Dimarts, 17 de novembre de 2020
Els dies freds demanen sol, els dits volen roca calenta que espolsi la mandra i motivi a indagar espais nous. L'hivern s'insinua arreu, l'aire cobra una nitidesa que el fa tallant com un vidre i els colors vibren purs despullats de tot excés cromàtic. Tot esdevé sorprenentment senzill, fins i tot l'escalada reduïda a la simplicitat de la línia que ens ocupa.
És dia de desconnectar de rutines i obligacions, d'abolir presses i recuperar la calma d'un temps propi que no entén de rellotges. Avui retorno a la tranquil·litat de la Cova de l'Escaleta, a les seves vies breus i gentils on els moviments sorgeixen amb la fluïdesa que dóna un bon traçat. Racó de món contagiat de sol i amb una roca tan bona que confiar-hi és inevitable. Escalades descomplicades per estrenar joguines noves!
Notes d’interès vertical: Camarasa compta amb un ampli ventall d’al·licients verticals, la Cova de l’Escaleta n’és un dels més recents, agradable sector d’esportiva on gaudir del gest amb la tensió dins còmodes marges de confort. Calcari obscur, d’adherència exquisida i prou varietat de cantells (forats, gotes d’aigua, regletes) perquè no decaigui l’atractiu de les línies, malgrat el predomini de la placa.
Algun tram de desplom dóna un punt picant al contrafort i per moments la sensació és aèria, una urpada al buit. L’escalada en conjunt és sostinguda i el que més abunda són els sisens, la major part de les vies sobrepassen la trentena de metres. L’orientació sud converteix aquest racó en recer d’hivern. El nom del sector li dóna una curiosa cova colgada al bell mig dels seus murs, si voleu explorar-la porteu un frontal que té prou llargada per entretenir-s’hi una estona (grimpades, muricecs i un fil vermell per no perdre rumb).
El sector es troba a l’esquerra dels magnífics contraforts del Solarium. Per arribar-hi aparquem just passats els túnels de l’embassament de Camarasa, tornem enrere caminant per la carretera (C13) i un cop sortim del primer túnel a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca dels espadats que dominen la vall.
Continuem sempre pel sender més marcat que avança planejant creuant per sota els murs del Solarium (no prendre cap dels corriols que van a la seva base). Cap al final trobem algun trams de passamà i graons metàl·lics que ens deixen sota els panys francs de la Cova de l’Escaleta (25min).
Jornada on els passos flueixen, no cal forçar, l’harmonia de l’escalada s’integra amb espontaneïtat a la placidesa de la vall. Simbiosis accessibles!
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada