Santandria, la bellesa dels dies (Menorca)

Divendres, 14 - 16 de juliol de 2023

De bon matí, la bellesa dels dies. Transparència balear, tornem a l’oest, al nord. La costa llisca a estribord, una cala rere l'altra, ben endreçades... Trebalúger, Galdana, Macarella (plena a vessar ara), Son Saura i d'altres que ni el nom sabem. Al mar gairebé sols.

Saludem Artrutx i el seu far fidel i enfilem la pintoresca cala de Santandria. Maniobrem, ens enfilem, llencem caps i ajustem distàncies fins quedar fermament lligats a les roques. Quin fondeig tan diferent, té un punt salvatge i fa rumiar a cada gir del vent.

Ens apropem a Ciutadella, em retrobo amb els seus carrers blancs, mansions ocres i turistes. No recordava el siena dels seus monuments, la fa càlida. És tan diferent de Maó, té un aire senyorial més antic, més mediterrani.

El pas dels dies, vida de veler a Santandria. De dimensions sempre relatives, res hi destaca, en aquesta bonica cala, però té el do de la mesura justa. Penya-segats humils i cases baixes d'un blanc trencat que realcen la continuïtat blava de la mar.

Històries i llegendes també la ronden, una torre en defensa l'entrada i tempta la imaginació, fugim cap un passat on el mar era porta oberta. Torre des Castellar, baluard robust de planta circular, tan fermament assentat que s'enfonsa a la terra com un animal a l'aguait.

Em ve al cap un relat de Borges:

"Todo está muchas veces, catorce veces, pero dos cosas hay en el mundo que parecen estar una sola vez: arriba, el intrincado sol; abajo, Asterión. Quizá yo he creado las estrellas y el sol y la enorme casa, pero ya no me acuerdo."

La Casa d'Asterión, serà la Torre des Castellar la porta d'entrada al laberint. I el minotaure... qui sap on para ara. Potser per això està aquest viatge, la travessia, per resoldre els dubtes que sorgeixen i crear-ne de nous.

Asterión en grec, ple d'estrelles, resplendent, com el capvespre de Santandria. Amarrats a les roques cedim a la seva màgia.

Els camins del vent no són fàcils. Aviat serà moment de decidir.

Quadern bitàcola: Dies en que no hi falta de res, mar i terra en harmonia urbana que ens retornen a la Menorca més populosa:

* Binigaus - cala Santandria (14 de juliol): 12 milles nàutiques i tres horetes de navegada, la meitat a vela, la meitat a motor. Través suau, retornem a l’oest, al nord.

Apunt de fondeig: Santandria no és una cala fàcil, cal lligar-se a les roques, maniobra que per breus moments retorna les sensacions d’escalada, mentre busques ponts de roca per afermar caps. Haig de confessar que l’enrenou que suposa m’agrada, però tenir el penya-segat tant a prop fa respecte. Bon refugi per la tramuntana, tot i que l’excessiva massificació de ple estiu la posa en entredit.

En dies tranquils Santandria és un magnífic punt de partida per incursions terrestres, ja sigui per apropar-nos a la senyorial Ciutadella (bus o passeig de vint minuts) o investigar les rodalies, cales pintoresques repletes d’història i camins no faltaran. Torre des Castellar és visita obligada, el capvespre és la seva hora, la fa especial (pels curiosos aquí la seva història).

Si alguna cosa té la vida de veler és la possibilitat d’abandonar-te a temps complet a la lectura. Borges encaixa en la calma d’aquests dies, aquí trobareu el relat sencer de la Casa de Asterión.

companysdeviatgeiatzars:Lau&Arnau

π