*** Niltina (290m, 6c, 6a+ oblig), Cap del Ras, Àger

Diumenge, 13 de desembre de 2020

Àger és refugi d'hivern, avui que el vent descansa les seves parets tornen a ser patrimoni del sol, és moment de tornar-hi. Fa dies que una via ens tempta, Niltina. La miro de nou i m'adono que la nitidesa de la seva línia encaixa amb la freda claredat d'aquest matí, sí...Cap del Ras ens reclama. Mai havia escalat en aquest pany de muralla, el primer que ens surt al pas, però encara amb el punt feréstec de la solitud.

Ens hi submergim i el nostre temps torna a ser vertical. Desconnectats de tot el que no sigui escalar, la paret esvaeix el seu misteri per perfilar un camí de ruda bellesa. Domesticada en el punt just, treu bon partit de fissures i diedres que reivindiquen el gust per la tradició, sense destorbar l'elegància innata d'unes plaques que en els mur final gairebé t'obliguen a levitar.

Contrapunts encertats que fan la via plena. Me l'esperava bona i ho és, molt. Conserva l'esperit dels qui saben trobar el seu propi camí. La posta de sol ens espera a la carena i penso, ja ho tenim això, la darrera escalada d'aquest 2020 tan estrany i extraordinari. Em ve al cap un conte: si no saps on vas, qualsevol camí pot portar-te allà. Seguirem gestionant l'imprevist.

Notes d’interès vertical: Via amb un caràcter que s’expressa amb contundència en l’encertat relleu del Cap del Ras. Semi-equipada, variada i amb un instint decididament clàssic té prou elements per temptar els adeptes de les línies fora dels circuits habituals. La ruta demana llegir la paret, però la ressenya i la lògica del traçat són suficients per una bona navegada.

Equipada austerament amb bolts i alguns pitons o ponts de roca als passos difícils de protegir, la resta és fer treballar el material: quinze cintes, friends (0.5-3), aliens/micros i tascons. Reunions equipades, excepte R1 en un bon arbre. La via és de les primeres que trobem a l’extrem occidental de la muralla del Cap del Ras, discorre per un marcat esperó a la dreta d’un immens embut de parets llises.

L’aproximació (20min) és per la gran canal que hi ha passat l’embut (fites), pugem fins plantar-nos sota la clàssica Redrum i voregem la paret cap a l’esquerra. Creuem per sota la Teletak (Tak gravat a la roca) i en no res trobem un característic sostre-bloc on s’inicia la Niltina (bolt visible a 5-6m).

La segona tirada ja apunta maneres, un preciós diedre que cal treballar i equipar per fer nostre, demostra noblesa. L’exigent sortida del quart llarg ens obliga a llegir bé els passos i escalar amb solvència el que en resta. Cinquena tirada amb una placa picant d’entrada i diedre/esperó de roca no tan certa més amunt.

Un cop a tocar de l’embut optem per la variant directe, setena tirada amb inici d’adherència i fe pura, seguit per una pany vertical de franges salvatges que demana potència per mantenir-li el pols. Magnífica i obligada placa la del vuitè llarg, cal molt d’equilibri i intuïció per llegir uns passos que no poden ser més aeris, pura tècnica, levitem.

Les inevitables feixes és l’únic que resta ambient a la via, ja que l’itinerari no desllueix ni a les tirades més senzilles. Grau correcte, compteu 6a+ obligat. Descens, guanyem la carena i baixem cap a la dreta (est) buscant les fites que porten a la feixa de descens habitual del Cap del Ras (40min).

La darrera escalada de l’any, un regal inesperat que ens ha fet vibrar. Aventura en la justa mesura, pels qui aprecien l’atractiu de les altres clàssiques.

companydeviatgeiatzars:Lau