Eivissa... vagabunds del mar

Dimecres, 26 - 29 de juliol de 2023

Crec que he descobert la cala més bonica d'Eivissa. Paradís iridescent d'aigües turquesa, poblat d'infinitat d’alienígenes submarins i amb un llit de sorra blanca on deixar caure l'ancora. Només el roig dels seus penya-segats interromp el mantell verd que és el nord de l'illa. A les vuit del matí, Cala Blanco, assossegada i bella esdevé el lloc perfecte on descansar de la travessia.

Les hores passen amables, és fàcil d'estar. Ha estat una nit llarga, d'estels, onades i vent constant, navegada màgica que ens ha deixat en estat de gràcia. Rastre de Perseides. Mallorca ens ha acomiadat des del far de Dragonera, però abans no despuntes el dia ja en teníem un parell més anunciant el nou destí, Tagomago a babord i a estribord Moscarter, fanals de l'alba.

El viatge continua i Eivissa en forma part. Aprofitem aquests dies en que tramuntana i gregal es prenen un descans per peregrinar per la costa nord de l'illa. Distàncies curtes i temps suficient per allargar-les segons la nostra conveniència. Navegar aquestes aigües és un espectacle, illots, freus i cales profundes configuren un perfil on lo salvatge i la fantasia conviuen amb singular encert.

Eivissa respira mar, el nostre hàbitat. A la populosa badia de Sant Antoni, Illa Conejera ens retorna el privilegi de la solitud. Quin racó més mariner, fins i tot en el fondeig, dotze metres d'aigua sota el casc, cinquanta metres de cadena i infinitat de peixos curiosos.

Prats de posidònia i ramats submarins, ens hi submergim. Per una estona ets en un altre món, silenciós i sense gravetat. A la superfície tan sols l'Arnau i un altre veler, Conejera s'ha convertit en illa pirata i nosaltres més vagabunds que mai la gaudim.

Cala Comte, cala Bassa, tornen a ser del gust de les multituds, no per això menys atractives. La paleta de blaus resplendents de la primera i l'encant vintage de la segona, plena de coves sorrenques i casetes de barques em donen motius per tornar a aquesta Eivissa que defuig tòpics i demostra estil.

Hi ha tant per explorar encara, però el viatge segueix. Des de la coberta d'un veler el món es fa més gran. Que tingueu bona guàrdia i bona mar.

Quadern de bitàcola: De nou la costa nord, després de dies de tramuntana hi regna la calma, aprofitem l’impàs per vagarejar a plaer per les seves cales i gaudir d’una solitud que no tardarà a emplenar-se:

* Santa Ponça - Cala Blanco (26 -27 juliol): 55 milles nàutiques i dotze hores de travessia, dues de motor i deu de velejar. Volem navegar amb vent, així que l’estratègia és esperar la tarda i aprofitar la previsió de xaloc F3-F4 per navegar de nit. A les 20:00h proa l’oest, rumb 240º (desquartelar), l’encertem de ple. Vent que no cessa i onada que acompanya, tant que hem de rissar vela per disminuir velocitat i no arribar a les costes d’Eivissa encara negra nit. Meravella de navegada, la perfecció a vegades existeix.

* Cala Blanco - Illa Conejera (28 de juliol): 15 milles nàutiques i tres hores, una de vela i dues de motor. Costa nord en versió reduïda, perfecte per descobrir des de la proa de l’Arnau .

* Illa Conejera - Cala Bassa (29 d juliol): 5 milles nàutiques i tot motor. Avui no tenim horari, es tracta de fer el turista per alguna de les cales més populars de la illa.

Apunts de fondeig: Al nord d’Eivissa predominen fondejos profunds i fons de roca, les distàncies, però són curtes i podem triar la cala que ens resulti més adient. Buscàvem cales tranquil·les i a poder ser no urbanitzades, Cala Blanco (anomenada també cala Es Canaret) va ser una alegria inesperada, fons de sorra blanca i fondària raonable per gaudir de la bellesa intacta del paratge.

Si busqueu un fondeig ben mariner, és el d’Illa Conejera (estància de dins), cal tirar l’ancora al centre de la badia entre deu i dotze metres, impressiona. Millor reservar-lo per dies de calma, probablement fareu nit sols.

Cala Bassa, és una bona opció a la badia de Sant Antoni, profunda també, però amb fons sorrenc i prou àmplia. Força concorreguda per iots grans i amb ressort inclòs, un tast de l’Eivissa que tothom parla.

La nostra ha estat una Eivissa alternativa, més marinera que terrestre. Hem preferit explorar les distàncies curtes de breus incursions en cales i platges poc o gens urbanitzades per gaudir d’una natura que encara hi té molt a dir en aquesta illa. El paisatge és el principal patrimoni de la costa nord.

I a part de les que us he explicat em quedo també amb la cala Binirras que presidida per la reina Victòria en el seu tro, té l’encant de penya-segats mandrosos i platges d’estius d’infantesa. Cala Basa Beach Club, CBbC, és un tast de l’Eivissa que està de moda i encara no havia vist, incursió anecdòtica, que no sigui dit.

I un darrer detall, a l’Illa Conejera l’exploració no és a terra, sinó sota aigua, espectacle de vida el d’aquesta badia, tot un món per descobrir sota la superfície.

companysdeviatgeiatzars:Lau&Arnau

π