** Mini Cartugeas, I/4, 50m, Malaval

diumenge, 11 de gener del 2009
Tants anys darrera de la mítica zona de Malaval i per fi aquesta setmana tots els astres s'han confabulat perquè vagi tot sobre rodes: fred, gel i bona companyia que més es pot demanar! Aquest cop és en Pere de Mataró el nostre compi, vaja.., com en el vells temps! Arribem diumenge al migdia i al ser cap de setmana tots els sectors clàssics estan a petar de gent, decidim no complicar-nos la vida i ens anem a una evident i propera cascada en la que t'encordes nomes posar el peu a terra del cotxe. Té tan sols un llarg, però prou llarg per passar una bona estona picant. Aquesta nul·la aproximació és una gran avantatja, però, per contra, també és el seu gran problema: un cop comences a escalar estas més preocupat en no llençar un bloc de gel mida nevera a la carretera i espantar un cotxe, que no pas en caure tu mateix.

A l'hora que és les cordades que encara estan escalant compleixen amb el bon horari francès i ja inicien la retirada, deixant-nos tan sols en companyia d'una cordada d'anglesos. Donem una ullada ràpida al nostre objectiu, per la dreta es veu més suau i comencem conservadors, per sort! És gel vidre, aquí el glaç és duríssim i aconseguir clavar i desclavar el piolet té la seva història, a més fa caure de tot cascada avall! Mentre recupero als companys des de la reunió superior observo sorprès la cordada anglesa que ens delecta amb la seva típica escalada de “compromís”, però creiem que més aviat és desconeixement de la tècnica correcta.

En vista de les condicions decidim no fer-nos mal el primer dia i llancem la corda per dalt per fer les parts més verticals de la cascada, sense patir de “coco”, però molt de braços. Aquests dies a les valls d'Oisans el fred és intens i les cordes, de nou, tornen a pagar les conseqüències.