Dijous, 14 de març de 2019
Hi ha dies en que l’escalada és l’excusa perfecte per gaudir de l’escalfor del sol d’hivern i la placidesa de les vistes. Jornada de “love climbing” total en un paratge que hi convida, el Santuari de Queralt. Des de Berga vol semblar un bastió sever, però a la que t’hi atanses t’acull amb tal parsimònia que impregna el tarannà de la jornada i ens deixem portar per la calma de l’indret.
Comencem per una via que no pot ser més tranquil·la, Quercus, poc més que una passejada vertical amb el puntet de picant que li dóna la variant més dreta de la darrera tirada (evitable 100% en cas de no tenir gens de ganes de tibar). Aresta que no es decideix a alçar-se i que no cal ni cavalcar doncs ja és dòcil d’entrada, de fet és poc més que un simpàtic esperó on aprendre l’art de grimpar. Resolt l’escalfament passem a la segona via de la jornada, Queraltina.
Fa temps que la tenia pendent, amb la idea de combinar-la amb qualsevol altra anava quedant sempre enrere i avui no hi ha excusa si és que volem escalar una mica. Sobre ressenya es veu interessant, grau moderat i fissures que s’han mantingut netes per no perdre-li el gust a la ferralla.
Encaixada entre una munió de vies d’esportiva es lliura ingènua a l’esperó que la guia confiant que en sàpiga prou per bastir una ruta que la faci diferent de les seves veïnes. Encerta de ple, ressalt a ressalt ens enlairem per panys de bona roca on tots els passos són diferents. Vertical, però mai en excés i equipada on toca per marcar itinerari i gaudir del gest resulta una agradable sorpresa.
Bonica d’escalar, plaent i amb el compromís sempre sota control, se’n pot dir una via d’escola fabricada a mida. Perfecta per arrodonir una jornada d’escalades que aporten pau i bona onda!
Manual de plaisir: Dues vies que es complementen per gaudir de les magnífiques vistes del Santuari de Queralt des d’una verticalitat sempre sota control. Quercus, ruta totalment d’iniciació, l’abundància de bolts fa que amb 13 cintes en tinguem més que suficient. Recomanable per a gent que comença o per escalfar abans d’encarar-ne una altra.
Al darrer llarg tenim l’opció de la variant esquerra (V+) si tenim ganes d’algo més que no sigui passejar. La via comença a peu del camí que surt del santuari i voreja la muntanya, tan bon punt hem passat un ample mirador i encaixada entre dues alzines que li donen nom i serveixen de referència. El descens és per un caminet que des del cim baixa cap a l’oest i en un moment ens deixa al camí.
Queraltina, bonica, una equilibrada combinació de plaques ben equipades (bolts i ponts de roca) i fissures netes per no renunciar a donar ús al material (15 cintes, friends (0.5 - 2), semàfor aliens i mig joc de tascons). Fàcil de protegir i distreta d’escalar, podríem dir-ne escalade de plaisir amb regust tradicional.
Comença una mica més enllà de la Quercus, cal pujar a una petita feixa de roca, anem a l’esquerra i trobem una Q vermella que distingeix la nostra via de les d’esportiva que l’envolten. El descens el podem fer rapelant, però més entretingut acabar pel camí que marxa cap a l’oest (marques vermelles) i amb alguna que altra desgrimpada per la cresta baixa pel vessant oposat al que hem escalat i ens deixa de nou al camí.
Si hi aneu no us oblideu de respirar a fons i emplenar-vos de la sensació d’espai que tens des d’aquestes alçades santificades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada