sense ser cap drama ens fan anar ben atents, a l’aresta cal vigilar amb algun bloc. Com sempre el color gris és sinònim de qualitat.

- Grau de la vella escola, tot i que la dificultat és raonable ens reserva sempre algun pas que caldrà mirar dues vegades (V/V+ oblig).

- Compromís baix/mitjà pel caràcter clàssic de l’equipament.

- Orientació sud de ple, el fred no hi té cabuda.

- Traçat dels d’abans, aprofita amb sensatesa i bon gust les opcions de verticalitat i presa franca que l’aresta ofereix. Variat i de concepció tradicional, fa de la lògica l’argument principal del recorregut. Com a singular destacar la xemeneia del quart llarg (sortida original, a la dreta de la R3), curiosa, franca i amb blocs encastats a la part superior que li donen un toc diferent. La tercera tirada és la més bonica, pura aresta, aèria i amb passatges atlètics ben interessants que li donen ambient. Al primer llarg arribar al primer seguro té el seu que.

- Accés, des de Sant Llorenç de Montgai prenem la carretera LV-9047 en direcció Camarasa i aparquem en algun dels eixamplaments del voral a l’alçada de les parets (enllaç maps).

- Aproximació, caminem per la carretera fins plantar-nos just davant de l’Esperó Sud (foto DesventurasyMilagros), una corda i uns graons metàl·lics permeten remuntar el curt desnivell que ens deixa a la base de la paret. Anem a la dreta, la via comença en un replà a tocar de l’aresta per una placa gris on veiem un bolt, per sobre distingim la breu xemeneia vermellosa característica del primer llarg (5min).

- Descens, bonic camí pel vessant oposat. Des del final de la via seguim un corriol cap a l’esquerra que baixa en direcció oest fins trobar un sender ben marcat que va baixant fent zetes fins gairebé la plana, abans d’arribar-hi però, gira a la dreta i planeja per una antiga pista. El camí es va difuminant, estem atents a trobar una fita a l’esquerra que indica la baixada fins la pista principal. Un cop a la pista anem a la dreta i baixem a la carretera vorejant per sota la Paret de l’Os i retornem a l’aparcament (20min).

Quan una via és bona el pas del temps consolida el seu atractiu, a l’Esperó Sud els anys li afegeixen solera. Una escalada que sempre satisfà.

conspiradorsdelavertical:Marta

π