Dimecres, 30 de novembre de 2020
- Passes d'aire, coreografia provisional -
Quan els companys et fan una foto xula!
Hi ha molts tipus de camí, però el que és capaç de guiar-te en un desori de còdols és se'ns dubte el més ben trobat. Els baluards de Sant Benet acullen les passes del Camí d'en Barberà, itinerari d'esperit inquiet que lluny de conformar-se amb el cim d'una agulla s'entesta en cavalcar-les totes fins el llom de l'Elefant. Ruta que navega immersa en el gust per la clàssica, el rovell de les expansions i la sensatesa dels flanquejos ho delata.
Seguim un rastre dispers de flors de pitons, ponts de roca o burins... fòssils moderns que es confabulen en sortilegi que fa avançar aquesta dansa vertical. La coreografia és complexa, rere un monòlit espera el següent, concedint tan sols breus instants a l'imprevist que la brevetat de la ressenya garanteix. Esvaïm dubtes escalant, mètode senzill i resolutiu, sabem prou que serà la pedra qui millor ens descobreixi el traçat.
Els dits recuperen la memòria del conglomerat, quin plaer saber que el seu record és manté impertorbable al pas del temps. No així la tarda que ens sorprèn al cim de la Prenyada. L'aire s'aprima, suspès de la transparència d'una llum atemporal, és hora d'acomiadar-nos d'aquests sentinelles petris amos i senyors del nostre imaginari vertical.
Notes d’interès vertical: Escalada clàssica en el sentit més ampli del terme, per concepció, equipament i traçat. Concepció clara, el mateix nom és una declaració d’intencions, camí que enllaça diferents agulles i cims de Sant Benet amb esperit pioner. Equipament que permet fer-se bona idea de com evolucionen les assegurances amb el pas del temps, espits en bon estat s’alternen amb burins, pitons no sempre fiables i cordinos que no passarien cap homologació, però són magnífics indicadors per navegar en l’amplitud d’aquest panys.
Instal·lacions de ràpel vetustes rematen aquests apunts històrics. Així que, tot i que la via està catalogada com equipada, no està de més afegir algun alien, friend o tricam a la dotzena de cintes que demana la ressenya. Traçat sobri regit per la lògica i que t’empeny a navegar, elegants travesses donen fe de l’enginy dels aperturistes. Grau correcte (V+/6a obligat), però que cal negociar amb calma, l’escalada és desvetlla fina a la par que tècnica i a vegades amb aire entre assegurances amb diferents nivells de credibilitat.
Sense ser exposada, té aquell punt de tensió que li dóna envergadura al recorregut. Si prenem com a punt de partida Sant Benet, cal agafar el sender de darrera el refugi, creuar per sota la Prenyada i quan trobem una torrentera força desbrossada anem amunt amb tendència a l’esquerra fins a peu de l’Agulla Markus Kraner, la primera de la travessa. Els primers tres llargs fan un marcat flanqueig a l’esquerra i estan equipats amb espits, trobem la inscripció CB a l’inici.
Enllacem sense problemes les dues primeres tirades, en la tercera trobem els passos més fins de la via (6a). Podem saltar R3 i fer-la en el petit bosc de l’esquerra després d’un flanqueig senzill (II), així ens estalviem el canvi de reunió. El quart llarg ja enfila la Roca de Barberà, té un inici certament rabiós, roca de tacte polit i vertical, però amb l’ajut d’un arbre i flexibilitat s’arriba al primer espit. Cal apretar de valent si volem anar en lliure fins el segon espit, un cop guanyem l’aresta la dificultat cedeix i les expansions donen pas a pitons, burins i bagues espaiats.
La cinquena tirada concentra la dificultat al bombo cimer, molt bona ganda que fa negociable els passos tot i els pitons que l’asseguren. Un ràpel precari (20m) ens deixa en un petit coll davant la Prenyada just on comença la GEDE. Baixem a l’esquerra per una canal fins el peu del sisè llarg situat pocs metres a l’esquerra d’una altra línia d’espits.
Toca navegar, preciós mur d’escalada precisa i moviments menuts, assegurances distants i a estones difícils de veure (V+). Passem de llarg una reunió i avancem amb tendència a la dreta fins trobar la R6 enmig d’aquest mar de còdols. El setè llarg és un aeri i fotogènic flanqueig a dretes equipat amb tot un mostrari de material d’època. La R7 és en un gran forat que serveix de referència per orientar-nos enmig de les vies que es creuen.
Vuitena tirada surt per l’esquerra del forat per anar directa a tocar el sostre de la panxa que voreja a la dreta en un flanqueig més impressionant que difícil farcit de material vetust. Fem R8 just abans de la canal. El nové llarg enfila cap a la canal i puja a l’esquerra per l’evident fissura de la Gómez-Xalmet, R9 sota bola de cim. Desena tirada coincideix amb l’aresta final de la Gómez, petit mur vertical de bona roca
Des del cim de la Prenyada fem un ràpel (50m) fins un coll boscós, un cop aquí el Camí d’en Barberà continua escalant l’Avortó, la Tifa i conclou al cim de l’Elefant. Pendents queden d’explorar aquests panys que de ben segur preserven plenament l’essència clàssica del camí.
Itinerari que tot i tenir tan sols vint anys et permet fer un salt en el temps i recuperar el sabor d’escalades on calia investigar. Rutes que regalen bellesa!
conspiradorsdelavertical:Xavi&Yolanda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada