**** Hiwatta (125m, 6a+/Ae), Miranda de les Boïgues, Agulles, Montserrat

Divendres, 21 de juny de 2024

Monòlit convertit en muralla, el vessant est de la Miranda de les Boïgues és un altra versió d'Agulles. Paret d'ombres i contrallums feta de bosc que s'enfila per les seves obagues, baumes i còdol menut. L'escalada es centra en una placa aparentment simple, però on s'expressen moltes coses.

Cal tenacitat i confiança per encarar aquest conglomerat negat a la intuïció. La Hiwatta fa pensar. El temps s'atura en els seus passos. Hi ha vies que estan fetes d'aire, navegar-les és misteri preservat. I nosaltres sols en aquesta regió encantada!

Notes d’interès vertical: Hiwatta (ressenya ABC), esplèndida clàssica vuitantera que hauria de ser referent. Em reitero en el que vaig dir en el seu moment, elegant, sinuosa i perfectament executada, el pas del temps no ha fet més que destacar la força del seu traçat. Escalada austera on cal llegir bé, fa escalar i molt, en aquest pany il·lustre no hi ha altre argument que valgui.

- Oberta amb destresa el maig de 1981 per Manel Sugranyes, Ritchie Pelegrina, Rafa Alacuart i Oriol Pié.

- Equipada amb les assegurances justes i poques possibilitats d’afegir res. Actualment es troba completament restaurada amb bolts, tant tirades com reunions.

- De material necessitem dotze cintes, estrep opcional.

- Conglomerat típic d’agulles, còdol menut, tacte que dóna feina i lectura difícil. Panys compactes amb predomini absolut de la placa i verticalitat constant, les fissures són mera insinuació de formes arrodonides.

- Grau pensat per bons montserratins, collat per als qui no estiguin habituats a l’escalada de gest sobre còdols roms i regletes menudes (6a/6a+ oblig). Els artificials demanen escalar entre expansions, per qui vulgui provar-los en lliure trobareu la dificultat a la ressenya del Luichy.

- Compromís mitja, per sota del sisè grau assegurances distants, alejes a tenir en compte. Arrencada del terra molt fina fins caçar el primer bolt. Descens amb un parell de desgrimpades delicades.

- Orientació est, sol matiner a la paret, tot i que els primers metres al romandre dintre bosc queden a l’ombra fins ben entrat el dia.

- Traçat intel·ligent, demostra saviesa al navegar entre baumes i fissures sense estalviar-nos un àpex de la seva verticalitat, però permetent-nos gaudir-la. L’austeritat és norma, la línia demana bona tècnica i cap serè per gaudir de l’escalada. En conjunt recorregut exigent i de sòbria elegància, molt propi de l’estil dels anys vuitanta (foto Same UEC).

- Accés, des de l’aparcament de Can Maçana (enllaç maps), de pagament festius i caps de setmana (6€, amb targeta de federat 3€).

- Aproximació, seguim el GR passant pel Coll de la Portella, baixem per l’altre vessant i continuem en direcció al refugi Vicens Barbé. Abans d’arribar-hi, però trobem l’ampla canal del Cirerer i hem de localitzar una traça difícil de veure que comença un parell de metres abans de la pròpia canal i s’enfila a l’esquerra traçant una diagonal fins la base de la Miranda de les Boïgues. La Hiwatta és de les primeres vies que trobem, comença just a l’inici del pendent que ressegueix la paret (croquis general Onaclimb). Primers bolts visibles sota gran bauma (40min).

- Descens, delicat, cal fer un parell de desgrimpades exposades (III). Un cop al cim anem a la dreta (direcció nord) i desgrimpem un ressalt que ens deixa al coll entre la Miranda i el Mirador de la Miranda. Hi ha la possibilitat de fer un ràpel aprofitant un espit amb maillon. Seguim cap a ponent per fer una segona desgrimpada des del Mirador, caminem uns metres i després de remuntar un petit ressalt arribem al Camí d’Agulles (marques vermelles). Anem a l’esquerra, atents a marques i fites que ens condueixen fins el Pas de la Portella des d’on desfem l’aproximació (45min).

La intensitat de la Hiwatta t’agafa per sorpresa i t’obliga a concentrar-te de tal manera en la paret que perceps el seu batec. Vies en les que aprens a fer camí.

companydeviatgeiatzars:Lau

π