*** Deila (115m, V+/Ae), Paret del Devessó, Malanyeu

Dimarts, 23 d’octubre de 2018 

A Malanyeu mai fa mandra tornar-hi i menys ara que la tardor el vesteix de gala. És un lloc que asserena l’esperit i convida a fluir, tan sols cal endinsar-se a la calma de prats i boscúries on el pas del temps és tan lleu que ni es percep. La Mireia mai havia estat sota l’influx benèvol d’aquesta petita muralla, així que escullo una via amb el punt just de tot per fer les presentacions.

Deila (quin nom més curiós i musical), s’enfila a la dreta de la paret, on les perfectes plaques del Devessó perden embranzida per les inevitables feixes de vegetació. Les Taules de la Llei són a tocar, però la nostra via fa gala d’un tarannà més conciliador i no se n’està d’anar en busca dels panys més generosos en forats. Per entrar a la paret aprofita la petita piràmide que s’hi repenja indolent.

Ens ho mirem un parell de cops, no ens acaba de fer el pes, la corrua de bolts s’enfila pel caire esquerre d’aquest amuntegament incert de blocs. L’aspecte com a mínim és sospitós d’esfondrament, però la ressenya indica amb claredat que cal enfilar pel dret creuant-los amb tota la delicadesa de la que som capaces.

Val a dir que malgrat l’aspecte gens prometedor no vam tenir el més mínim ensurt, l’esperó està sanejat i ben equipat, això no priva que cal temptejar, tibar amb cura i contenir la respiració en igual mesura. Superat el peatge i plantades al capdamunt de la piràmide podem activar de nou el modus zen i gaudir del bo i millor que aquestes plaques tenen el bé d’oferir.

Forats i més forats, tota una munió de petits clots arranjats en un relleu lunar. Seguir el seu compàs fa que l’escalada tingui un punt ingràvid desmentit per feixes terroses que obliguen a un aterratge forçós. Cabudes anem en busca del següent pany que resulta igualment elegant i sempre en reserva algun pas imprevist on cal afinar moviments.

No us deixeu enganyar per la darrera tirada, rere la seva aparença osca s’amaga un mur contundent de moviments expressius, potent glop de verticalitat, perfecte per acabar la via. Ja ho tenim això, tan sols en resta un agradable passeig amarat de tardor, com si no tinguéssim prou motius per restar captivades per aquest racó de món!

Passatgers al Devesó: Via ràpida, senzilla i bonica que va en busca dels panys més interessants de l’extrem dret de la paret abans no comencin les Taules de la Llei. Un xic rebuscada per aprofitar sempre els trams on hi ha més continuïtat i trencada per les inevitables feixes de vegetació (trams de corda fixa per entrar R2 i R3).

L’única objecció és per la primera tirada, amb una roca que fa patir tot i el generós equipament. Les virtuts de la via, però ho compensen sobradament, murs verticals de tacte impecable on la tècnica va de la ma amb l’elegància de moviments. Grau correcte i ben equipada amb bolts, tot i que la R3 i R4 són arbres.

Per escalar-la tan sols hem de menester una quinzena de cintes i un estrep per anar més còmodes si com nosaltres cal recórrer a l’artificial per resoldre els trams on apreta de debò (6b o V+/Ae). La via és rapelable, però molt millor remuntar uns pocs metres fins la carena i baixar pel GR que ens retorna al poble amb una agradable passejada. 

No cal afegir gaire cosa més ja que tant la ressenya com la paret són prou eloqüents. Tan sols un darrer apunt, si sou fans de les escalades plaents amb aires de tardor no us la deixeu perdre!