" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** nova via LE PETIT BOMBON, 80m, 6b (6a oblig.), Cingles de Sant Roc, Amer, La Selva

- No és el que mires, és el que veus...-

Aquesta frase de Henry David Thoreau descriu perfectament l'actitud amb la que ens apropem a qualsevol nou repte de la vida, ja sigui a les relacions humanes, ja sigui a una simple paret... Potser aquesta curiositat infinita va fer que un gèlid mati de gener mentre feia una cursa a peu per les valls d'Hostoles, va apareixer davant meu una arrogant paret amb una cridanera fissura que el solcava del terra al cim travessant un cridaner sostre pel seu bell mig. La cursa automàticament va passar a segon terme i el meu cap va començar a bullir, els dies següents nomes buscava el moment per apropar-me a peu de paret per saber si allo nomes era fruit de la meva calenturienta imaginació o podria esdevenir una estètica ruta per ser escalada. No em podia creure que una linia tan evident hagues passat desapercebuda en aquesta allargassada cinglera de mes de 6 quilometres visible des de tota la plana de la Selva i el Girones, tot i aixi l'unic que sabia de cert que desconeixia l'existència de cap via d'escalada en el seu tram central, sens dubte el mes imponent. Uns quants viatges mes tard amb Laura deixavem enllestida una linea semiequipada, curta, pero intensa amb passatges d'escalada ben variats. Mesos despres inaguravem just al costat, un altre petit bombo, una linea fissurada d'aquelles que no s'obliden amb facilitat. Amb aquestes dues vies ara esta mes que justificada una visita a aquesta contrada d'amplies i tranquiles vistes, totalment inèdita fins ara pels malalts de la vertical.


Primer llarg: la via s'inicia sota un caracteristic sostre i ressegueix una llarga fissura, uns primers metres de roca a controlar i bruta de sorra, pero amb cantells d'escandol per superar la seva acusada verticalitat. A mesura que anem guanyant metres amunt la qualitat d'aquest curios rocam d'arenisca va guanyant molt. Tot i que les assegurances allunyen tenim bones fissures per protegir els passos. Reunio força penjada. 4 parabolts, 20 metres.





Segon llarg: sortida molt potent i fisica de la reunio, segurament el pas clau de la via, pero ben protegit, no fa por apretar. Travessa fina a la dreta just a tocar de l'allargassat i imponent sostre que superem per una estreta xemeneia molt fina de peus. Despres la dificultat va decreixent mentre ascendim per un estetic diedre que ens deixa en una comoda i panoramica reunio. 6 parabolts, 35m.







Tercer llarg: enfilem en busca d'una placa amb fissures als seus extrems que acabem pujant en xemeneia. Breu travessa lateral i passos fins de peus que ens porten a l'inici d'un facil offwidth. Acabem la via amb un rabios pas de bloc amb roca roma. Ja nomes queda gaudir de les vistes mentre muntem un rapel a tope de corda que ens deixa a peu de paret. 4 parabolts, 25 m.




Acces: Venint de Santa Coloma de Farners, just abans d'arribar a Amer, surt una pista asfaltada a la nostra dreta, hem de seguir en tot moment les indicacions de "Sant Climent d'Amer", un cop hi arribem seguim 200 metres mes i continuem per una pista de terra, a 1 quilometre de distancia trobem una bifurcacio i agafem la pista de l'esquerra en forta pujada. Just abans d'una cadena amb el rotul de "cami privat" deixem el cotxe als marges de la curva. La paret i el cridaner sostre ara ja som ben visibles davant nostre. Seguim amunt a peu i als 50 metres de passar un paller en runes trobem al costat d'una bassa unes fites que marquen un corriol per dins un espes bosc i que ens deixen a peu de via en 35 minuts. 


Material: cordes 60m (pel ràpels), 10 cintes, camalots del 0,5 al 3

Altres dades: Estem a finques privades, aparquem be i siguem respectuosos amb el medi per evitar problemes futurs. Tot i no ser un area on l'escalada estigui regulada, val a dir que mentres estavem obrint via ens vam passar a fer una visita els forestals a informar-nos que en aquesta cinglera hi ha una parella de rapinyaires protegida, que fa anys que fan el seu seguiment i ens vam demanar d'evitar escalar en periode de nidificacio entre març i juliol. Tardor i hivern son les epoques ideals per apropar-nos.

La resenya:


The video:


10 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per les dues vies! molt bo el video.

nenivan ha dit...

ja us ho vaig dir en el seu moment i ho torno a repetir: felicitats per la via, em va agradar moltissim, una d'aquelles vies que m'hagués agradat obrir jo.

Joan Jorro ha dit...

Com sempre sorprenen en racons i vies.
vaja , que te molt bona pinta, pero em sembla que cal anar amb espirit guerrer.

Felicitats

en Girbén ha dit...

L'enhorabona! Té tot l'aire d'una clàssica amb futur.

Com s'amaguen les coses valuoses? Doncs, a la vista de tothom.
Aprofito per a recomanar tot l'altiplà de Sant Roc. El corriol que voreja els cingles fins l'ermita és una delícia.

Llorenç ha dit...

ep!!! moltes felicitats!!! això te bona pinta!!! a veure si algun dia ens tornem a posar forts i ens hi apropem!!!

laura pi ha dit...

Jaume, moltes gracies!

Ivan, nomes per rebre el mail alucinant que em vas enviar el dia que la vas repetir, ja vaig donar per bo tot el que vam invertir en esforç i i.lusio.

Anvers, (ens coneixem?). No es tracta d'obrir per obrir, la descoberta per nosaltres es gairebe fonamental. Amb un 6a es passa, comprova-ho!

Girben, aqui tens una part del boti d'aquesta cinglera que tant t'havia interrogat. Prenem bona nota de la recomanacio i 'agafo prestada la teva genial frase.

Llorenç, Et sorpendra aquesta cinglera i no et queixis tant que crec que mai has estat tant en forma des de que vas al "Arangym"

Salut i tapia!

Joan Jorro ha dit...

Bones, no es coneixem en persona. Potser hem coincidit
En algun lloc, amb amistats comuns.
Soc maresmeño i seguidor del vostre blog.
Salut.joan jorro

Anna_CS ha dit...

Com sempre un plaer llegir-vos i descobrir els vostres itineraris d'autor. L'apunto a la llista!!! :)

laura pi ha dit...

Joan, ara que ho posses, el teu nom em sona molt, segur que tenim aquets amics en comu, es questio de temps trobar-nos en alguna batalla vertical.

Anna, despres de les darreres escalades ***** que portes, aqui estic segur que gaudiries de valent tambe, sona serios aixo d'"itineraris d'autor" com si fos un bon vi o una exquisida novela....

salut i alegria!

Jordi S ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.