Tramuntana... navegant parets (Mallorca)

Dilluns, 17 - 25 de juliol de 2023

De nou blau infinit, blau que t'envolta i emplena l'horitzó. Temporalment variable, Mallorca s'amaga rere una visibilitat poc definida, però la sabem allà, rumb a l'oest. Onades que primer es barregen i després ens empenyen en un balanceig constant. Poc vent, navegar monòton i un destí amb el que no comptaven.

Aquest viatge ha tingut un gir inesperat que ens manté sota l'influx del planeta balear. Apareix el perfil de Mallorca, moles que s'alcen sobre el mar, impressiona. Després de tants dies en Menorca i la seva costa baixa, les boques bessones d'Alcúdia i Pollença semblen gegants de pedra. I Formentor al nord.

Parets que cauen a plom des d'alçades que intimiden. Quina meravella de rebuda, colossal. Fascinats per aquestes noves dimensions ens endinsem en la profunditat de Pollença. És tant diferent aquest paisatge que més que canviar d'illa sembla que hàgim canviat d'arxipèlag. No l'esperava tan bonica, Pollença, la badia de les muntanyes, té una rara harmonia que t'hi fa sentir ben rebut.

Respir abans de navegar el nord, d'indagar un silenci al que només vent i onades li planten cara. Serra de Tramuntana, expectació i reverència. Naveguem parets, gairebé no hi ha cales, les muntanyes ho dominen tot fins i tot el mar.

La badia de Sóller s'obre com un oasi que ofereix resguard entre gegants. Únic port natural en aquesta costa abrupta, ens brinda refugi des d'on contemplar una bellesa que persevera, malgrat el desencís dels temps que l'assetgen.

Mar de fons, onades viatgeres. Santa Ponça ens retorna a l'amabilitat del sud, però arribar-hi acaba sent gairebé proesa. El vent té les seves pròpies regles i en aquesta costa mai ho posa fàcil, Tramuntana és dura, salvatge, emocionant. Vol esperits lliures i deixar-se portar per la seva força, però a voltes té una intensitat sobrevinguda.

Dragonera n'és la prova, però l'Arnau és valent i navega amb una fermesa inesperada que ens dóna forces. Mar brava d'onades implacables i vent tossut, espectacle de dia, cada cap que girem és un repte. I per fi l'ensenada de Santa Ponça, la calma. Guardians de la nit, totes les estrelles són a lloc. És temps de rumiar nous destins.

Quadern de bitàcola: El nord sempre té una aura d’aventura, territori salvatge també des del mar. Aigües tan braves com els penya-segats que fan la costa inaccessible, bellesa feta tan sols per ser contemplada. Des de la coberta d’un veler la perspectiva imposa reverència. Naveguem el nord:

* Santandria - badia Pollença (17 de juliol): 35 milles nàutiques i set hores de motor. Proa a l’oest, les onades empenyen, el vent el gran absent en la travessia.

* Pollença - Port de Sóller (18 de juliol): 35 milles nàutiques i de nou set hores, dues a vela gràcies a un gregal inquiet que entra de popa (orelles de burro) i ens fa volar sobre el mar i cinc a motor que ens retornen al recolliment i la contemplació. Naveguem parets.

* Port de Sóller - ensenada de Santa Ponça (20 de juliol): 35 milles nàutiques i vuit hores d’esforç. Motor, vela i un munt de bords, dia dur i molt satisfactori. Un vent de ponent i a estones garbí que no estava previst ens obliga a maniobrar de cenyida, vela rissada fins el segon ris i foque, l’Arnau va clavat. Vent intens que baixa propulsat per les parets (força 5 i ratxes de força 6) i mar picada d’onada curta i continua ens obliguen a avançar amb vela i motor alhora en interminables bords, però arribem. L’ensenada de Santa Ponça és refugi anhelat.

Apunts de fondeig: Tot i l’entorn urbà d’hotels i instal·lacions turístiques, Santa Ponça és un excel·lent fondeig obert tan sols a oest. Àmplia badia amb un bon fons de sorra, és perfecte per descansar i abastir el veler gràcies als supermercats del final del poble. Compte que al mig de la badia hi ha un escull rocós gairebé arran d’aigua marcat amb dues balises, però que no apareix en el Navionics.

Per altra banda la proliferació de boies privades al Port de Sóller i la posidònia fa difícil fondejar en una fondària raonable. La badia de Pollença ha estat la sorpresa, àmplia, serena i amb molts bons fondejos en fons de sorra rere el far de la Punta Avançada.

Aquesta volta l’interès ha estat més en el mar que en terra ferma, la bellesa de la Serra de Tramuntana emplena les hores de navegar de salvatge solitud que queda desmentida en el moment de trepitjar terra ferma. El Port de Sóller fa temps que s’ha rendit al turisme perdent completament la seva identitat.

Tan sols un parell de carrerons arraconats parlen encara de la història d’aquest port natural, únic en la costa nord i que ha deixat ja de ser refugi mariner. Cau ara de turistes que tan sols volen fotografia i seguir recorregut, el seu encant s’ha convertit en mercaderia.

Per contra Santa Ponça és més sincera, turística al cent per cent, resulta pràctica i funcional, capaç encara de sorpreses inesperades i autèntiques com el restaurant La Brasa en el Es Caló d’en Pellicer, et fan sentir com a casa.

companysdeviatgeiatzars:Lau&Arnau

π