*** Escalera de Caracol (210m, 6a/A1), Puntals d’Àger, Àger

Dimecres, 17 de maig de 2023

Àger té moltes portes d'entrada, els Puntals n'és una i no precisament la més freqüentada. Aquí no hi ha muralla que ens rebi, territori de torres desgavellades escollim línia i ens confiem al criteri del seu traçat. Escalera de Caracol ens pren a una verticalitat discontínua, però amb paranys de geni rabiós que delaten un caràcter amb el que no es pot negociar.

Toca escalar i confiar en el que la roca ofereix. Calcari de noblesa contradictòria, tan aviat mossega com esdevé trencaclosques inconnex. S'imposa la calma, la mateixa que habita en aquestes parets. Llarg a llarg fem sorgir la via, li donem presència a la nuesa d'aquest perfil que juga amb plaques i fissures perquè no faltin cartes al nostre favor.

Clàssica amb vocació d'exploradora, demostra que no es pot donar res per suposat. Avui toca treballar-se la via. Bellesa esquerpa la d'aquests puntals, hem sabut trobar-hi el nostre lloc!

Notes d’interès vertical: Escalera de Caracol (ressenya Luichy), recorregut modern amb perspectiva de clàssica, el seu punt fort és l’encert amb que combina plaques i fissures que no desmereixen en potència i elegància. Directa busca la verticalitat i la troba, bastint una línia sostinguda i homogènia que amaga més aventura del que la ressenya insinua.

La via va ser oberta el gener del 2012 per Kike Royo, Chavi Raventós i Luis Alfonso que no dubten a incloure en el traçat trams de roca monolítica. Murs compactes de bellesa estriada i lògica explosiva equipats amb expansions per mantenir el compromís dins marges estàndard i arriscar en el lliure si és el cas.

Així doncs parlem d’una ruta semi-equipada amb caràcter (bolts, pitons i ponts de roca). Trobem dos bolts a totes les reunions, menys a la R3 on en falta un, però una bona savina ens soluciona la jugada. Els bolts estan majoritàriament a les plaques, ben col·locats en trams on la dificultat apreta, però amb aire, on hi ha fissura toca equipar.

De material necessitem dotze cintes, semàfor d’aliens, friends fins el C2 i estrep, tascons opcionals. Roca sobre la que es pot opinar en ampli espectre, en global calcari amb tacte interessant i bona arquitectura. Varietat de preses que dóna complexitat a l’escalada, des de cantos romos a bones regletes fins fissures rotundes. Negociarem amb adherència, trams atlètics i tècnica de peus. La contra, roca mediocre als punts on la dificultat baixa i a les feixes, especial precaució al final primer llarg i al segon.

Grau ajustat, sobretot a les plaques on el 6a és obligat. Variant del desplom del cinquè llarg (7a) es pot superar en un artificial de passos llargs, pitons i sortida trepidant (A1), ambient i tècnica de pedal, no decep. A la placa taronja de la tercera tirada doneu-li un plus de navegació, cal creure-se-la. Trams de 6b en amunt es poden resoldre en Ae.

Via de cert compromís per la qualitat de la roca i l’emplaçament d’algunes assegurances (inici del L2 i sobretot inici del L3 amb un primer bolt que protegeix un petit desplom força amunt, expo). Orientació d'hivern, els Puntals miren al sud, porta oberta al sol.

Traçat franc i decidit, però un punt regirat, no hi ha línia evident, cal fer-la sorgir des de les distàncies curtes (foto traçat blog Joan Asín). Plaques recies des de bon inici ens condueixen a diedres i fissures que s’insinuen encabint-se de forma acurada en la verticalitat més marcada. Un parell de feixes a l’inici semblen restar empenta al recorregut, però a mida que guanya alçada suma ambient. L’esplèndid mur de franges horitzontals de la quarta tirada mereix menció a part, bústies que tallen i ball de peus, per un moment som vilanovins.

El cinquè llarg quan es va obrir sortia per la canal plena de matolls de l’esquerra, però l’olfacte dels oberturistes els va portar a indagar una variant que ja era oberta pel desplom de la dreta, l’atractiu del buit que li faltava al recorregut i una fissura final magnífica, absolutament recomanable. La sisena tirada és un punt i a part, separada per una gran feixa de la resta de la via és l’afegit per arribar a l’àmplia carena del cim.

Accés, des d’Àger prenem la carretera que puja al coll d’Ares, quan portem uns onze quilòmetres, just abans de que la carretera traci una marcada corba a esquerra, trobem a la dreta el rètol Refugi Colobor on surt la pista que recorre la base de les parets. Prenem la pista, ignorem un trencant a dreta i seguim planejant. Deixem enrere les parets de Cap del Ras, passem pel costat d’un gran bloc característic i seguim aproximadament un quilòmetre fins situar-nos a la vertical dels Puntals (enllaç maps).

Aproximació, dues opcions, la nostra va ser pujar per l’ampla canal que hi ha just a l’inici dels Puntals on trobem un sender amb fites i marques de pintura blaves. Pugem fins plantar-nos a l’alçada de la base dels Puntal i busquem el corriol que els voreja per sota. El corriol és indefinit, hem de tenir en compte que la nostra és la tercera torre dels Puntals, la seva amplitud la delata (30min).

L’altra opció és, des de la pista plantar-se a la vertical de la via (foto Luichy) i pujar pel dret seguint un corriol que enfila per una canal/tartera força oberta. Una fletxa picada i un pont de roca marquen l’inici de la Escalera de Caracol, més amunt veiem un parell de bolts en una placa vertical de regletes. Uns metres a la dreta trobem la més clàssica del sector, Ocells de Niló (primera visita a aquest indret i gran record).

Descens, acabada la via baixem a l’esquerra (oest) resseguint de prop la carena i quan aquesta s’alça en un contrafort anem avall per una feixa que discorre sota parets desplomades (fites). La feixa ens porta a una canal ampla per la que baixa un camí ben marcat (fites i marques blaves) que ens retorna a la pista (30min).

La de la Escalera de Caracol és una bellesa tosca, sense polir, de les que deixen que la paret s’expressi i encaixa a la perfecció amb l’espontània naturalitat dels Puntals. El que aquí hi destaca és una elegància casual, sense artificis. Escalada de sensacions contradictòries i opinions diverses.

conspiradorsdelavertical:Xavi&Angélica

π