Dijous, 10 de setembre de 2020
Planeta Galayos, petit cosmos de granit al que costa d'arribar, però un cop acomplerta la costeruda aproximació tots els racons de la galàxia són a prop. Disposats a explorar els seus confins elaborem l'estratègia, tasca gens senzilla ja que són tan nombrosos els bastions i torres que hi moren que no sabem per quin començar.
Previnguts, desconfiem de l'esveltesa esmolada d'algunes línies i optem per l'evidència robusta de les fissures més clàssiques. L'oest del Petit Galayo ens franqueja el pas a una paret de roca pulcra i neta de metall. Adherent fins extrems insospitats, ens incita. Fa estona que no mirem la ressenya, no és més que un simple traç al paper, però no cal més, la lògica del recorregut ens guia amb l'exactitud reservada als navegants experts.
En volem més, indaguem al Gran Galayo, submergits en una xemeneia que per si sola basteix una via. Malagón, escalem sentint-nos aperturistes, deixant-nos portar pel savi dictat de la paret mentre fem treballar a consciència la ferralla de l'arnès. En un cim ple de llum, meravellats encara per l'autenticitat de l'escalada, observem com la tarda s'escola rere els perfils altius de les agulles. Certament aquí s'ha aturat el temps!
Notes d’interès vertical: Jornada amb marcat caràcter clàssic, perfecta per anar prenent el pols a les particularitats de l’escalada galayera. Les dues rutes estan pràcticament netes de material i s’imposa afinar el sentit comú per cercar sempre el pas natural que ens brinda la paret. Grau correcte, però amb solera, més si no estem habituats a aquest granit.
Des del refugi Victory (1.950m) l’aproximació al Petit Galayo és gairebé inexistent, la Oeste discorre per la paret que mira al refugi. Comença a tocar de l’ampla canal de la dreta, tot just sobrepassem l’ample bivac de la base del Petit Galayo (bivac panoràmic, el millor amb diferència).
Un pitó a la placa marca el pas clau de la primera tirada, per arribar-hi cal pujar en diagonal a esquerra per unes vires inclinades. Un cop al clau podem tirar pel dret amunt (pas fi) o bé flanquejar a l’esquerra per una estreta repisa. La primera reunió és amb tendència a la dreta en una còmoda feixa (bloc amb bagues).
La segona tirada segueix per un evident diedre just a l’esquerra de la feixa (dos pitons), vertical i elegant, muntem reunió (blocs) quan s’acaba la fissura, sobre un ample gendarme. El tercer llarg surt per la canal de la dreta, ampla i senzilla, la seguim fins el peu de la placa cimera on muntem reunió (65m, sortir a l’ensamble). Quarta tirada, no anar pel pitó enmig de la placa, escalem la interessant bavaresa de la dreta (V+).
Un cop al cim fem un ràpel curt (20m) fins l’espatlla on érem i baixem flanquejant per les vires del vessant SE fins topar amb un curiós túnel. Rapelem (25m) d’un gran bloc encastat al sostre del túnel (bagues) fins unes grades/canal per la que baixem fins un segon bloc encastat. El desgrimpem per fora i arribem a l’ampla canal que ens retorna a peu de via (20min).
L’enllaç lògic hauria estat seguir crestejant des del cim fins la base del Gran Diedre del Gran Galayo, tan obvi que no necessita descripció, però amb ganes d’una via més llarga ens deixem temptar per la no menys evident xemeneia de la Malagón. Ruta oberta l’any 52, no necessitem més presentació per saber el que trobarem.
Així que pugem pel pedregam de l’esquerra del Gran Galayo fins l’alçada de la xemeneia, per arribar a la seva base cal grimpar una cinquantena de metres (II-III) per la canal que separa el Gran Galayo de l’Aguja Paco Pérez. Les dues primeres tirades discorren sota del dictat de la fissura que tant ens ha cridat l’atenció, primer ampla xemeneia i després línia d’encastaments diversos.
El tercer llarg canvia el tarannà, però no l’estil, placa de moviments controlats amb oportunes fissures per protegir que ens deixa a l’avantcim. Un cop aquí podem sortir amb una senzilla grimpada per l’interior d’un forat característic o bé indagar la perfecta simetria del diedre/offwitch (V/V+) de la seva esquerra, una autèntica Comicci al cor de Gredos.
En tota la via trobem un pitó uns deu metres abans de la R1 i un segon al final de la via, quan conflueix amb el Gran Diedre. Totes les reunions a muntar, excepte la primera (pitó amb argolla). El descens també pel vessant SE, atents a les fites que ens indicaran el millor lloc per desgrimpar fins el marcat coll de la part superior de la gran canal que separa els dos Galayos del cordal del Torreón, per la que baixem de nou (40min).
Terreny d’autoprotecció que vol ferralla, una dotzena de cintes, joc de friends (0.5 - 4) repetint mitjans (0.5 - 2), joc de micros i tascons. El pes a l’arnés delata que m’agrada l’estil del lloc, una quarantena d’agulles on tot és relatiu, grau, ressenya, recorregut. Escalada neta en el seu habitat natural.
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada