Dijous i dilluns, 10 i 14 de desembre de 2020
Racons petits, estranyament serens on refugiar-se del món. A Os de Balaguer s'hi arriba des de la calma, tot al seu voltant dorm. Compàs d'espera que percebem mentre creuem la nuesa d'un paisatge fet d'ocres i fum. Ens endinsem al barranc i les parets ens acullen oferint-nos ullades d'un sol que defuig la gelor de les valls.
Alço la vista, torres imperfectes; passejo els dits, teixit d'escates; escalem i tot flueix. Fascina la bella complexitat d'aquests contraforts reclosos en si mateixos. A Os el detall pren protagonisme, cal deixar espai per la sorpresa!
Notes d’interès vertical: Discret congost que l’escalada dimensiona en vertical oferint-nos itineraris d’una longitud i varietat inesperada donat el reduït espai que el configura. Parets orientades a sud o nord el que el converteix en bona opció per qualsevol època de l’any, tot i que a les tardes d’hivern el sol marxa aviat dels murs del barranc.
Predomini clar de les plaques, però la roca adopta formes tan curioses que esborra qualsevol esbós de monotonia, el que més sorprèn és la peculiar trama de llastres encavalcades que trobem a la primera meitat d’alguns dels seus pilars. Calcari de tacte diferent, farcit d’un bon desplegament de regletes, forats i romos que en té prou entretinguts. Alguna fissura ben posada dóna el toc alpí.
El barranc allotja una quarantena de vies, llargues i ben equipades, us en podeu descarregar les ressenyes en aquest enllaç. L’accés és per Os de Balaguer, un cop a l’entrada del poble girem a la dreta seguint les indicacions de Cova dels Vilars, tot just sobrepassem les darreres cases els rètols en fan trencar a l’esquerra.
Seguim per una pista asfaltada que a la que creua el riu passa a ser de terra. La pista en bon estat puja suau entre camps de cultiu en tendència a l’esquerra i després d’una curta pujada més pronunciada acaba en una petita explanada enlairada davant del barranc al que dóna entrada la Cova dels Vilars (pintures rupestres).
Aproximació curta i còmoda (10min), des de l’explanada prenem un sender que surt pel marge dret del camp inferior i poc abans de la cova prenem un corriol a l’esquerra que primer baixa i en un moment ens endinsa al barranc.
Escalada d’una elegància que t’agafa per sorpresa, impregnats com estem pel tarannà rural de l’indret. Hi percebem la fermesa de caràcter que ha mantingut els homes arrelats a aquesta terra generosa quan la comprens.
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada