Maó... una mirada diferent (Menorca)

Dijous, 29 juny - 3 de juliol de 2023

Maó és terra ferma que ve de gust, però aquest cop hi ha un motiu afegit per tornar-hi. Ara fa uns dies vam perdre la nostra llanxa auxiliar de matinada, fondejats a Trebalúger. En llevar-nos havia desaparegut, tan sols quedava l'anella amb que estava presa i el cap de corda penjant fins l'aigua. Ni temps de comiat, tan sols un munt d'aigua entre nosaltres i ella, entre la terra i el veler.

Per sort Maó és un magnífic port base on proveir-nos de solucions i després de les oportunes gestions arriba el moment de donar la benvinguda al nou membre de la família, un dingui vermell com un dimoniet. I ja que hi som cedim a l'encant antiquat de la ciutat.

Mô, la capital, ara tranquil·la i mesurada, res fa pensar que el seu port ha estat motiu de disputes entre tots els pobles que han passat per aquesta petita illa. Cartaginesos, romans, fenicis, turcs, anglesos, francesos i com no, espanyols, tots n'han volgut la propietat per poder guarir-se dels temporals i conquerir una terra que només era camí de pas.

Avui per nosaltres és descans de mar, és retorn a carrers senyorials, mansions de portes verdes i retalls d'història a cada cantonada. Per un cop trepitgem l'interior, Es Mercadal al cor de l'illa, carrers blancs i rosada de buguenvíl·lies. Als racons silenci, el temps es pren una pausa, només vent.

Però no tot és aquesta pau, per desbravar la nova auxiliar explorem el canal de Maó. Abordem l'Illa del Rei, cruïlla de mil singladures en ella el temps és passat, potser per això entre els seus murs el pas dels dies no ho és tant. Esplendor militar reflectit en una arquitectura monacal, sobrietat de línies que dota la corba d'una fermesa insospitada, el vessant pràctic de la bellesa.

I davant per davant la modernitat, en concepte i espai, galeria d'art on res és directe, tot són impressions. Em quedo amb la bellesa dels espais, demostren que menys és més i la llum natural la millor paleta de tons. Impressionant el conjunt per l'atreviment del maridatge.

Maó és sempre una mirada diferent.

I Teulera, la nostra Teulera...

Quadern de bitàcola: entre el mar i terra ferma, Maó i el seu canal.

* Binibeca - port Maó (29 de juny): 14 milles nàutiques i tres hores de navegació. Poc vent i en la cara, toca cenyir i una bona estona de motor (Illa de l’Aire i canal de Maó). Amarres Poniente (enllaç) és port base en el que reiterem.

* Port Maó - Teulera (1 juliol): 2 milles nàutiques i mitja hora pel canal, amb la calma que el passeig s’ho val.

I entremig dels dies aprofitant l’avinentesa del port, un bus ens deixa a es Mercadal, terra endins que dóna repòs. Des de Teulera canviem de transport, escapada a la Illa del Rei amb la nova auxiliar, petita i valenta. Història enmig del canal de Maó, antic hospital i sorprenent galeria d’art (Fundació Hauser), maridatges atrevits que funcionen.

Com no, Cales Fonts i els seus colors no podia faltar al periple, vida de poble a la cantonada del canal i el dingui incansable que ens hi porta.

companysdeviatgeiatzars:Lau&Arnau

π