Dilluns, 31 d’agost de 2020
Quan el tema es posa dret i tens el mar als peus no hi ha dubte, ets al Cap de la Barra perquè si alguna cosa defineix les vies d'aquest penya-segat és una verticalitat implacable i irracionalment temptadora. Denominador comú que cal tenir ben clar ja que hi entrés rapelant, així doncs, l'aventura està servida des del mateix moment en que despleguem la corda.
Un cop arran d'aigua, nostra és l'obligació de gaudir d'una roca concebuda per alliberar desploms amb la naturalitat que dóna saber que tard o d'hora la presa serà generosa. Ens enlairem captius d'un buit tenyit de blau que ondula incessant, moviment repetitiu que atorga la calma necessària per desxifrar els passos amb prou prestesa per enredar la gravetat el temps just d'equilibrar-nos al caire del desplom i seguir amunt.
Discrets intrusos, habitem per moments aquest espai ingràvid de sal i llum, la roca és l'aliat que ens manté presos al perfil altiu del precipici marí. Per una vegada la terra ferma és a les alçades!
Notes d’interès vertical: Itinerari mariner, amb tot l’exotisme que li atorga tan singular entorn. Aquest cop l’escalada és només una part del tot, el mediterrani li roba protagonisme i l’emplena de llum. Contra el que pugui semblar entrar rapelant a la via, lluny d’esvair el seu misteri l’incrementa, ja que resulta fascinant intentar endevinar com franquejarem els desploms que ens dipositen en oportunes feixes.
Compromís i caràcter van de la mà, tres ràpels (30m, 25m i 30m) ens dipositen prop de l’aigua, tan sols en podem sortir escalant, el mar descarta qualsevol possible retirada. El primer ràpel és fàcil d’identificar gràcies a una pedra amb la inscripció Bros, per arribar-hi cal pujar al mirador del Cap de la Barra i un cop a la barana de fusta seguir pel sender principal, passada una gran fita de pedres prenem el primer corriol a la dreta que ens du al caire del penya-segat, el resseguim amb atenció per trobar la instal·lació prop d’una fita/vèrtex blanc poc evident entre uns pins i matolls.
El tercer ràpel ens deixa uns 20 metres per sobre l’aigua, si volem sortir del mar mateix podem fer un ràpel de 50m, però compte que els darrers vint són en marcada diagonal a esquerra i cal deixar cintes posades per guiar-lo. El camí que porta a les vies surt del final del carrer Cap de la Barra de l’Estartit, gairebé no hi ha lloc per aparcar i l’entrada amb vehicle està barrada a determinades hores, millor aparcar prop del port a l’Estartit.
La via està equipada amb químics, no sempre són fàcils de veure, cal intuïció i cop de gas per navegar amb solvència entre desploms. Assegurances col·locades per fer-nos escalar, mantenen la tensió del buit amb elegància, deixant-nos marge per recrear-nos amb la generositat de les presses. La verticalitat de la paret fa que la via sigui atlètica sense pal·liatius, però no tot és tibar, cal tècnica per fer bons els cantells i no fondre els braços abans d’hora, algun tram ens fa jugar amb l’equilibri, interessant contrast.
Orientació est que garanteix ombra a la tarda i bona roca amb tacte peculiar, sobretot a l’inici per la salabror. Primers metres comuns amb L’Herois 1 d’Octubre, després la Bros se’n separa amb un gir descarat a esquerra. Dificultat sostinguda en el sisè grau (6a obligat), la tercera tirada es pot trampejar amb un estrep, per la resta amb unes quinze cintes ja farem.
Optem per la variant de sortida Parmaly (6a) quedant la ruta en conjunt més homogènia, amb l’al·licient afegit d’un flanqueig regletero que ens farà vibrar fins el darrer metre. Una recomanació, al final del passeig marítim de l’Estartit hi teniu una visió del Cap de la Barra que talla l’alè, guardeu-la pel final de l’escalada!
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada