" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Raisam (220m, 6b/Ae), l’Escolanet, Frares (nord), Montserrat

Dissabte, 22 de juny de 2024


La nord de Montserrat no és pròdiga en vies amables, però si li aguantes el pols sap ser esplèndida. Encomanada de l'esperit clàssic de les línies veïnes, la Raisam ha captat la onda que s'estila Frares. Placa fissurada que es posa vertical de bon inici i tira de lògica per no estalviar-ne dificultat. El joc de força i equilibri és constant.



Trobem assegurances pensades per fer navegar i que a voltes amplien distàncies de manera temerària. Espectacle de via que fa la muralla immensa al nostre voltant. Dosifiquem l'impuls salvatge de plantar-li cara, conscients de que el seu és un conglomerat que per moments sap ser ingrat. La blancor d'aquest rocam descol·loca i esdevé tret diferencial, segell de la nord.



Escalem atents a cel i buit, l'esveltesa de la línia és la nostra motivació. Ambient de paret que suma estrelles. Amb els núvols com a públic l'Escolanet amplià la màgia dels cims recent descoberts. Llamp de via, com m'ha costat, ha valgut la pena arriscar!


* Menció especial a Jordi Pina que a part de bona conversa ens ha regalat unes fotos de luxe. Merci company, un plaer coincidir!


Notes d’interès vertical: Raisam (ressenya laCordadaCentenària), línia de verticalitat magnífica i escalada apassionant si t’avens amb el seu caràcter. Clàssica consumada ens porta pel camí més lògic dotant-lo de l’esveltesa del buit, crea tendència. El pols de la nord hi batega fort.


- Relativament moderna, va ser oberta per Raimon Torné i Joan Samsó l’any 1999. Semi-equipada amb assegurances (espits i pitons) que en general es troben col·locades a distàncies que garanteixen el picant. Llargs difícils correctament protegits, però per sota del sisè grau trobem trams exposats, menció especial al quart llarg i la sortida del sisè on fins abastar el primer espit tenim un tram d’un de 4 o 5 metres molt fins amb caiguda sobre reunió.



A tenir en compte que alguns dels espits no estan en el seu millor moment (casquillo sortit). Reunions rapelables, per norma d’espits, tot i que alguna d’elles té un bolt. Tan sols la R6 és d’un parell de bolts.



- De material necessitem vint cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), tascons i estrep.



- Roca, conglomerat amb la pàtina de la nord. El seu aspecte blanquinós desperta uns recels que el tacte desmenteix, aspre i adherent. Predomini de placa compacta amb poques opcions per equipar i panys de roca delicada amb crostes per sanejar i fissures de còdols incerts.



Als trams on la dificultat baixa cal parar especial atenció, tot i que en general en tota la via no es pot abaixar la guàrdia. El primer llarg és un pedestal francament descompost i desagraït, peatge a pagar per assolir la increïble verticalitat de la muralla. La fissura de sortida a cim també activa tota les alertes.



- Grau exigent amb segell de la nord. Tirades sostingudes i tècniques, navegar és torna imprescindible. Pels montserratins amb rodatge (6a+/Ae oblig).

- Compromís mitjà/alt, la roca té els seus moments de dubte i per sota el sisè grau les tirades es tornen exposades.

- Orientació nord, nord-oest, fantàstica opció per dies calorosos.




- Traçat impecable, destil·la sensatesa, estil i una intuïció brutal que li permet descobrir la direcció de la línia en aquest flanc immens. De la seva mà naveguem de la forma més rotunda i elegant. No hi ha cap tirada banal, totes tenen intensitat en forma de dificultat i compromís. No us confieu en els artifos, obliguen al lliure. Sensació aèria de paret.


- Accés, des de l’aparcament de Can Maçana (enllaç maps), de pagament festius i caps de setmana (6€, amb targeta de federat 3€).


- Aproximació, des de Can Maçana prenem el GR172 que voreja la muntanya en direcció el Monestir. Creuem per sota la Cadireta i més endavant el camí es bifurca, agafem el trencall en direcció Coll de Porc. Pugem fent esses i en una segona cruïlla anem a l’esquerra, el camí ara comença a planejar sota la muralla.



Després de passar per sota del Bisbe, l’Escolanet és la següent agulla (50min). La Raisam discorre pel pany de la dreta d’un marcat esperó i comença per un pedestal de roca trencada i fang que ens deixa en una lleixa sota la vistosa fissura per on discorre el segon llarg.



- Descens, des del cim fem un ràpel de 20m cap al sud-oest i seguim un corriol en la mateixa direcció que ens porta al peu del Bisbe on trobem l’Alta Ruta de Frares (marques blaves). Seguim cap a la dreta (est) i quan arribem a la Canal Ampla (marques blanques) tombem a l’esquerra i baixem per la canal fins el refugi Vicenç Barbé. Des del refugi prenem el GR que creua pel Pas de les Portelles i ens retorna a Can Maçana (1h).


Fa poc més de deu anys vaig baixar del segon llarg de la Raisam, no era el moment, però em va quedar la clara intuïció de que la via tenia molt per oferir. L’encertava, escalada autèntica amb un deix de descoberta que puja pulsacions. Una clàssica alternativa pels qui gustin del caràcter de la nord.


companydeviatgeiatzars:Lau
π

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Una via de les que fan vibrar, pel que expliques. Salut i que no pari la festa!

laura pi ha dit...

Ei Xavi,
la nord de Montserrat sempre et posa a lloc, però sempre hi acabem tornant. És magnètica!!!

Salut, tàpia i alegria