*** Via GEM (150m, 6a+), Roca Gris (Vinya Nova), Montserrat

Dissabte, 28 d’octubre de 2023

Els que diuen que tardor provoca enyorança tenen tota la raó, Montserrat és la meva. Des de la Vinya Nova la vista es passeja selectiva per arestes i contraforts. Avui però, no vull camins nous, és dia de línies que ja tenen tracte de vell conegut. Remuntem el torrent, la Roca Gris segueix idèntica a la del meu record.

És la memòria del seu rocam la que m'hi ha fet tornar, però no vull només placa, així que anem a la GEM per gaudir de nou de l'encertada fissura que la fa diferent. Ens enfilem amb la tarda per aquests murs de tacte precís i tal varietat de còdols que costa destriar el que farà bo el pas.

Verticalitat que creix i gest que s'afina, he perdut l'hàbit del conglomerat, però no el gust pel seu equilibri. Senzilla i enginyosa la GEM és feina ben feta. Just el que necessitava, plaer simple i net que encaixa amb les bones sensacions que en tenia. En el cim vent i l'or de la vesprada.

Notes d’interès vertical: Via GEM (ressenya Romàntic Guerrer), clàssica que fa de la senzillesa un do. Llegeix amb habilitat la lògica d’un conglomerat poc intuïtiu i transmet tot el que una placa ben resolta pot oferir. Descomplicada gràcies al seu equipament i atractiva per la qualitat del seu rocam, és una opció sempre encertada.

Oberta fa vint anys (2003) per T. Sánchez, E. Domenech i J. Escofet no ha perdut ni empenta ni públic. La GEM és una via completament equipada (bolts). Totes les reunions estan muntades, llevat de l’última (R4) que fem en un arbre. Els trams de sisè grau estan molt ben assegurats, per sota la distància entre bolts augmenta, però segueix sent en tot moment una via ben equipada. A l’inici de la via, la primera assegurança està una mica alt, demana una tibadeta en fred.

De material tan sols necessitem setze cintes, friends mitjans (C0.75 a C1) absolutament opcionals, però si ens fa gràcia fer-los treballar els encabirem a la fissura. Conglomerat propi del vessant sud, aspre i cantellut, del que fa venir ganes d’escalar. En la via hi trobem un clar predomini de la placa amb l’excepció de la trempada fissura del segon llarg. Sorprèn la qualitat de la roca, compacta i amb una adherència en la que hi confies a cegues. Tan sols trobem algun tram trencat a l’inici, en els punts on la paret perd verticalitat.

Grau sense sobresalts, V+ obligat i de gest elegant. Compromís baix gràcies al rotund equipament i la franquesa del conglomerat. Orientació est, el sol matina en aquesta paret.

Traçat que es descobreix des de les alçades. La paret, endinsada al torrent no té perspectiva, cal escalar-la per comprovar la picardia amb que la via està oberta. Primer llarg funcional, ens allunya de la clàssica Urquiza Olmo i ens encamina a la fissura que defineix la segona tirada. Escletxa arquejada que marca la diferència i demana bona tècnica en aquests menesters.

El tercer i quart llarg tornen a ser dues bones tirades de placa, de verticalitat ben gestionada i amb algun tram potent no obligat que arrodoneixen la via. El seu és un recorregut discret, però amb saber estar, convenç.

Accés, des del poble del Bruc anem a la urbanització del Bruc Residencial on agafem la pista que porta a l’aparcament de la Vinya Nova (enllaç maps). Aproximació pel camí del Torrent del Pont. Des de l’aparcament prenem una pista en direcció nord que ràpidament dóna pas a un sender que baixa a la dreta per entrar al llit del torrent. Caminem torrent amunt uns pocs metres fins trobar a la dreta un camí que puja de nou en direcció a les parets.

Ignorem un trencant a la dreta (porta a una zona d’esportiva) i seguim sempre amunt, passem per sota del Pollegó Oest i continuem fins trobar el proper contrafort, el nostre, la Roca Gris. Pugem pel torrent de la seva dreta, resseguint el vessant est i parant atenció a les pluges de pedres que provoquen les cabres. La GEM comença a la part final del torrent, en una petita vira terrosa amb una gran alzina, just a l’esquerra de la Urquiza Olmo. Primer bolt visible (30 min).

Descens en tres ràpels (45x45x60m) pel vessant est. Acabada la via crestegem en direcció nord i ràpidament trobem la primera instal·lació de ràpel al terra a un parell de metres per sota la carena. Els ràpels corresponen a les reunions de la via Urquiza Olmo (foto blog Desventuras y Milagros) i ens deixen al peu de la GEM, tan sols cal desfer el camí d’aproximació.

Regulacions, des 1 de gener al 31 de juny està prohibit escalar a la Roca Gris per nidificació.

La Roca Gris sempre m’ha ofert el camí que més s’ajustava a les meves inquietuds i la GEM encaixa en aquest tarannà tranquil de bellesa callada i atemporal. Fa poc més de deu anys vaig anar a parar a la GEM per casualitat (enllaç aventureta al blog), avui ha estat una opció volguda que m’ha permès apreciar una maduresa compartida.

companydeviatgeiatzars:Lau

π