**** Tanit (100m, 6b+ 6b), Paret de Rosalía (Sella), Alacant

Dimarts, 22 de setembre de 2020

Tanit, deessa lunar que des de la paret de Rosalía guaita impertorbable el penyal del Divino, duel de mirades que acapara tota la nostra atenció, fascinats per lo tallant del seu escaire. Nomenclatura en femení que avui guiarà les nostres passes en atrevida composició vertical.

Orientada a nord, la paret ens brinda un alleujament al calor de llevant, però a la que comencem a resseguir la línia de Tanit la sensació de frescor s'esvaeix com un miratge. Pulcra, decidida i sense més ornament que una roca perfecta ens accelera el pols des del primer metre. Cantells i fissures estan col·locats amb precisió d'estratega perquè cap d'ells sigui sobrer.

L'escalada és intensa, de les que pugen la temperatura. Ens concentrem per entrar de ple en la ruta i descobrim el que ja intuíem, la lògica que s'amaga rere la seva arrogància, la fissura de la darrera tirada n'és la prova més rotunda. Còmplices del secret, gaudim de ple dret de la tardor a Sella i deixem que la llum del capvespre ens atrapi colgats dels seus murs on l'esportiva hi ostenta rutes d'innegable carisma.

Notes d’interès vertical: La Paret de Rosalía allotja un bon grapat d’excel·lents vies d’esportiva, però si per alguna cosa destaca a la vall de Sella és per les seves dimensions, petita muralla que dóna cabuda a itineraris d’un centenar de metres i dificultat creixent. El nostre llibre de capçalera, la Guia de la Costa Blanca destaca Tanit en la seva particular selecció de Top50, confiem en el seu criteri i encertem de ple.

Vertiginosa escalada de quatre tirades equipada amb bolts excepte el darrer llarg, on una fissura de deu metres completament neta posa un punt i final de traca i mocador a un recorregut ja de per sí magnífic. En conjunt la via està ben assegurada, però amb bolts prou distanciats perquè l’escalada resulti obligada i no sempre fàcil de llegir. De material necessitem una dotzena de cintes, fissurers mitjans-petits (0,5 - 1) i semàfor d’aliens pel darrer llarg, en la resta poca cosa col·locàrem, la paret és tan compacta que no deixa molt marge per equipar.

Aproximació senzilla, des del refugi remuntem la pista (en direcció oposada al Divino) que en pocs minuts ens deixa al sender que puja a peu de paret, Tanit es troba al pany central, lleugerament a l’esquerra, trobem nom pintat a l’inici (20min). Pel descens hem optat per baixar en tres ràpels per la línia a la dreta de la Tanit, també es pot baixar caminant cap a l’est fins retrobar la pista.

Un detall a tenir en compte en aquestes contrades és l’orientació nord de la paret que garanteix ombra en els dies calorosos. El llarg més exigent és el primer, preciosa placa de cantell menut i moviments tècnics rabiosament vertical (6b+). La segona tirada és l’única que dóna treva (V+), surt a l’esquerra amb passos aeris i s’endinsa en una canal que ens regala trams curiosos fins plantar-nos al capdamunt d’un esperó a la dreta.

El tercer llarg apunta fort, diedre poc definit que culmina en una atlètica travessa a esquerra que destil·la potència (6a+). La darrera tirada és un compendi d’elegància despietada, placa solcada per una esvelta fissura que ens manté al límit del moviment en tot moment (6a+), cantell menut, encastaments, pocs reposos i un únic bolt en tot el llarg.

Com diu la guia - ruta superba i el camí més fàcil fins el cim - hi concordo de ple, però jo afegiria, irradia una energia tremenda que et connecta amb el pols de l’indret. Fa vibrar!

conspiradorsdelavertical:Lau&Joan