Com s'amaguen les coses valuoses? Doncs, a la vista de tothom.
Amb aquesta rotunditat la clavava un cop mes l'amic Girben. Nomes els autèntics tresors son dignes de mostrar-se a tothom. Tot va començar quan vaig aconseguir arrossegar a en Pep Vila perquè repetis "Le petit bombon" i a dir veritat no em va costat gens convencer a un malalt irredempt com ell i que a mes a mes es un impenitent cercador i obridor de noves linies a llocs oblidats. Un cop dalt la cinglera vam rapelar una llarga, evident i rectilínia fissura que feia mal als ulls des de ben lluny i... premi!!!, allo era un autèntic regal inesperat. Aquell mateix dia ens vam posar mans a la feina, vam fer baixar alguns grans blocs inestables i vam deixar instal·lades les reunions amb expansions, l'escalada hauria d'esperar, la via demanava friends grans i gegants que no portavem.
Vam tenir un enriquidor debat de quin tarannà donar-li a la via, be... mes aviat al llarg estrella, el segon. Jo mes poruc i covard optava per uns quants tacs de fusta i ponts de roca, ell mes savi i valent apostava per tot net. Al final vam fer un entremig, un tac de fusta per evitar portar el Camalot del numero 5 i equipar un parell de ponts de roca per evitar que nomes fos accessible als escaladors de bigwall de Yosemite degut a la quantitat ingent de flotants gegants que hauria demanat. Escoltar el crit eufòric i extasiat d'en Pep nomes arribar a la segona reunio, delatava de sobres quin llarg acabava d'obrir. Una fissura homogenia, llarga i vertical amb l'afegit de mirar amunt i no veure per enlloc cap lluentor metal.lica amb la conseqüent exigència mental, que al cap i a la fi es on esta el llindar dels nostres limits. L'única llicencia expansiva que ens vam permetre va ser a 5 metres del terra en un terreny de roca força discreta i un altre xapa nomes sortir de la R2 ja que volien evitar un possible factor 2 en aquell passatge rabios i improtegible. A pesar del seu grau "moderat" i ser prou curta, NO es cap via de friki!. Com molt be va definir-la en Kiko, aixo te aroma a un micro-Montrebei.
Llarg 1: Peu de via situat a 20 metres a l'esquerra de l'inici de "le petit bombon" oc cal pujar dalt un petit socol rocos, una vertical bavaresa ens porta per roca discreta fins a una xapa que ens porta a l'inici d'una xemeneia en offwidth on la dificultat no decau fins els darrers metres, reunio incomoda. 1 parabolt, 1 pito. 20 m.
Llarg 2: Sortida desplomada i espectacular en diedre que ens porten a l'inici d'una increïble fissura amb petits passatges que tiren enrrere. Un cop xapat el tac de fusta tenim mes de mig llarg per endavant on nomes podem confiar en les nostres forces, habilitats i sang freda. La roca es torna genial a mesura que guanyem metres. 1 parabolt, 2 ponts de roca i 1 tac de fusta. 40m.
Acces: Venint de Santa Coloma de Farners, just abans d'arribar a Amer, surt una pista asfaltada a la nostra dreta, hem de seguir en tot moment les indicacions de "Sant Climent d'Amer", un cop hi arribem seguim 200 metres mes i continuem per una pista de terra, a 1 quilometre de distancia trobem una bifurcacio i agafem la pista de l'esquerra en forta pujada. Just abans d'una cadena amb el rotul de "cami privat" deixem el cotxe als marges de la curva. La paret i el cridaner sostre ara ja som ben visibles davant nostre. Seguim amunt a peu i als 50 metres de passar un paller en runes trobem al costat d'una bassa unes fites que marquen un corriol per dins un espes bosc i que ens deixen a peu de via en 35 minuts.
Material: cordes 60m (pel ràpels), 12 cintes, camalots del 1 al 4 repetint les tres talles mes grans
Altres dades: Estem a finques privades, aparquem be i siguem respectuosos amb el medi per evitar problemes futurs. Tot i no ser un area on l'escalada estigui regulada, val a dir que mentres estavem obrint via ens vam passar a fer una visita els forestals a informar-nos que en aquesta cinglera hi ha una parella de rapinyaires protegida, que fa anys que fan el seu seguiment i ens vam demanar d'evitar escalar en periode de nidificacio entre març i juliol. Tardor i hivern son les epoques ideals per apropar-nos.
La ressenya:
6 comentaris:
Quina bona pinta..!
Entre Amer i Busa sembla que corren temps d'encastament!
i jo que m'en alegro!
Seguiu lluitant per aquestes vies, com menys lluents millor i envoltades d'aquets paisatges màgics!
una encaixada,
Adrià
arggggggggggg!!!!! ja m'havieu parlat de l'altra via que havieu obert a la cinglera i aquest finde en Pep me'n va estar donant més detalls pero en cap cas em podia imaginar una fissura com aquesta.
Jo que em vull anar traient els projectes de sobre, se m'acumulen més els nous que no pas els que aconsesgueixo tatxar.
Pos lu dit, que mola molt.
Records a tots
Calla, home, que encara faràs que m'estarrufi...
Segur que el Cingle (perquè, de fet, és un de sol però quilomètric) agrairà que gent plena de bones intencions vingui a refregar-se per les seves clivelles. Només gent capaç de no foradar en va i mai entre març i juliol, que llavors prefereix veure néixer i créixer els polls dels rapinyaires.
El què ja seria la repera seria que entrés en erupció el veí volcà de la Banya del Boc. Ja m'imagino quina escalada de ficció: batallant per la increïble fissura i amb un riu de lava als peus!
Adria, una via contundent d'estil primari i que cada cop costa mes de trobar. Que brillin mes o menys, la roca mana. Que estiguin envoltades de magia, aixo si que es cosa de la nostre inquietud i imaginació.
Ivan, Ja trigues en tastar-la, aixo si... no et deixis enganyar pel seu grau "amable" que te el segell inconfusible del mestre.
Girben, et superes a cada comentari nou, nomes d'imaginarme engolit per un mar de lava als peus a la mes minima errada, es un final digne de les millors epopeies homeriques.
Salut i tardor!
salut companys! aquest dissabte les hem anat a fer, el bombó i la xocolata: http://www.cefarners.cat/sortides/sortida.php?id_sortida=548 Poca broma amb aquestes vies: l'entrada a la xemeneia de la primera, la fissura brutal de la segona... uf! dues vies de categoria. Bona feina.
Quin tip de dolçor us vareu fotre dissabte, enhorabona! tot i que el to de les vostres paraules no denota precisament que escalessiu una via ensucrada.
Va ser un plaer coneixer-vos i canviar impressions a Torelló.
Salut i tapia!
Publica un comentari a l'entrada