Dijous, 27 de maig de 2021
Parets plenes de cel, des d'on contemplar la pugna entre el blau que ens empara i un verd que s'enfila a tocar dels núvols. Nosaltres centrats en el pany que ens ocupa no volem explorar més enllà d'aquest llençol gris de plecs opulents. Coll Roig ens reserva plaers senzills, escalades sofisticades en el gest i gentils en la forma. Plaques que semblen fetes per sibarites, ens hi afermem amb delicadesa deixant qualsevol excés per verticalitats més notòries. A aquest racó de món no li cal molt per fer-te sentir ple!
Notes d’interès vertical: La memòria a vegades es queda amb el detall, la percepció d’un tacte exquisit que fa de l’adherència un joc amb normes pròpies definides per unes canaleres poc usuals a les nostres parets. La via passa a ser secundària quan et quedés captivat per l’instint d’equilibri que desvetllen aquestes plaques de calcari impol·lut. Relleus comptats per impulsar-nos amunt i bones, però no abundants fissures/bústies que ens ancoren a la vertical quan creix.
Decguusala, bones sensacions i escalade du plaisir que em resulta familiar des dels primers metres, la delícia de flanqueig de la penúltima tirada esvaeix tots els dubtes i el blog resol el misteri, escalada el 2014 i gaudida de nou aquesta primavera. Per arrodonir la jornada, una de les vies de la nova fornada que darrerament estan donant volada a aquesta petita escola, Només hi ha funcionaris i jubilats.
Com l’anterior roca excel·lent, adherència addictiva i moviments de mesurada elegància (bavaresa de la segona tirada és un prodigi de contenció, demana més tècnica que no pas força). Ambdues ben equipades amb bolts i químics, amb una desena de cintes és suficient per escalar-les. Grau correcte (V+/6a obligat), són bones vies d’iniciació, poc compromeses i si convé es pot afegir algun fissurer/friend per incrementar l’equipament existent.
Accés des de Gombrèn, anem en direcció el Santuari de Montgrony i just abans d’arribar-hi prenem una pista cimentada a l’esquerra que porta al refugi de Planelles (cartell). Passat el refugi la pista passa a ser de terra (en força bon estat) i puja per bosc amb alguna llaçada fins l’explanada del Coll Roig on aparquem. Des del pàrquing surt un camí que baixa lleugerament primer i després ja puja direcció a la paret.
Ignorem camins que surten a la dreta i pugem paral·lels a una tanca, fins ser a tocar de la paret, la creuem i ràpidament trobem la R0 de la Decguusala (dos químics i un bolt), la segona via comença uns metres a la seva dreta (15min). La Decguusala acaba al capdamunt d’una agulla, per baixar fem un curt ràpel (20m) per la cara nord i prenem un marcat sender que ens retorna a l’aparcament (20min). També podem baixar sense rapelar pel vessant sud, cal fer una curta desgrimpada fins coll de la dreta de la via i seguir per la canal fins el peu d’aquesta darrera agulla.
En Només hi ha que funcionaris i jubilats en acabar rapelem la via. Bon tast d’un sector cada cop més popular entre un públic que busca gaudir del plaer senzill de l’escalada. Roca de qualitat, equipament generós amb discreció i rutes ben executades en una paret modesta són el reclam perfecte. Coll Roig, atresora la placidesa dels capvespres on l’aire es fa lleuger.
conspiradordelavertical:Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada