Divendres, 07 de desembre de 2018
El Pic del Martell sol fer gala d’un caràcter sorrut, però a vegades ens obsequia amb algun itinerari que esvaeix el recel que sempre m’inspiren els seus graus vuitanteros. Al seu favor haig de dir que si vas proveït amb un bon joc de flotants pots enfilar-te per on més et plagui, farcit com està de fissures que imposen el seu criteri per damunt del mandat dels bolts.
Al meu parer, l’Esperó Bombers és de les vies més assequibles del Pic del Martell, tot i així manté el pols i no li falta de res: verticalitat, fissures netes, material d’època per no perdre solera i roca a prova d’incrèduls. Per tant, quan la companya me la proposa no em fa gens de mandra repetir-la amb l’única condició que em deixi encetar els llargs que no vaig poder tastar de primera.
Tancada la negociació, anem per feina, em deixo portar per la lògica del seu traçat que d’entrada pot semblar un xic rebuscat, però a la que t’hi poses en descobreixes l’encert. Panys de roca punxosa amb fissures que semblen fetes ex professo per tascons, tan aviat toca placa com t’encaixes en un diedre o et baralles amb un desplom a cop de pedal.
Com és habitual en aquestes contrades requereix una equilibrada combinació de calma per llegir bé el traçat i soltura per no encantar-se massa en els passos i acabar amb els braços fosos. Les assegurances tenen el seu punt, no sempre es veuen a primer cop d’ull, però quan les localitzes et donen la pista del bon camí i ens permeten apurar els trams més durs.
No patiu, però, que no se us privaran del plaer d’equipar, perquè allà on hi ha escletxes la paret llueix neta. Al tram final l’esperó es difumina confós amb les altres vies que conflueixen a la part alta de la paret, però no per això perd empenta l’escalada, al contrari s’arrodoneix pel toc de qualitat que sempre dóna sortir per dalt.
Curiosa la sensació d’haver passat ja altres vegades per aquest pany final de paret i al mateix temps dubtar de si el traçat és nou, perquè sempre acabo empescant-me alguna variant que evita la monotonia. És el segon cop que escalo aquest itinerari i em reafirmo la impressió inicial, m’agrada.
La via és sincera, el que la paret dóna entendre és el que trobem i els passos sorgeixen amb inesperada naturalitat. Clàssica, assenyada i encara amb el sabor original que li donen els seguros no homologats, pitons i ponts de roca en perfecte maridatge. Que fàcil és agafar-li el gust al Garraf!
Manual de bomber: Via senzilla i equilibrada, més complerta del que la ressenya dóna a entendre, però sempre de bon fer. La dificultat mai és el factor determinant, ho és la lògica que ens permetrà encertar el traçat i protegir on toca. Equipada on el grau apreta i neta quan el terreny ho permet per tal de donar bon ús a les fissures.
El material que hi trobem és divers, bolts ben lluents (el 2016 es van renovar les expansions), pitons força decents i ponts de roca no sempre fiables, per tant porteu una dotzena de cintes, joc de tascons imprescindible, semàfor aliens, friends (0.5 - 3) i un estrep. Les reunions són bones, totes tenen alguna peça nova i fins la R3 són rapelables.
La primera tirada per mi és la més bonica, plaques i diedres fissurats lògics, nets i de bon protegir, rematats per un breu desplom farcit de canto. El segon llarg és breu i intens, s’imposa l’artifo sobre pitons i ponts de roca incerts que li donen emoció. El tercer és dur i toca combinar lliure i artifo, en conjunt aeri i un pel bast. Al quart llarg, més senzill i gairebé net, toca navegar utilitzant la lògica i el darrer ja correspon a la Mutant World.
El descens, com sempre, incòmode, remuntar enmig de margallons, garrics i escletxes fins la carena on seguim fites ocasionals cap a ponent que ens indiquen el millor punt per on baixar. Localitzar la via és senzill, comença just abans de que la paret canviï d’orientació i trobem el nom pintat a l’inici, a la seva dreta hi ha l’Almendáriz.
Ara ja teniu les eines per gaudir de l’Esperó Bombers, una via genuïna de l’indret, una mica tosca, però bonica i perfecte per un primer tast del Pic del Martell. Escalades plenes de blau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada