*** Via Steger (170m, V+), Prima Torre de Sella, 2.533m (Spigolo oest), Dolomites

Dimarts, 30 de juliol de 2024

Els colls són els punts des d'on es percep l'ànima de les Dolomites. Un horitzó perfilat de cims, arestes i núvols que participen d'un sol cel, el que tenim a tocar. Un lloc que ens posa a l'abast el seu tacte de roca antiga. Arribar del Passo di Sella a les Torres és transició insignificant. Escalar-hi és el que fa que tot cobri sentit. La Steger a la Prima Torre ens inicia, aresta elemental que fa vàlid tot argument vertical.

No és pot ser més clàssic. Atractiva i pròxima, té el punt just d'intensitat per sentir-te còmode escalant. Fascina pensar que va ser oberta un segle enrere. Amable en el context, acusa el desgast de la seva popularitat. Passes que es converteixen en marbre afegint-li solera i caràcter. En la seva senzillesa sap ser aèria i bella, aquest és el seu secret. I el descens, l'altra aventura que ho fa tot únic.

Notes d’interès vertical: Spigolo Steger (ressenya Climbing7), bonica i popular clàssica d’iniciació capaç de preservar la bellesa senzilla de les rutes alpines. Encant “vintage” per un itinerari que s’ha convertit en patrimoni històric d’un escenari que el magnifica.

- Oberta gairebé fa un segle, el 1928 per la cordada H. Steger i E. Holzner.

- Semi-equipada amb sensatesa, pitons en els trams de cinquè grau i un químic al pas clau de la via (V+ polit). Austera en assegurances, però franca d’equipar, bones fissures mai falten. Reunions amb el típic pitó amb anella sicada (chiodo cimentato), convé reforçar-les. En el cim hi ha vàries reunions possibles gràcies a les diferents vies que hi finalitzen recorregut.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), tascons i tricams.

- Roca, dolomia amb els ingredients habituals, verticalitat com a constant i uns cantells que la fan jugar al nostre favor. Inici amb tarannà de cresta on cal controlar algun bloc. A la part superior, on la dificultat ja es deixa notar, el desgast de la roca és notable fent ingrata per moments l’escalada, especialment al darrer llarg.

- Grau alpí, les dificultats mai són excessives, però el poliment de la roca aporta un plus a la graduació original (V+ oblig).

- Compromís mitjà, equipament i descens donen entitat a l’escalada.

- Orientació sud-oest, aresta que juga entre ombra i sol quan es gira vers la paret.

- Traçat accessible i aeri, per estones sembla més una cresta que veritable paret. Enllaça amb lògica i bon criteri fissures ja sigui en esperó o placa mentre guanya una verticalitat que esdevé plena al llargs finals. Dues darreres tirades abans d’aresta cimera, les més interessants amb diferència, és on es demostra el caràcter de la via. Ràpida i agraïda d’escalar resulta una bona opció per dies de meteo incerta.

- Accés, aparcament Passo de Sella, 2.244m (enllaç maps). En el coll mateix la zona d’aparcament és escassa i sol·licitada, el millor lloc és al costat de l’Hotel Maria Flora, però sempre queda l’opció d’aparcar uns metres més avall en els laterals de la carretera SS242.

- Aproximació, curta i evident (25min). A l’aparcament just abans de l'hotel (pujant de Canazei) prop de la parada d'autobús (post) comença el camí que s'enfila per pendents d’herba en direcció la Primera Torre i el Piz Ciavazes. Abans d’arribar-hi trobem un trencant que puja a buscar el perfil oest de la torre, per on discorre la nostra via (croquis vies Sassbaloss). Tant bon punt sobrepassem una robusta agulla anomenada Locomotora creuem al vessant oest, la Steger comença en un collet per un petit diedre on encara queden restes d’una creu d’esparadrap (inici poc evident, aquesta foto ajuda a ubicar-lo, Gulliver).

- Descens, per la via normal de la Primera Torre, delicat i aeri, però sense ser realment exposat. Del cim baixem cap a l’est fins el marcat coll entre Primera i Segona Torre, aquí NO anem avall, sinó que pugem uns pocs metres per seguir el sender que en direcció est creua per sota la Segona Torre cap al Piz de Ciavazes. Trobem una marcada cruïlla (fita gran) i anem la dreta, baixant pel sòcol de les Torres per un sender que amb desgrimpades aèries, però nobles (II/III, fites) ens deixa als pendents de la base.

Poc abans del final del sòcol podem anar a l’esquerra i fer un ràpel o bé girar a la dreta, per una canal de roca trencada que amb una desgrimpada final ens deixa a peu de paret sense haver de rapelar. Un cop al peu de la paret trobem un marcat sender que vorejant la Primera Torre ens retorna a l’aparcament (50min).

Rutes on els valors originals de l’escalada encara hi continuen presents, lògica com a precepte i estètica com a recurs innegociable. Agradable porta d’entrada a la versió més clàssica de la Primera Torre.

companydeviatgeiatzars:Lau

π