Dissabte, 12 de desembre de 2020
Un simple pany és el que ens obre la porta del Rincón Oscuro. No es necessita clau, tan sols corda i la ferma determinació d'ignorar núvols i vent en el seu afany de fer-nos partícips de l'hivern. El fred no mana sobre les nostres ganes d'escalar, però mossega amb una fam que ens fa dubtar de la nostra sensatesa. Tant dóna, estem a l'espadat més breu del Cap del Ras i volem dansar-hi una estona.
Ens evadim cap el seu buit transparent, explorant relleus ingrats com ganivets de gel. Verticalitat esmolada que sacseja la letargia del cos i que obliga a mesurar el gest per copsar la paret en el tempo adequat. Intuïm que avui el viatge serà curt i intens, no importa. Vibrem, el joc ha començat!
Notes d’interès vertical: Rincón Oscuro, concentrat d’escalada en tres tirades de tarannà esportiu que solquen la rectitud de la muralla més oriental del Cap del Ras sense. La brevetat de la paret no permet que la via tingui veritable entitat, tot i l’esveltesa de les dues primeres tirades. L’abundància de vies veïnes, però, ens permet seguir escalant a plaer fins completar la jornada.
Un pany picat a l’inici ens indica la direcció a seguir que no és altre que empaitar el rastre de bolts (8mm) en el recorregut que ens proposen. Setze cintes són suficients pel viatge, tot i que algun friend petit/mitja pot ser de profit, estrep opcional. L’aproximació és per la canal de descens de les vies del Cap del Ras (cinquanta metres abans d’un gran bloc a peu de pista).
Pugem per la canal i abans d’arribar a l’Agulla de l’Embut estem atents per localitzar un corriol (fites) a mà esquerra que puja en diagonal fins guanyar el sòcol on es recolza el nostre contrafort (15min). Un cop a l’ampla vira tan sols cal resseguir-la cap a l’esquerra fins trobar el gravat del pany.
La via té una dificultat decreixent, essent la primera tirada la més exigent amb diferència, un sostre explosiu, seguit d’un mur de presa petita rabiosament sostingut et posa en situació tant bon punt arrenques del terra. La bavaresa de la segona tirada és el toc diferencial i aporta una pinzellada clàssica al traçat.
El tercer llarg s’escapoleix a la dreta, fent-nos navegar una mica fins resoldre l’estrany bombo final. Descens sense cap misteri, només cal cercar algun dels corriols que en tendència a la dreta van a buscar el descens habitual del Cap del Ras per la canal per la que hem aproximat (20min).
Via en la que el pols no tremola, concentrats com estem en l’eloqüència dels seus cantells. Interpretar-los implica rendir-se al plaer directe de navegar els murs d’aquest darrer pany del Cap del Ras. Línies amb un determinat encaix i moment.
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada