" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** PA-BA (85m, V+), Francesc Suñol (85m, 6a), Carla se’n va a la selva (100m, V), Paret Devessó, Malanyeu



Dimecres, 27 de febrer de 2019


Estic segura que Malanyeu acapara la llum de l’estiu, la fa seva i deixa que romangui al seu interior perquè no li manqui el caliu als mesos d’hivern. El fred no té cabuda en aquestes parets breus i esveltes preservades del pas del temps per la serenor translúcida d’aquesta petita vall. Verd, ocre i gris, una paleta cromàtica que podria resultar insulsa, si no fos perquè la transparència de l’aire dota d’una peculiar precisió a relleus i perfils creant un paisatge d’una vivesa inesperada.


Per més cops que hi estigui em sento transportada per la bellesa senzilla d’aquest paisatge i l’escalada esdevé excusa perfecte per gaudir-ne un cop més. Contagiada pel ritme pausat de l’indret, decideixo que avui és el dia perfecte per una jornada d’escalade plaisir.



Comencem amb una de les vies de nova fornada, PA-BA, petita decepció. Inici per un bonic llarg de placa al més pur estil de Malanyeu, és a dir, forats amb denominació d’origen que fan fluids tots els moviments, però que queda deslluït per una feixa inoportuna i no remunta malgrat un segon pany prou eixerit, tot i que massa breu perquè la via recuperi el pols. El traçat ja s’esforça en cercar els panys més drets, però poc pot fer quan la part alta de la muralla cedeix sota l’impuls de feixes i vegetació.


Rapelem i anem en busca de la segona ració de pedra del dia, ens decantem per una opció més conservadora, Francesc Suñol. Agradable sorpresa, una ruta que rere una aparença amable demostra caràcter i ens dóna a tastar murs de roca generosa sempre que li trobis el gest.



Verticalitat sota control i el plaer d’anar destriant moviments en aquestes plaques de luxe en que els forats tenen entitat pròpia, lluny de ser buit estructuren el tramat d’una arquitectura barroca. Que fàcil resulta divagar suspesa al fil de la carena, esperant per rapelar i als dits encara el tacte precís de la línia corba. El company marxa cap a la Seu, però amb la tarda per davant crec que l’opció més sensata és seguir escalant i m’afegeixo a la cordada malgratenca que tot just arriba a la paret.



Escullen elles, però la tercera línia no trenca la tònica de la jornada, La Carla se’n va a la Selva. És la primera via que vaig escalar en aquest paratge, ara just fa nou anys i per ser sincera no en recordo res que no sigui la sensació d’avarícia infantil davant aquests murs de relleu lunar.


Vols acaparar tots els forats sense deixar-ne ni un per tastar, destriant textures, formes i mides diverses, però sempre escalables. La via està orquestrada en un petit crescendo, una primera placa on cedir al luxe de disposar de la presa oportuna en tot moment fins que més amunt els forats s’esmunyen i l’adherència ens recorda que hi ha altres formes d’escalar més enllà del seu dictat.



Una placa lineal de fissures conclou aquesta bonica via que porta la “selva” al cor del berguedà. Darrera tanda de ràpels i tornar a deixar-se portar pel plaer de divagar immersa en aquesta llum tan especial que et retorna a la calidesa de l’estiu.


Manual per embastar forats: Tres itineraris agermanats per aquestes plaques de relleu tan particular on la corba mana, però amb un aire molt diferent entre ells. Rutes senzilles en que la zona de confort és molt àmplia, love climbling amb algun punt de picant per sacsejar-lo una mica. Traçats equipats que no demanen ferralla extra i grau sempre moderat (V obligat).



La part més complicada del dia pot resultar ubicar-les a la paret, PA-BA (nom peu via) i Francesc Sunyol són molt properes, situades lleugerament a l’esquerra del vèrtex del característic monticle triangular enganxat a la part esquerre de la cinglera. La Carla (nom peu via) està clarament a l’esquerra de la muralla on la vegetació li treu prestància.



Per la primera necessitem 13 cintes i per les altres dues amb una desena fem. PA-BA assequible, assegurada amb generositat i discontínua. Francesc Sunyol, curta i amb aires de petita clàssica, demana gest en l’escalada i en surts amb bones sensacions. Carla, més interessant del que pot semblar d’inici i amb clar regust de Malanyeu.



Un trio ben avingut per emplenar-se de les bones sensacions que aquest racó de món sempre ens regala!

Cap comentari: