** Aigua i Tabac (125m, 6a), Plaques de Cal Barricó, Ripollès

Dimarts, 25 de maig de 2021

L'escalada és un rastre perdut enmig de la boscúria. Primavera exuberant amb notes d'estiu, simfonia verda que no ens aparta del nostre objectiu, la bellesa del gris. Elegància de vellut orquestrada per cantells que es fonen en subtileses impenetrables. Imaginem passes ingràvides enmig d'aquesta dansa assilvestrada.

Aigua i Tabac, el nom de la via és l'únic que no encaixa en les argúcies de les plaques de Cal Barricó, massa terrenal per l'esperit bucòlic de l'indret. Allunyats de tota grandiloqüència gaudim de plaers senzills, l'expressivitat del gest!

Notes d’interès vertical: Paret de dimensions reduïdes que acapara mirades pel contrast que suposen aquestes plaques de gris clar emergint del verd que les acull. Pany modest, però amb l’atractiu d’una roca compacta que obliga a jugar amb l’adherència sense privar-se de règies fissures que prenen forma de diedre, desplom o bavaresa. Nombrosos itineraris permeten escollir dificultat i tarannà (informació en el blog Eskalades al Ripollès), nosaltres ens decantem per una via que s’ha convertit en clàssica del sector, Aigua i Tabac.

Itinerari completament equipat amb bolts on predomina la placa tècnica de moviments elegants alternada amb passatges atlètics. Malgrat les aparences, la vegetació de la paret no molesta ja que el traçat l’evita, però li resta ambient. Les dues primeres tirades concentren la verticalitat i passos que fan rumiar, tercer llarg de tràmit que ens deixa en una feixa al peu d’una curiosa placa de roca fantàstica.

Quart llarg més senzill en dificultat, però interessant per la seva lògica natural. Des de la R3 podem ampliar l’escalada amb alguna de les línies d’aquest darrer mur (sector Àtic). El tarannà esportiu de la via fa que quinze cintes sigui material suficient, el grau obligat V+/A0. Paret orientada a sud-est per lo que a la tarda hi tenim certa ombra.

Tranquil·la aproximació per bosc (40min), aparquem al punt quilomètric 126 de la carretera N260 que va de Campdevànol a Ribes de Freser. L’aparcament queda a mà esquerra, en un antic pont al costat de la zona d’esportiva de Les Coves de Ribes, podem fer un canvi de sentit uns 400m més amunt a la Planta Embotelladora d’Aigües de Ribes.

Comencem a caminar sempre per la pista principal (dues cadenes impedeixen accés vehicles) que passa primer per davant d’una cantera abandonada i després remunta en forta pujada fins els plans on hi han les runes de la Masia de Cal Barricó des d’on ja veiem la paret (inevitable no pensar en Malanyeu). A l’extrem dret del prat superior surt un sender (marques vermelles i fites) que seguim fins que comença a baixar fort a la dreta, nosaltres prenem el trencant de l’esquerra que creua un torrent sec i puja fins la paret.

Un cop a la base voregem a la dreta fins trobar la nostra via (núm. 20 del croquis) que deu ser de les poques que no té el nom amb una placa metàl·lica a l’inici. La Cotaca s’enfila just a la seva dreta i L’Adeu a l’Scenic a l’esquerra. Descens amb un parell de ràpels per la mateixa via (45 i 60m).

Escalada tan agradable com el mateix lloc, deixem el compromís de banda i ens abandonem a un horitzó de cims suaus on descansar la mirada. Plaent com la fresca d’un vespre d’estiu!

conspiradordelavertical:Pep