*** nova via PUNXADITS 125m, 6a, Roca Maura, L'Estartit.

ENTRADA 500 AL BLOG, gràcies a tots!

En el mon de l'escalada segurament existeixen parets i sectors que estan de moda, pero sobre tot hi han d'altres que cauen en l'oblit mes absolut sense saber ben be el perquè. Si a mes a mes li sumem una aproximació inexistent, una roca increïble com poques i una paret sobre un enclau turístic de primer ordre , visible a molts quilometres a la rodona, el fet que acabi caient dins el fosc pou de l'oblit el fa mes inexplicable encara. Fa un temps ens vam apropar a fer el nostre primer tast, d'entrada trobar informació acurada per la red va ser una petita odissea, al final vam enfilar per la que estava considerava la mes interessant i factible de la paret, la "directa gresca", la desil·lusio va ser total al trobar una linea on primava l'escalada artificial, plena de vegetació, brutícia i amb equipament certament perillos. Tot aixo ens va fer marxar amb la cua entre cames, pero va ser el detonant perque tot un seguit d'aconteixements en cadena fessin que tornessin molt sovint a descobrir els secrets amagats d'aquesta modesta paret. Una mena de febre aperturista es va iniciar en poc temps amb un denominador en comu, primava l'estètica, el grau moderat i el bon equipament. I aixi quedava definitivament oberta la porta a Roca Maura per l'escalada de consum.

No podia ser de cap altre manera, nomes en Grau es capaç de enviar-me un wap i dir-me: 

-tu, dema tinc lliure i ganes d'obrir alguna cosa llarga, on quedem?- 

Li proposo provar a Roca Maura, pero també es cert que no tinc res ullat. 

-tant es... escalem Poseidon i decidim que podem obrir- 

Dit i fet, ens fixem en una successió de plaques que transcorre paral·leles a aquesta via, adelantem a tota castanya a una cordada que ens trobem pel mig de la Poseidon i que al·lucinen amb la nostre elaborada estratègia aperturista. En no res estem a peu de via amb uns quants encastadors i pitons. Dues hores mes tard ens trobem al cim gaudint de les vistes i fotent-me pressa el company perque vol escalar una tercera via "la del Maño". Simplement es flipant anar a trepar amb un mega-motivat com aquest que com molt be diu... obrir amb taladro, a mes de car, es lent. A la via sols ha quedat un pito, tinc clar que una via tota neta com aquesta, en molt poc temps quedara devorada per futures lineas de xapes. Unes setmanes mes tard m'apropo amb Laura a deixar una via "comercial" i arregladeta que segueixi el tarannà de les seves veines. Dues hores per obrir-la, tota una jornada per equipar-la... Al final resituem les reunions i fem que surti un llarg mes, que ens sera de molta ajuda per evitar el gran fregament de la corda en aquesta roca tant abrasiva i punxant.

1er llarg: S'inicia gairebe en comu amb la Poseidon, marxem a la dreta a buscar una bavaresa lateral que ens deixa al peu d'un diedre exigent ben protegit, diverses opcions per superar-ho i trobem la R1 a la nostre dreta. 20 metres, 1 pont de roca, 1 tasco, 1 pito i 1 parabolt

2on llarg: Enfilem recte amunt per una succesio de plaques que van evitant la vegetacio i la roca dubtosa. 

A la part final trobem una fina placa de peus i equilibri protegida per un pito que ens dona pas a la reunio.

45 metres, 5 parabolts, 2 pitons i un pont de roca

3er llarg: Baixem uns metres fins situarnos al peu d'uns blocs verticals que escalem fins arribar a una curiosa i amplia cova, seguim amunt a traves d'una placa on la textura i les formes de la roca canvia totalment i on caldra protegir. 25 metres, 2 pitons i 2 ponts de roca.

4art llarg: sortida fisica amunt i anem enllaçant curts desploms amb fissures de varies mides, cal parar compte en la part final de la via amb els grans blocs inestables. Curta travessa lateral amb ambient i en no res som al cim de Roca Maura. 35 metres, 4 parabolts i un pont de roca

Acces: de L'Estartit pujem direccio a l'urbanitzacio de Torre Moracha, continuem per carrer que va resseguint la paret i aparquem a un petit espai per tres cotxes des d'on surt amunt un petit corriol que ens deixan a peu de via en 5 minuts

Descens: seguim per la pista ample avall i quan aquesta fa un port gir a la dreta seguim endavant per un estret corriol que ens deixa al carrer que hem aparcat, 15 minuts.

Material: 10 cintes expres, semàfor d'Aliens i Camalots fins el nº1

Una activitat molt recomanable es fer la trilogia de vies noves i on surt una jornada la mar d'aprofitada amb un grau obligat de V+. Cara sud, evitar l'estiu, aixo es un forn! els dies de forta tramuntana aqui ni t'enteres.
L'Armand Ballart en el proper numero de la revista MUNTANYA del CEC ha de publicar una recopilació de vies de la paret, la majoria ben oblidades, juntament amb una aclaridora vista panoràmica per situar-les.

La ressenya:  

Pep Castro La ressenya de Poseidon ja la pots treure d'aquesta pàgina. Pert cert ja heu parlat amb els equipadors de la Via Maño per fer sortir aquesta publicació...

Amb aquest missatge al facebook (be, el primer missatge era amb coaccions i posteriorment eliminat) els equipadors de la via Poseidon m'han demanat que faci invisible una linea que existeix i que en poc temps s'ha convertit en una classica de la zona. 
Poder es el tarannà reservat dels locals?. 
Poder es l'interès de vendre la ressenya?. 
Poder es que es creuen amb el dret de propietat sobre una pedra que esta a prop de casa seu?. 
Poder es que els hi fot que vinguin de fora a obrir?  
Habitualment en la comunitat escaladora s'acaba imposant el dialeg entre tots, pero entrar-hi a algu que no coneixes i en aquest to, segurament no es la millor manera d'entendrens. Nomes tinc un dubte... Si en Ballart acaba fent un monogràfic sobre totes les vies de Roca Maura, faran col·lecta per enviar.li un sicari? (de bon rotllo ehhh).