*** Tuaregs (120m, 6a+), Roca de la Palleta, Montserrat

Diumenge, 29 d’octubre de 2023

La saviesa popular afirma que a la Palleta trobem la millor roca del vessant sud de Montserrat, no calen més arguments per anar-hi. Tan sols m'hi he atansat un parell de cops i els dos n'he sortit impressionada a la par que encantada pel salvatge atractiu de les seves plaques.

Un mur perfecte sense fissures que trenquin la sòlida hegemonia del seu perfil. Torno a la Tuaregs, l'única de la paret amb caràcter amable. L'aproximació ja et posa a to, m'agrada. En aquesta raconada, ets sents aïllat, reclòs en una òrbita on tot mira amunt. Sentim la seva influència.

Quina delícia de roca, passat el cop de gas dels primers metres fluïm. Un pany perfecte on totes les preses semblen estar ben posades, això sí, les has de trobar. El traçat s'amaga rere un ventall de còdols que són legió, però aquí no cal tenir fe, tocar aquest rocam excepcional és creure en la seva ingravidesa. Si escalar en placa és dansar, en aquesta línia la coreografia és impecable.

Notes d’interès vertical: Tuaregs (ressenya blog Rocaineu), intel·ligent i directa, troba el punt on la paret suavitza caràcter sense perdre intriga ni elegància. La seva és una escalada on el tacte ho és tot, clau de pas i guia de navegació. Clàssica moderna en petit format, però complerta en ambient i bellesa.

Va ser oberta el novembre del 2006 per Joan Vidal, Edu Torrent i Joan Alvarez. Es tracta d’una via equipada amb bolts, algun pont de roca i un pitó anecdòtic al penúltim llarg. Reunions rapelables (bolts amb anella). Els dos primers llargs estan ben equipats, assegurances on toca, no cal afegir peces. A la tercera tirada la dificultat baixa i corre aire entre seguros, cal afinar la vista per trobar-los. Al quart llarg la tònica és la mateixa, on baixa el grau les assegurances s’esvaeixen.

De material necessitem catorze cintes i friends petits (de tòtem negre a C0.5), tricams opcionals. Pel que fa a la roca em remeto a l‘opinió general, el millor conglomerat de la cara sud de Montserrat, hi concordo plenament. Domini absolut de la placa amb tots els atributs que la fan desitjable, varietat de preses, precisió i tacte aspre que tant agrada. Escalar en aquest pany de paret és un autèntic plaer, qualitat garantida.

Grau conservador, sense sorpreses (V+/6a obligat). Correctament equipada i rapelable, el compromís és moderat tan sols per la llunyania de l’entorn. Orientació est, però a l’estar endinsats dins el torrent la base de la Palleta no rep el sol fins gairebé migdia.

Traçat on la verticalitat fa acte de presència des del primer metre. Placa que dóna poques pistes, l’evidencia de la línia cal fer-la sorgir des del tacte. Les distàncies curtes són les que fan aflorar la lògica del recorregut, perquè en té i molta. Llargs ben resolts i amb el punt just de navegació per mantenir interès i compromís.

Dues primeres tirades franques, sostingudes i amb una elegància que sorgeix amb naturalitat. Primers metres de la via picants (6a), apretada inicial que t’agafa en fred. Al tercer llarg la dificultat cedeix i les assegurances passen a ser anecdòtiques, la navegació manté la intensitat de la tirada. Al darrer llarg, panxa amb sortida explosiva, però no obligada, breu i d’una verticalitat que cal gestionar amb bon fer.

Accés, des del poble del Bruc anem a la urbanització del Bruc Residencial on agafem la pista que porta a l’aparcament de la Vinya Nova (enllaç maps). Aproximació, per la pista principal en direcció a Collbató, als pocs minuts passem per davant d’una porta d’obra que queda a mà dreta i tot seguit per davant d’una porta metàl·lica. A la seva alçada, a l’esquerra trobem uns pals de fusta per impedir el pas de vehicles al camí que puja cap el Torrent de l’Artiga Alta. Seguim per aquest camí (marques vermelles) que avança primer per bosc i després comença a remuntar la canal, moment en que hem d’estar atents a trobar una bifurcació a l’esquerra on neix un sender amb marques verdes molt tènues que s’endinsa de ple al torrent entre el Pollegó Est i la Roca de la Palleta.

La bifurcació està en un punt on el camí amb marques vermelles s’enfila per unes lloses rocoses i acaba portant a la ferrada de les Dames. El sender amb marques verdes puja sempre pel llit del torrent amb breus grimpades. Quan deixem enrere la paret oest del Pollegó Est el torrent s’estreny, trobem una corda fixa en un ressalt i un cop el superem les parets del torrent es tanquen. Abans d’arribar a l’estretament final, a l’esquerra veiem les cordes fixes i cadenes per les que pujarem a la vira colgada que dóna accés al fantàstic mur del vessant est de la Palleta (50min). La Tuaregs és la línia situada més a la dreta de la paret (bolts daurats i més amunt un pont de roca).

Descens, en dos ràpels per la mateixa via. De R4 a R2 (50m) i de R2 al terra (60m, amb el xicle s’arriba just, però sense entrebancs). Regulacions, des 1 de gener al 31 de juny està prohibit escalar a la Roca de la Palleta per nidificació.

La Tuaregs és la se’ns dubte la via més assequible de la Palleta, sense l’aura de les seves veïnes, però un atractiu viatge per aquest mur insigne. Repetir-la catorze anys més tard (enllaç aventureta blog) ha estat un plaer degustat a consciència.

companydeviatgeiatzars:Lau

π