**** Triple Directa (280m, 6b), Mascarat (Agulla Inferior), Alacant

Dimarts, 21 de novembre de 2023

En el fred d'aquest matí totes les línies fugen amunt. Immersos com estem al fons del barranc no tenim altra opció que alçar la vista i topem amb una perspectiva capgirada on els ponts sustenten el cel. Queda clar que Mascarat té el seu propi horitzó. La sensació és contradictòria, un pressentiment fugaç de vertigen invers que crea nous camins.

N'escollim el més selecte, la Triple Directa. Atrevida combinació de tres itineraris que condensen en una sola línia la millor verticalitat del barranc. Escalada de la vella escola que no se n'està de res, diligents alternem placa, diedre, fissura i desplom i en tots hi trobem gest exquisit i una intensitat que mossega. Equilibri sincer de força i una elegància brusca que neix de l'encert del traçat.

Roca que fa treballar, com més amunt més salvatges les fissures. Bellesa nua que no necessita arguments pels qui entenen de clàssica. Indagant camí recuperem les alçades i amb elles el mar. Les vies aquí al Mascarat tenen un caràcter que m'agrada, exotisme llevantí que convenç.

Notes d’interès vertical: Triple Directa (ressenya blog Nezkas), admirable combinació de tres itineraris amb nom propi a l’Agulla Inferior del Mascarat. La tria dels llargs es centra en bellesa, caràcter clàssic i dificultat compartida, el resultat, un conjunt que suma. Una via engrescadora que demana pols i seguretat en la navegació, emmarcada en un escenari que la fa diferent.

La Triple Directa s’inicia amb els dos primers llargs de l’Aurora, la primera via que va escalar l’Agulla Inferior des de la base, segueix per la Botella-Montesinos, oberta als anys 70 per R Botella i J. Montesinos i acaba per la magnífica Boulder Terminal oberta als anys 80 per J. Motes, M. García, E. Barberá i E. López.

Centrant-nos en la Triple Directa, és una via semi-equipada amb austeritat i diversitat de material, pitons vells i nous, ponts de roca, espits i bolts (alguns amb força rovell). Cal completar sempre les tirades i els dos darrers llargs són els més nets amb diferència, tot i que el poc material fixe que tenen queda compensat per una fissura d’escàndol. Diversitat de reunions (espits, bolts, càncams i algun pitó), no cal reforçar-ne cap. De material s’ha d’anar ben proveït, setze cintes, tricams i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3) i repetir mitjans (C0.75 a C2). Estrep i tascons opcionals.

Roca, calcari d’ampli ventall. Inici de tacte incert que ràpidament vira al gris on l’adherència és de bon gestionar. A la part superior de la via domini del taronja que com sempre demana precaució i acumula alguns passos polits. En el conjunt de la via, llevat de trams puntuals, la roca és bona i amb varietat de cantells, per norma les fissures són les qui porten la batuta.

Grau clàssic i ben posat (6a+ obligat), tirades mantingudes i amb geni despert, totes tenen el punt de pebre. Compromís mitjà lligat a l’equipament que completa el caràcter ferm de l’escalada. La via comença pel vessant sud-oest de l’Agulla Inferior, però a la meitat del recorregut un flanqueig porta plenament cap a orientació oest, estarem a resguard del sol fins migdia.

El traçat combina amb encert les millors tirades de tres vies de referència al Mascarat (fotografia blog Maniobras de Escapismo). Encetem l’escalada per les esveltes plaques de l’Aurora, fent una travessa en diagonal a l’esquerra per una petita vira (pitons i bolts/espits visibles). NO fer cas d’una línia de ponts de roca situada a l’esquerra de la vira que puja pel dret. Placa tècnica, vertical i amb passos que cal saber llegir, és intensa. R1, un espit, un càncam i un pitó.

Segon llarg curt, on destaca una panxa de geni concentrat que cal prendre pel lloc correcte, el truc és anar a l’esquerra, però no us penseu que se li endolceix massa el caràcter. R2, dos espits gegants amb cadena de ràpel i un bolt. És possible enllaçar aquestes dues tirades en una de sola (55m). Deixem l’Aurora, en el tercer llarg ja tastem la Botella-Montesinos i el tarannà canvia. Descarat gir a la clàssica, diedre mana i amb ell fissura de la bona, escalada de passos menuts i concentració. R3, un càncam i dos bolts.

Quarta tirada de placa on cal investigar, regletes tallants i verticalitat que juga amb l’esperó. R4, un bolt, un càncam i un espit. Cinquè llarg bonic i aeri, flanqueig senzill que quan es posa dret impressiona tant com les seves bústies, potència sobre el buit. Ignorem una primera reunió que correspon a la GEDE i continuem per terreny senzill fins la base d’un formidable diedre taronja. R5, dos bolts nous i una mena de cable d’acer en un pont de roca sicat.

Canviem ara a la Boulder Terminal, gir radical cap a l’escalada més tradicional, diedre perfecte el sisè llarg i fissura desplomada el setè, salvatges, intensos i fanàtics, dels millors llargs d’autoprotecció del Mascarat. Un final espectacular. R6, un bolt i tres espits sicats, R7 d’un parell d’expansions.

Acabada la via fem una tirada més fins el capdamunt de l’aresta (III/IV+, passos V) i crestegem aprofitant les reunions que ens surten al pas per assegurar fins un petit coll on s’acaben les dificultats. També podem evitar els trams més drets grimpant per una feixa diagonal fins al coll. Accés, per la urbanització Villa Mascarats Hills d’Altea. Entrem pel carrer principal (carrer Freu) i després de creuar per davant de l’entrada del Barranc del Mascarat (rètol) seguim per Avinguda Ronda de la Marina i agafem el primer carrer a l’esquerra que trobem on aparquem (enllaç maps).

Aproximació, reculem pels carrers de la urbanització fins l’entrada del barranc on comença el sender (rètol). Avancem pel fons del barranc i quan el camí s’enfila a la dreta cal estar atents a localitzar l’inici de la via en la gran placa que està a tocar dels pilars de l’antic pont de la carretera (15min). Un curiós cargol de ferro gegant dóna la pista, la Triple Directa comença uns metres a la seva esquerra per una petita vira diagonal on veiem pitons i bolts.

Descens, des del coll resseguim l’aresta cada cop més ample i senzilla fins l’ampli llom del cim de l’Agulla Inferior del Mascarat coronat per un singular monòlit. En el cim trobem un sender que en pocs minuts ens deixa a la part alta de la urbanització. Retornem pels seus carrers a l’aparcament (20min).

Les combinacions a vegades són arriscades, però en la Triple Directa s’encaixen per quadrar un itinerari que sembla fet d’una peça. Sòlid i ben argumentat acaba adoptant la identitat pròpia d’una gran via. Escalar al Mascarat és revolució vertical.

conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

π