" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

Reformes en el paradís


A vegades cal fer un pas endavant, però fins que no trobes la porta que hi dugui romans estancat en un lloc que no t'emplena com pensaves.... La muntanya és una passió que fa que els dies siguin lluminosos, però el gris de la rutina diària a vegades és un obstacle fins que de cop tot s'ha fet blau. 




Un blau únic, a vegades amb tocs de verd, altres fosc, profund, sempre canviant, ondulant, viu, vibrant. De cop la vista gira, aprens a mirar i te n'adones que tenim a tocar un mar, una costa que desvetlla un sabor d'aventura que creiem adormit. I és que es tot nou, un medi que a estones et sobrepassa, que et fa sentir petit, molt petit, que té una força que mai saps per on et sorprendrà, penya-segats, vents, onades... tot es conjuga per fer-te vibrar front un nou repte que no té res a envejar a l'altivesa dels cims. 



Ara fa un any ens vam enredar en una particular travessa, recórrer la Costa Brava a cop de pala, damunt la lleugeresa d'un caiac i sense més bagatge que la nostra curiositat i ganes. Ni plànol, ni referències de distàncies, sense saber on dormiríem i amb tot per fer i descobrir. Va ser dur, va ser màgic, vam quedar fascinats per la bellesa d'aquest litoral, secreta i íntima, malgrat ser destí turístic per excel·lència. 



La cosa es podia haver aturat aquí, una aventura més, però va deixar una llavor que ara dóna el seu fruit. Aquest cop si que ens hem liat la manta al cap com mai i ens hem abocat en un dels projectes més durs d'escalar, però que motiva com pocs, aquí en podeu saber més:   www.transbrava.com



La Transbrava ens ha mantingut allunyat de cims i parets, ens ha tret i ens treu encara la son, però il·lusiona. Vertebrar una travessa en caiac per la Costa Brava és un repte i una aposta de futur, una manera diferent de fer les coses i sobretot pel Josep reinventar-se de dalt a baix. 



Així doncs, ja teniu el perquè de tot, falten hores, per escalar, per navegar, per escriure.... el que mai falten són les ganes de seguir somiant i descobrir nous horitzons. Com diu un amic, -el fanatisme ni es crea,ni es destrueix, es transforma-. El paradís ara és una mica més gran!



7 comentaris:

nenivan ha dit...

amics, que tingueu molta força amb el nou projecte tan interessant que esteu iniciant.
Les fotos impressionants, quin color...
abraçus i records des de la boira.

en Girbén ha dit...

Si el fons del meu escriptori és una alba d'hivern, a mar obert camí del confí de les Formigues, estic en condicions de garantir l'eficàcia dels vostres caiacs alhora de recórrer el brau paradís de la costa.
Com que de força i d'ànims no feu curt només cal desitjar-vos sort i clients.

albertganxets ha dit...

josep quines fotos

ja et trucaré
compta amb mi... de client!!!

Anònim ha dit...

com sempre a primera linia....ara de mar.comte que no tingem de fer un parte amistos, com cualsevol pirata maresmeny,que jo passo de portar els papers jajajajajaja.aneu ben armats!!!
el sergi d'Alella.
jajjajajaj

laura pi ha dit...

Ivan,
fuig de la boira i vine cap al mar, sabem on tens el camp base i et segrestarem un dia, ja sigui en caic o en la vertical d'un d'aquests penya-segats que són vici pur. Una abraçada!

merci Girbén,
ets un sibarita dels paradisos i quan més resclosits i íntims millor. Sempre és un plaer recórrer algun d'ells de la mà de la teva mestria. Benvingut a bord!

Albert,
quina por que em dones, ja imagino un caic carregat de cordes i friends, jejejeje. T'esperem impacients, la costa brava té molt a dir, ja ho veuràs!

Sergi,
mira com ens hem de veure, tots en remul. A veure si serà més fàcil coincidir al mar que no en una paret. Vine quan vulguis que et posarem a prova damunt un caiac, jejejeje. Un abraçu!!!

Salut, mar i alegria




Gatsaule ha dit...

Tots els reptes són positius, i aauest hjo sembla molt. Que us vagi molt bé!! A mi segur que no m'hi trobareu, sóc dels que prefereixen veure la bellesa del mar des de terra.....

laura pi ha dit...

merci Gat,
és ben bé que ets de terra endins, jejeje.Però si un dia decideixes perdre't pel mediterrani no dubtis en avisar i compte que en quedaràs fascinat. Una abraçada mestre!

Salut, tàpia i alegria