" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Esportiva marinera, Montgrí


Diumenge, 03 de març de 2019


De petita estar de cara a la paret era un càstig, en canvi ara s’ha convertit en un impuls que et porta a recórrer els indrets més diversos sempre que hi hagin parets prou verticals per encarar-s’hi.



Darrerament em deixo temptar per cingleres més breus de les que habitualment freqüento, dit d’altra manera, estic cedint davant la insistència dels companys perquè tasti més sovint l’esportiva.




La proposta d’escalar en ple Empordà, amb vistes sobre les Medes, la Gola del Ter i la verdor de la plana és prou atraient per afegir-me al grup que aquest matí de diumenge s’ha reunit a Torroella de Montgrí. Davant nostre la silueta inconfusible del Castell de Torroella i a la seva dreta l’allargat perfil del Montpla.




Si ens fixem amb detall veure’m una discreta cinglera de roca clara que sembla voler mimetitzar-se amb el bosc que l’envolta, aquest és l’objectiu. Petita i poc coneguda escola on darrerament estan apareixent noves vies que justifiquen més d’una visita a aquest pany de paret de verticalitat eixerida.



Les rutes són llargues i la roca encara tendre en algunes línies, però de tacte exquisit, per estones em recorda la de la seva veïna Roca Maura. Avui envaïm sense mirament la tranquil·litat d’aquest racó de món, assagem moviments sobre bústies i regletes que mai falten mentre comentem la jugada amb el company i quan és el torn te n’adones sempre que no és tan senzill com sembla des de terra.



Escalada social que t’emplena de bons moments amb els amics i et deixa braços calents i l’alegria simple del cansament després de l’esforç ben emprat. Racó de món al que em temo que tornaré!


Cap comentari: