**** Tissi (185, 6a+), Prima Torre de Sella (2.533m), Dolomites

Dimecres, 31 de juliol de 2024

Tissi, la via et porta a la persona. Tornem a la primera Torre de Sella per seguir les passes d'aquest grandíssim escalador que amb més audàcia que mitjans va obrir itineraris d'un temperament que deixa petja. La línia que ens proposa la Tissi és impecable.

Oculta rere el pilar, indaga la verticalitat de la fissura fins esgotar totes les possibilitats que dóna la seva amplada. Dura, exigent i d'una austeritat que mossega, deixa clar que aquí la dificultat es mesura per un altre raser. Però no l'elegància, llenguatge del gest que no necessita explicacions.

Sortim a la placa i d'aquí al desplom, un buit que es converteix en senya d'identitat dolomítica. La roca però, sap estar a l'alçada i agraïm cada una de les magnífiques bústies que ens mantenen ferms en la paret. Severa, l'única treva que ens dóna la Tissi està al cim. Quina escalada, accelera cor i sensacions. Atrapats en la seva aura, tan sols la puntualitat de la tempesta ens obliga a retornar.

Notes d’interès vertical: Tissi (ressenya HokusPokus), magnífica clàssica d’estètica que colpeja tan fort com el caràcter que la línia insinua. Brava, es deixa guiar tan sols per la verticalitat dotant-la de lògica i elegància. Sobrietat i coratge com a senya d’identitat d’una via que desvetlla profunda admiració i respecte. Obra d'art d'estil i audàcia, t’atrapa en la seva aventura.

- Oberta el 8 de setembre de l’any 1936 per Attilio Tissi , Mariola Guglielmini, G. Masè Dari i C. Aschieri, tot i que els dos primers llargs ja havien estat escalats l’any anterior per F. Glück i G. B. Rezzara. Noms que garanteixen la fama de la via, tot i que els darrers anys ha quedat relegada a un segon terme per les vies veïnes de concepció més esportiva i equipament modern.

- Semi-equipada amb un ascetisme que desperta reverència i exigeix cautela (croquis Sergio Ramella). A les tirades trobem pitons i ponts de roca concentrats als trams de sisè grau dels dos primers llargs i als sostres de la part superior de la via. Les escasses assegurances, es troben al lloc correcte per donar confiança. La resta de la via neta a protegir amb fissures que s’han de saber aprofitar. Dues primeres reunions equipades (dos càncams nous), les restants ja són de pitons i/o ponts de roca, convé reforçar. Reunió del cim aprofitant alguna de les vies que hi finalitzen.

- De material necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4), tascons i tricams.

- Bona roca, dolomia sense amansir. Verticalitat com a constant que arriba al desplom en sostres de ganda esplèndida i que va des de la placa fins a fissures que arrodoneixen el concepte d’escalada tradicional. Clar predomini de fissura i diedre, polida en excés als llargs inicials de xemeneia/fissura el que afegeix un punt de tensió a passatges ja de per si exigents. Algun tram trencat o llastres dubtoses no permeten que la concentració baixi.

- Grau dur, no reflexa el veritable rigor de la via i fa tangible a l’afirmació que el sisè grau es va inventar a Dolomites. Combinació de llargs físics i tècnics fan l’escalada sostinguda i exigent. Caldrà més d’un cop de gas (6a/6a+ oblig).

- Compromís mitjà, equipament escàs que demana navegar i confiança per encarar un recorregut que sempre busca els passatges més drets. La proximitat de la Primera Torre de Sella la fa accessible dins d’aquest context d’escalada alpina.

- Orientació sud-oest, centrada en el vessant sud, tan sols a la part superior la via gira a ponent en busca de la verticalitat del gran sostre que defineix la base del cim. Sol bona part de la jornada.

- Traçat que sense prescindir mai de la lògica busca sempre la dificultat i la perfecciona fins fer-la inherent a la línia. Demostra un instint que diu molt dels oberturistes. Destacar la rotunda elegància de les dues primeres tirades i l’espectacularitat dels sostres superiors. Per arribar al característic diedre fissurat del primer llarg cal remuntar un sòcol senzill (IV), aquest metres inicials són comuns amb la via Icterus i és possible aprofitar la seva R1 per muntar reunió abans d’encarar el diedre.

La segona tirada comença per l’esquerra i en un parell de metres travessa a la dreta per anar a buscar la ben definida fissura groga. Possible enllaçar segon i tercer llarg fins el capdamunt del pilar. Després de pluges el desplom de la sisena tirada pot estar moll. Un cop vorejat el gran sostre el sisè llarg ens deixa en una vira on surten diferents vies, la Tissi s’enfila en lleugera diagonal a l’esquerra per un impressionant mur d’aparença impenetrable.

Moltes ressenyes indiquen com a setè llarg, la darrera tirada de la Schober/Kleisl que surt uns metres a la dreta per una fissura lògica i assequible. Just sobre la reunió tenim la línia de bolts de la Icterus (6a).

- Accés, aparcament Passo de Sella, 2.244m (enllaç maps). En el coll mateix la zona d’aparcament és escassa i sol·licitada, el millor lloc és al costat de l’Hotel Maria Flora, però sempre queda l’opció d’aparcar uns metres més avall en els laterals de la carretera SS242.

- Aproximació, curta i evident (25min). A l’aparcament just abans de l'hotel (pujant de Canazei) prop de la parada d'autobús (post) comença el camí que s'enfila per pendents d’herba cap a la Primera Torre i el Piz de Ciavazes. Arribant al vessant sud de la Primera Torre trobem un camí que deixa el principal i s’enfila fins la base de la paret. La Tissi discorre per l’extrem esquerre de la muralla, a tocar d’un gran contrafort adossat (croquis vies 1ª Torre blog Sassbaloss). Inici comú amb la via Icterus (foto Montialpago) i a l’esquerra la clàssica Schober/Kleisl (Rossi).

- Descens, per la via normal de la Primera Torre, delicat i aeri, però sense ser realment exposat. Del cim baixem cap a l’est fins el marcat coll entre la Primera i Segona Torre, aquí NO anem avall, sinó que pugem uns pocs metres per seguir el sender que en direcció est creua per sota la Segona Torre cap al Piz de Ciavazes. Trobem una marcada cruïlla (fita gran) i anem la dreta, baixant pel sòcol de les Torres per un sender que amb desgrimpades aèries, però nobles (II/III, fites) ens deixa als pendents de la base.

Poc abans del final del sòcol podem anar a l’esquerra i fer un ràpel o bé girar a la dreta, per una canal de roca trencada que amb una desgrimpada final ens deixa a peu de paret sense haver de rapelar. Un cop al peu de la paret trobem un marcat sender que vorejant la Primera Torre ens retorna a l’aparcament (50min).

Dura i bella, la Tissi és bona, molt bona. Testimoni real d’una època en que amb pocs mitjans s’obrien línies d’un nivell que a la resta d’Europa es va trigar anys en assolir. Forma part d’una minoria d’escalades selectes, escalades d'un altre raser on els valors es mantenen. 

companydeviatgeiatzars:Lau

π