Dimarts,18 de juny de 2024
El groc fa estiu i la Dent d Rosell n'ha captat la sintonia a la perfecció. El seu perfil es retalla net recolzat en un cel que agilitza el seu relleu. M'agrada com llueix, en la llum del matí totes les línies hi semblen possibles. Avui però no és dia de fissures, hi ha ganes de placa i ens decantem per l'Adictes al Dissolvent.
Granit pirinenc, la cosa va de regletes i algun que altre desplom per donar una mica de picant al tema. Roca enamorada del verd, de saludable adherència i gest propi que no sempre és fàcil d'entendre, és un plaer tornar-hi. L'Adictes sap fer espontània qualsevol iniciativa de verticalitat, descomplicada i bonica ens imposa com única obligació gaudir-la.
Naveguem vers la certesa que dóna la generositat de l'equipament, fluint per la paret amb la naturalitat del qui s'ho passa bé escalant. L'estiu a la Dent hi té sempre la porta oberta, el donem per estrenat a la seva muralla.
Notes d’interès vertical: Adictes al Dissolvent (ressenya JoanAsín), atractiva i ben protegida s’emmarca perfectament en el conjunt d’escalades de nova fornada pensades per al gran públic. Una via de merescuda popularitat en un entorn d’alta muntanya que sempre fa bonic.
- Oberta per Àngel Rafart i Sergi Martínez (Patu i Xexu) el juny de 2015.
- Una via equipada amb caràcter esportiu amb bolts i un únic pitó anecdòtic. Perfectament assegurada permet arriscar sense patir, tan sols el penúltim llarg té un xic més de distància entre bolts que dóna un punt d’intensitat i et concentra de cop. Totes reunions equipades.
- De material només necessitem dotze cintes, estrep opcional.
- Granit de la Vall del Freser, compacte, adherent i amb inevitables trams de molsa i vegetació que persisteixen malgrat la freqüentació de la via. Predomini de placa amb cantells roms on les regletes donen la clau de pas. Un breu tram de bavaresa i un parell de desploms aporten varietat a l’escalada. Trams bruts i sortides a feixes terroses són lo únic que desllueix la sòlida identitat d’aquest granit.
- Grau emmarcat dins cànons convencionals (V+ oblig). Escalada tècnica de gest i adherència que es reserva la força pels desploms. Pensada perquè no obligui.
- Compromís baix, l’equipament domestica la paret.
- Orientació sud, vessant de ple sol, tot i l’alçada a l’estiu la calor es deixa notar.
- El regne de la regleta, traçat fet a mida. Basat en les millors plaques, té l’encert de cercar un parell de desploms que donen intensitat i afegir una bonica bavaresa i un breu diedre que refresquen altres tècniques més enllà de l’adherència. Són els bolts els que fan sorgir l’evidència de la línia que en les distàncies curtes demostra enginy i estil. Bonica i ben trobada, cada tirada té el seu què, tan sols el cinquè llarg exhibeix personalitat pròpia i obliga en els passos.
- Accés, des de Queralbs prenem la carretera que puja a Fontalba i aparquem passat el primer grup de cases en un dels dos aparcaments de l’esquerra (enllaç maps). A l’altra banda de la carretera surt el Camí Vell de Queralbs a Núria, al costat d’una pista asfaltada de manteniment del cremallera (rètol).
- Aproximació, agafem el Camí Vell que puja sense pèrdua per mig de bosc. Després de creuar alguns torrents i passar per una bauma el bosc s’obre i trobem una cruïlla. Deixem el camí pel que veníem (camí de Núria pel Pont Cremat) i girem a l’esquerra (camí de Núria pel Roc del Duis). Pugem fent llaçades i poc abans d’arribar a la paret, quan ja la tenim a la vista ens fixem en les fites que a través del bosc ens marquen la llarga diagonal que ens porta cap a la base de la Dent d’en Rossell. Si ens passem el trencant també podem pujar per la tartera que hi ha just abans de la paret (fites).
Pugem fins la part alta de la tartera per buscar l’extrem esquerre d’un esgraó rocós on unes fites ens indiquen el millor pas per les vires que porten a la base de la paret (50min). La via discorre per la part esquerra de la muralla i comença a l’esquerra d’una curiosa columna repenjada per on va la via dels Duis (foto oberturistes). Els primers bolts són visibles, tot i que els del desplom costen de veure.
- Descens, acabada la via remuntem uns metres a l’esquerra per anar a buscar unes campes d’herba i sense pujar a la carena flanquegem a l’esquerra fins el crestall on trobem les fites que marquen el descens. Baixem sempre per la mateixa cresta o sense separar-nos massa amb alguna desgrimpada senzilla (II) i un curt tram amb una corda malmesa. Baixem fins un ampli coll herbós que dóna pas a la gran canal que porta a la vira on comencen les vies des d’on desfem el camí d’aproximació fins el cotxe (45min).
Hi ha dies en els que escalar és plaer simple, l’Adictes al Dissolvent ens obre les portes de la verticalitat més amable de la Dent d’en Rossell. Granit estiuenc que convida.
conspiradordelavertical:David
π
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada