Dijous, 19 de novembre de 2020
La boira als peus, el cap als núvols i la mirada presa a les parets. La terra ferma passa a ser utopia quan tot l'horitzó es capgira i esdevenim habitants únics de la nostra particular dimensió vertical. Cerquem les promeses tallades en els murs del Barranc de Grillons, les sentim a la punta dels dits.
Parlen de lleugeresa, de danses ingràvides i moviments que desmenteixen equilibris quotidians. Pedra esquerpa que mai havia imaginat ser acaronada per tantes mans, però escalar és bellesa desvetllada des de l'esforç i la paret, condescendent, cedeix al vertigen del nostre impuls insensat. Obrim la ment, sabem que volar és possible!
Notes d’interès vertical: El Barranc dels Grillons ens reserva uns murs magnífics de calcari abrasiu on imperen la continuïtat i assegurances justes, navegar s’imposa. L’erosió ha treballat amb cura les parets del barranc deixant-nos un ventall de regletes, gotes d’aigua, forats i fissures que aporten varietat a l’escalada.
Vies llargues (corda de 80m recomanable) i sostingudes, s’escala del primer metre al darrer. Verticalitat i tècnica com a segell distingiu, amb un punt intrigant que aporta un plus a la dificultat ja que cal llegir amb calma per destriar la seqüència correcte. Petit sector d’iniciació a la dreta i línies que van traient geni a mida que ens apropem al pany central.
L’Ermita de la Mare de Déu de Pedra vetlla per la tranquil·litat de les parets de Grillons, sentinella seré que guia la mirada i dóna la pista. Per arribar-hi, des de l’entrada d’Àger prenem la carretera a Coll d’Ares, a uns 2,7qm trobem a mà dreta una pista de terra en bon estat senyalitzada amb varis indicadors (Pedra, fent referència a l’ermita i també el de Camp d’Aterratge Albatros).
Pugem uns quilòmetres per la pista, sobrepassem una petita zona de picnic i continuem per l’esquerra en pujada més pronunciada, fem una corba molt marcada a l’esquerra (180º) i seguim un tram més fins una corba a dreta on hi ha una petita explanada on aparquem, abans d’arribar a l’ermita. A la corba neix un sender (fita) que porta als contraforts del barranc visibles al nostre davant, poc abans d’arribar-hi trobem un passamà (15min).
Sector que sorprèn, la discreció amb que s’alcen les parets, encaixades amb naturalitat en el bosc que les envolta, no presagia la sofisticació de moviments que ens reserven. Execució sempre elegant i fermesa de caràcter que garanteixen sensacions intenses.
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada