*** Sonjannika (170m, 6a+), Morro Falquí (cala Moraig), Alacant

Diumenge, 26 de novembre de 2023

Aquest estiu navegant sota els penya-segats de Cabo la Nao tenia la sensació que em quedava algo pendent. Hi penso baixant pel barranc, mentre la llum del matí emplena el mar. Onades i crits de gavines, aquests són els dominis del Morro del Falqui. Avui les alçades que cerquem neixen arran d'aigua.

Escenari marí on tot resulta exòtic, fins i tot el nom de la via, Sonjannika. Alcem la vista cap a una muralla de roca rebregada i tosca, és curiós però, com amb el mediterrani a l'esquena la paret resulta acollidora. Distàncies i verticalitat en la que ens hi sentim còmodes. La via està ben trobada, plaent, destria una dificultat on és confortable moure's i es llueix en acrobàcies al fil del buit. Les convertim en camí.

A les mans l'empremta del mar, calcari de tacte salí que afina la intuïció del moviment. Escalada tranquil·la i de pas ferm que guanya el cim amb l'elegància de qui sap que no li cal més. Una línia que sap fer de la senzillesa el seu millor atribut. Avui tota la grandesa queda relegada al mar. De nou la seva mirada, la que m'hi farà tornar!

Notes d’interès vertical: Sonjannika (ressenya blog ElevArte), l’escalada pot ser plaer i aquesta via n’és un exemple, ocurrent, atractiva i selecte en el gest, compleix les expectatives que sap crear l’esplèndid perfil del Morro Falquí. En aquest penya-segat el mar és valor afegit que aporta bellesa i caràcter propi al recorregut. Senzilla i espectacular alhora, sap ser diferent.

Oberta el setembre del 2006 per Hagen Goetzke amb enginy i bon criteri. Es tracta d’una via completament equipada amb químics i algun pont de roca ocasional. Ben assegurada, tan sols trobem algun “aleje” als trams senzills que es pot protegir bé. Reunions còmodes en general. De material només necessitem quinze cintes. Friends petits/mitjans opcionals.

La roca, calcari erosionat per l’ambient marí, però amb l’indiscutible segell alacantí, aspre i adherent. Tot i la proximitat al mar, el tacte incert del salnitre no es deixa notar. Allà on és vertical els cantells són bons i no falten els característics forats que mosseguen la roca i proporciones gandes de luxe. Fissures franques i gotes d’aigua donen varietat al gest i el toc de qualitat. Trams trencats puntuals on la dificultat baixa.

Grau correcte i de bon gestionar (V+ oblig). Una via concebuda per gaudir de l’escalada amb la mateixa naturalitat amb que la paret ens la brinda. Compromís baix, gràcies al bon equipament i la possibilitat d’una retirada senzilla si fos el cas. Orientació sud-est, paret lluminosa oberta a llevant, sol no faltarà.

Traçat intel·ligent i pensat des de la calma, busca la continuïtat i la troba, tan sols una breu feixa interromp la verticalitat. La línia es fa visible a mida que l’escales i es reserva girs inesperats que li agreguen interès i ambient. El primer llarg marxa en diagonal a la dreta per una placa tombada on alguns cercles vermells fan de guia. A destacar el bonic diedre de la segona tirada i la fantàstica reunió del tercer llarg, cova panoràmica amb arribada i arrancada acrobàtiques.

Menció especial per les dues darreres tirades, predomini de murs atlètics amb els cantells precisos per fer-los elegants. En les dues potència mesurada i gest que s’ha de saber buscar, la línia recta no és la clau de pas. Sis llargs que defineixen una línia variada, lògica i aèria, un conjunt que supera expectatives.

Accés, des de Poble Nou de Benitatxell hem de seguir les indicacions que porten a cala Moraig. Creuem la urbanització Cumbre del Sol i arribem a l’aparcament de la platja de Cala Moraig. En realitat no hi ha aparcament com a tal, sinó que s’aparca en una zona senyalitzada en color taronja en els mateixos carrers de la urbanització (enllaç maps).

Des de 1 d’abril a 15 d’octubre és obligatori reservar plaça (enllaç reserva) i l’aparcament és de pagament de nou del matí a set de la tarda (12 euros/dia). De juliol a agost, hi ha servei gratuït de busos llançadora des de Benitatxell a Cala Moraig (enllaç horaris).

Aproximació, des de l’aparcament prenem el sender de la Cala dels Testos (marques verdes i blanques). El sender surt del carrer (rètol) i comença per unes escales que baixen cap al barranc. A la primera bifurcació anem a la dreta, cap al barranc dels Testos, el camí que deixem a l’esquerra serà pel que tornarem. Cap el final del barranc, on s’encaixona, descendim dues marmites de roca polida equipats amb una corda fixa. No cal arribar a la Cala dels Testos, just abans del tercer tram de corda fixa, girem a l’esquerra per un sender amb un cable d’acer a l’inici que puja a la Cova dels Testos.

Voregem el penya-segat en direcció al mar primer, per després baixar i girar a l’altre vessant, el que dóna just sobre l’aigua. Pugem uns metres seguint un rastre de punts vermells fins trobar la inscripció Sonja pintada a la roca (30min). Un cercle vermell concèntric indica l’inici de la via que segueix una línia de químics en diagonal a la dreta.

Descens, des del cim del Morro Falquí anem en direcció a les cases de la urbanització, però abans d’arribar-hi el camí gira a l’esquerra i va baixant entre bosc i matolls (marques verdes i blanques). Sortim a un carrer i anem a l’esquerra fins retrobar les marques que ens indiquen per on baixar al barranc on un sender ben marcat ens retorna a l’aparcament (30min). Foto aproximació i descens blog Tocandoelcielo.

Bellesa senzilla la d’aquesta ruta, complementada per un entorn magnífic que la fa brillar amb llum pròpia. Ambient aeri i marí en harmoniosa convivència. Escalades pintoresques obertes a altres horitzons.

companydeviatgeiatzars:Lau

π