Dimecres, 26 de maig de 2021
La roca t'explica històries, parla de camins que ella troba intrigants amb tal naturalitat que vols ser-ne còmplice. Cal escoltar-la de prop, tan de prop que la sents a frec de pell. Parem atenció a aquest paisatge sonor i constatem com sorgeixen notes vibrants, soroll de ferralla, lliscar de cordes, alè contingut.
Repetir una via et permet gaudir del detall, aprofundir en el traçat apreciant millor una factura ja de per sí notòria. Necessitava retrobar-me amb la Tardor de Nebjeperura, volia gaudir amb més serenitat de la bellesa esquiva de les seves fissures. El seu millor atribut, una austeritat que preserva la bravura de caràcter.
Repeteixo passos que ara semblen dotats d'una nova empenta, gestos de sòbria elegància inesperats en aquest granit d'aparença tosca. El record flueix, però l'escalada li dóna la intensitat que la via es mereix. Agrest, la seva línia esmolada desmenteix la placidesa d'aquest Pirineu saciat de verd. Segueixo pensant que és la ruta més lúcida de la Dent d'en Rossell.
Notes d’interès vertical: Potser la més clàssica de la Vall de Núria i amb sòlids arguments per ser-ho. Vertical, atlètica i lògica, té estil. Poc més a afegir a tota la informació que corre per les xarxes, ressenya de qualitat d’en Luichy (com és habitual, merci per tan bona feina) i material recomanat correcte: 12-14 cintes, tascons, friends fins el 3 i fam de fissures que n’hi han i de bones.
Itinerari semi-equipat, totes les reunions són amb bolts i rapelables, llevat de la darrera on tan sols hi han dos pitons. A les tirades bolts i pitons donen la pista del traçat i protegeixen passos més compromesos. Compte que els dos primers llargs sumen un grapat de metres, caldrà fer treballar bé les cordes per gestionar el fregament i si són de 50m cal improvisar reunions intermèdies.
La via s’enfila a l’esquerra de la paret, per sobre el contrafort rocós que en sustenta la base, un pitó amb anella i baga indica l’inici (R0) en unes repises a la vertical del característic sostre vermellós i inclinat del primer llarg.
Personalment prefereixo aproximar aparcant un parell de quilòmetres més amunt de Queralbs direcció Fontalba i agafar el camí que puja a Núria pel Roc d’en Dui. Quan ja tenim la paret al davant, abans que el camí baixi cap a la pista per on passava la via del cremallera ens fixem en les fites que pugen per bosc i creuen la tartera que porta al contrafort de peu de paret.
Grimpem el contrafort pujant pel seu costat esquerre ben atents a les fites i localitzem ràpidament el peu de via (50min). Un cop acabada la via pugem uns metres a l’esquerra a buscar la senzilla cresta (fites, desgrimpades i alguna tram de corda) que porta al coll on neix la canal herbosa que ens retorna a peu de paret (1h en total a cotxe).
Ha estat un plaer repetir-la, granit pirinenc en compàs d’estiu on deu anys més tard les passes tornen a semblar noves. Un record que esdevé realitat i manté la vigència del seu encert!
conspiradordelavertical:Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada